No existeix cap contracte entre el Ministeri de l’Interior i Huawei per lliurar a l’empresa xinesa la gestió de l’emmagatzemament de les escoltes de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El presumpte acord de 12,3 milions d’euros que el Govern central hauria contret amb la tecnològica asiàtica –que ha servit al Partit Popular per iniciar una ofensiva política que s’intensificarà a l’inici del curs parlamentari– en realitat són diverses compres a proveïdors espanyols del hardware –una mena de disc dur gegant estanc, que no forma part de l’arquitectura de seguretat– en què es guarden les intervencions telefòniques. Aquestes adquisicions del material informàtic, amb processos que obren a la Plataforma de Contractació del Sector Públic, els últims quatre anys inclouen marques com Huawei, però també les nord-americanes Dell o IBM.
Fa anys que la custòdia de les escoltes és un maldecap per a les forces i els cossos de seguretat. El Sistema d’ Intercepció Legal de les Telecomunicacions, conegut per les sigles Sitel, permet intervenir –sempre sota control
judicial– milers de trucades i missatges per lluitar contra la delinqüència i el terrorisme. La primera vegada que es va fer servir, el febrer del 2004, va ser en una operació antidroga a Galícia. Va ser una de les mesures estrella del Ministeri de l’Interior en temps de Mariano Rajoy al capdavant. Es graven totes les converses, a més d’informació sobre els interlocutors o la ubicació. Les unitats de policia judicial n’expurguen el contingut, que després és enviat al jutge d’instrucció que pilota la investigació. I vet aquí, amb la lentitud de la justícia, és on es presenta el repte tecnològic: fins que no arriba una ordre expressa –que pot trigar anys, fins i tot en casos amb sentència ferma– no es poden destruir les escoltes. Fins aleshores, toca emmagatzemar-les.
Brussel·les va recomanar excloure la marca xinesa de les antenes 5G, però no dels sistemes d’escolta
És a l’ampliació d’emmagatzemament digital, o al recanvi de servidors defectuosos, on s’emmarquen les últimes compres que l’oposició ha posat a la diana arran d’informacions que assenyalen que el Govern espanyol paga 12 milions d’euros a la xinesa Huawei per custodiar les escoltes policials.
No és el Ministeri de l’Interior qui adjudica els contractes. Des del 2021, les adquisicions d’aquesta mena es fan a través de la direcció general de Racionalització i Centralització de la Contractació, dependent del Ministeri d’Hisenda. Un organisme que centralitza compres de tota mena que reclamen els diferents ministeris per aconseguir, a través de processos guiats per la transparència i la publicitat, les millors ofertes al mercat.
El sistema policial per interceptar trucades es va posar en marxa durant l’etapa de Rajoy a Interior
El 2021 la Guàrdia Civil necessitava el subministrament de sistema d’emmagatzematge per a la plataforma d’intercanvi d’evidències digitals. Després d’obrir el procés de contractació, per un valor d’1,2 milions d’euros, i presentar-se dos licitadors, en va resultar adjudicatària una UTE formada per empreses com Congnicase Management, companyia líder de solucions tecnològiques que des de fa més de 25 anys opera al mercat espanyol. Aquell mateix any la Policia Nacional també va demanar d’ampliar el seu sistema d’emmagatzematge, de manera que Hisenda va treure un altre procés, aquest per 2,4 milions d’euros, de què va resultar adjudicatari Bechtle Direct, un dels principals proveïdors de serveis de tecnologia de la informació d’Europa, amb seu a Madrid. Coincideix que en els dos lots no només s’hi inclou el hardware per a l’ampliació d’emmagatzemament, sinó també equip i material informàtic d’un altre tipus, o paquets de software i sistemes d’informació, tant per a la Guàrdia Civil com per a la Policia Nacional. Els anys posteriors, tant l’UTE com Bechtle Direct van aconseguir adjudicacions semblants per continuar ampliant l’emmagatzemament per a les escoltes policials, tal com consta a la Plataforma de Contractació del Sector Públic. Però també hi apareixen altres proveïdors, com ara Gnet, que es qualifiquen de líders en transformació digital per a empreses, que van aconseguir el 2022 l’adjudicació de la compra per a “l’ampliació de les capacitats de la plataforma d’emmagatzemament” de la Guàrdia Civil.
La polèmica, a finals d’abril, per la compra de munició a una empresa israeliana per part del Ministeri de l’Interior, que finalment es va cancel·lar per ordre de la Moncloa, prèvia desautorització de Fernando Grande-Marlaska, serveix per evidenciar la diferència amb el cas Huawei. En aquell cas, les adjudicatàries eren israelianes directament – IMI Systems LTD, com a fabricant, i Guardian Homeland Security SA, com a representant–, mentre que ara l’ampliació de les capacitats d’emmagatzemament s’ha fet a través de proveïdors acreditats, que tenen dret a vendre els seus productes.
Les adjudicatàries són companyies amb seu a Espanya autoritzades per vendre els productes acreditats
Actualment, la Guàrdia Civil disposa d’un sistema d’emmagatzematge del fabricant Dell Technologies, format per cabines Dell PowerScale H5600 i A2000. Aquest sistema està compost de dos clústers en rèplica,
de manera que se’n garanteix la protecció davant errors. A més, l’ institut armat disposa d’aparells d’emmagatzemament del fabricant Huawei, compost per equips Dorado 8000 i OceanStor 5500. Tot l’equipament està desplegat a la direcció general de la Guàrdia Civil. Per la seva banda, la Policia Nacional disposa del sistema d’emmagatzematge Oceanstor 6800 V5, de Huawei, desplegat al complex de Canillas, seu de la policia judicial, combinat amb aparells de diverses marques.
Al ministeri que dirigeix Grande-Marlaska defensen que aquestes compres, que es continuaran fent en la mateixa línia, ja que consideren artificial la polèmica, no comprometen en cap cas la seguretat nacional. No hi ha “cap dubte” sobre la seguretat que manté encriptades les intercepcions policials, de manera que validen totes les licitacions que s’han fet fins ara. Fonts ministerials apunten que, si bé és cert que la Comissió Europea va recomanar als socis comunitaris excloure proveïdors de risc elevat dels desplegaments de 5G
–antenes de telecomunicacions–, no hi ha hagut tallafocs als sistemes d’escolta legal o els servidors per als emmagatzemaments. Malgrat això, el Partit Popular manté les peticions de compareixença al Congrés dels titulars d’Interior, Defensa, Exteriors i Justícia, i apunta als vincles de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero amb la Xina.
