Les mascaretes que es tornen a fer servir a les zones més exposades de l’ Espanya cremada, l’ús de les quals de la classe FFP2 recomanen diverses autonomies, connecten la crisi d’aquest agost ardent amb la del coronavirus del 2020. Hi ha més paral·lelisme perquè per aturar una onada d’incendis funciona el mateix principi bàsic que en una epidèmia, el de la ràpida intervenció dels serveis públics, per sufocar les flames abans que s’estenguin descontroladament, en un cas, i per aïllar els contactes dels infectats abans que el contagi es generalitzi, en l’altre.
En el combat contra els incendis, la pluja és alhora l’antídot i la vacuna. Com ja se sabia, ahir no va arribar, ja que el final de l’onada de calor només va portar una primera baixada de les temperatures, que no és prou ara per ara per parar les llengües de foc. Les estimacions sobre la mida
la converteixen en la pitjor del segle.
L’incendi de Jarilla entra a Castella i Lleó i el de Larouco es dispara i ja és el més gran de Galícia
L’angoixa a les esplendoroses riberes del llac de Sanabria de Zamora, destacat enclavament estiuenc de Castella i Lleó, causada per l’agreujament de l’incendi de Porto, constituïa ahir un dels diversos exemples que la crisi continua, encara que millori en alguns llocs, però també es fa fins i tot més virulenta en diferents punts de l’oest d’ Espanya, paral·lelament a la catàstrofe que viu Portugal. Sota el núvol de fum, a primera hora del matí, els telèfons mòbils van començar a vibrar i a sonar gairebé com si anessin a esclatar, com passa quan arriben els missatges d’alerta, en aquest cas per evacuar veïns pròxims a la llacuna de Sanabria, on van ser desallotjades unes 8.000 persones.
En tot just una setmana la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han tret de casa seva més de 30.000 persones, que en part ja van poder tornar. És una de les xifres colossals de l’ onada de foc, l’impacte final de la qual ara per ara és tan impredictible com
ho són els pitjors incendis, els anomenats de sisena generació, que giren a tota velocitat i superen els equips d’extinció. Les 344.417 hectàrees cremades a Espanya des de començament d’any segons el Sistema Europeu d’ Informació sobre Incendis Forestals, amb 200.000 en quatre dies, situen el 2025 com el pitjor exercici del segle, encara que sigui una estimació feta per satèl·lit que ha de ser confirmada sobre el terreny. Tot i això, és un indicador més revelador de la tendència que la dada de 138.788 hectàrees cremades fins al 10 d’agost que proporciona el Govern, que no inclou els grans incendis en curs.
A més dels quatre morts, els danys en habitatges, empreses, animals i cultius són immensos. També els que pateixen espais naturals de gran valor d’Extremadura a la costa Cantàbrica com el parc nacional dels Picos de Europa, a Lugo la serra do Courel o el bosc asturià de Peloño. A Astúries sí que va caure des del matí una mica de pluja que va ajudar els equips d’extinció.
A la resta dels territoris assolats pel foc les esperances se centraven en l’efecte del descens de les temperatures, sobretot a la nit, si bé l’efecte s’hauria de notar durant les pròximes jornades. És el que el president de la Xunta, Alfonso Rueda, va anomenar al matí “un alleujament tèrmic”. Va emfatitzar que ofereix una “oportunitat” per “intentar veure la llum al final del túnel”. Rueda va alimentar les expectatives que es pogués reobrir l’AVE entre Galícia i Madrid, a l’altura de la província d’Ourense, però al migdia es va constatar que no hi havia les condicions de seguretat requerides, cosa que va desembocar en el cinquè dia amb el servei tallat i més de 30.000 viatgers afectats.
A diferència del tòrrid cap de setmana, ahir no van sorgir de sobte focus de gran entitat, si bé es van declarar nous sinistres com el de Colmenar Viejo a Madrid. A la vintena de fronts de gran mida que continuen fora de control hi van sorgir freqüents complicacions afegides. És el cas de l’incendi de Jarilla, a Càceres, que després de cremar més de 15.000 hectàrees té un perímetre que supera els 160 quilòmetres. El desbocat flanc nord es va endinsar a la tarda a Castella i Lleó, a Candelaria, Salamanca. La fúria forestal continua desfermada a Ourense, sobretot a Valdeorras, on el focus de Larouco va créixer un 50% només en un dia, fins a les 18.000 hectàrees, i ja s’ha convertit en el més gran de Galícia perquè supera les 17.500 de Chandrexa de Queixa.
Més que al cel, l’ Espanya cremada mira al termòmetre esperant la solució.