La història dels clubs la marquen els jugadors, estadis, entrenadors i presidents/propietaris. La final de la UEFA perduda el 1988 va introduir l’Espanyol en una espiral esportiva i econòmica de què va sortir amb la llibreta de José Antonio Camacho i la demolició de Sarrià el 1997, que va fer començar els daurats –i soferts– anys de Montjuïc resumits en els gols de Raúl Tamudo. La inauguració del RCDE Stadium el 2009 va fer començar una era de creixement que va ser al contrari, com la pèrdua emocional per la mort de Dani Jarque sis dies després de la inauguració o els set anys de deutes i temporades insulses. Fins a l’arribada de Chen Yansheng el 2016.
El president xinès, el primer estranger de la història, va prometre els peixos i el vi –que era jugar la Champions al cap de tres anys–, però el club va entrar, després d’un sospir europeu, en una etapa grisa amb dos descensos i l’acceptació de ser un més de la classe mitjana baixa de Primera. El “ Chen go home” es va fer famós en una grada despoblada i les ampolles de cava es van guardar a la nevera per al final de la seva era. Aquest moment comença avui contra l’ Atlètic de Madrid (21.30 hores), encara que falti el vistiplau del Consell Superior d’ Esports –i altres passos rutinaris– perquè definitivament Alan Pace, el propietari del Burnley i de Velocity Sport Limited ( VSL), assumeixi el comandament i sigui el protagonista d’una era que s’endinsa en territori desconegut, però que els socis pericos i professionals del club acullen amb la il·lusió d’un nou començament.
Roberto, Romero i Puado... Però falten peces per fer un pas important”
“A Torremirona vam parlar cinc minuts amb ell. Les sensacions van ser molt bones. Sembla un bon home. Ens va dir que li demanéssim qualsevol cosa, que ens ajudarà a millorar i espero que la seva arribada serveixi per consolidar l’Espanyol a Primera”, va explicar a Esport 3 el capità Javi Puado, un altre dels noms de l’estiu a l’Espanyol.
La nova era posa al centre de la plantilla el davanter, que va desestimar totes les ofertes i va apostar per renovar. Tindrà el millor contracte de la plantilla, però la seva decisió marca un canvi de tendència després del traspàs d’altres del planter que van arribar a ser símbols, com ara Gerard Moreno o Joan Garcia, i d’altres que ni tan sols van escoltar l’oferta de renovació, com Adrià Pedrosa, Óscar Melendo o Nico Melamed. Fins i tot el mateix Manolo González, que està en procés de superar Vicente Moreno com l’entrenador amb més estabilitat des de Mauricio Pochettino, destaca el moviment esportiu de Fran Garagarza. “Es va fer una bona feina portant Roberto, Romero i renovant Puado. Falten peces per fer un pas important”, va explicar el tècnic, una llum en anys de tenebra que, més enllà del rendiment esportiu, s’ha guanyat la gent per ser sincer, com va demostrar ahir. “A mi l’únic que m’interessa de Miami [ quan li van preguntar sobre el Vila-real-Barça] és Julio Iglesias”, va fer broma. “Em preocupa la gespa. No està bé. Hi pot haver lesions. I, a més, fa tres mesos que no entrenem al nostre camp. Diuen que és per la calor. Ja se sabia, això no és Astúries. Em toca els nassos”, va llançar així, de cop i volta, la invectiva contra la directiva actual.
“Em preocupa la gespa, no està bé, i tot això em toca els nassos”
La nova era també té Ramon Terrats, que vol portar el dorsal 21; la història del nen perico el somni del qual es va complir quan va fitxar per l’Espanyol, una contraposició a Joan Garcia, ferida que ha costat de cicatritzar entre els aficionats més passionals, que també viuen un curs històric.
No és la primera vegada que la Curva i la Juvenil, els dos grups d’animació majoritaris, s’intenten ajuntar a la mateixa zona del camp. Tot i això, aquesta vegada sembla que la fusió va de debò. “Entenem que els dos màxims responsables de l’animació a l’estadi han d’estar coordinats a tota hora. La massa social creix i nosaltres volem tornar a ser referència en el panorama nacional”, van dir al comunicat. Una nova era amb 32.000 socis i 28.000 abonats, i tots esperen recuperar la grandesa després d’anys d’empetitiment.