L’hostilitat envers els expatriats i els turistes no és exclusiva de Barcelona. Hi ha moltes ciutats on també es convoquen manifestacions per entendre que la pujada esbojarrada dels lloguers es deu als pisos turístics o l’arribada d’executius forans. Però Barcelona és un model de desenvolupament urbà i això genera una sobreexposició que, de vegades, té un preu. Com que es projecti la falsa idea que és la ciutat més bel·ligerant del planeta amb els turistes o els expats.
Aquest excés d’exposició també té els seus avantatges: iniciatives destinades a contenir el preu de l’habitatge que han estat impulsades des de Barcelona (el front de ciutats per posar límit a Airbnb iniciat per Ada Colau, o l’eliminació dels pisos turístics anunciada per Jaume Collboni) han tingut un considerable repercussió en altres països amb desafiaments semblants. Per tot això, el nou repte barceloní pot ser afrontar aquesta crisi de convivència amb iniciatives originals sorgides de la ciutat mateix: a problemes globals amb impacte local, solucions locals amb impacte global. Mitigar la crisi de l’habitatge requereix agilitzar el ritme de construcció al mateix temps que s’intervé al mercat per evitar un immediat èxode dels veïns amb menys recursos, com són els joves. Però aquestes polítiques s’haurien d’acompanyar d’iniciatives públiques i privades que afavoreixin el contacte entre els nouvinguts i els locals. Seguint el camí obert en el seu dia per Barcelona Global.
Hi ha bons exemples de profitosa integració en la comunitat, com
el de l’empresària alemanya que apareix avui a la sèrie Barceloninsper elecció del Viure, o el del professional salvadorenc de l’edició d’ahir. Però és cert que molts expatriats fan poc per sortir de la
bombolla en què conviuen amb els seus iguals. Són els que es refugien en el seu propi idioma i en cafès d’estandarditzada modernitat creats per i per a ells, com si al bar de la cantonada no hi hagués endolls
per connectar-s’hi. D’altra banda, la societat barcelonina no és d’entrada la més acollidora del món: podria fer molt més per ajudar els nouvinguts a rebentar aquestes bombolles. Perquè, malgrat els reptes que planteja, l’arribada de talent estranger és determinant per mantenir qualsevol ciutat en les dinàmiques globals que generen ocupació de qualitat.
