De les negociacions impulsades per Donald Trump, una de les joies de la corona que el Kremlin vol aconseguir d’ Ucraïna és tot el Donbass. Però, per què és tan important aquesta regió minera per a Rússia?
En rigor, històricament la conca del Donbass (literalment, acrònim de “conca del riu Donetsk”) també inclou part del sud de Rússia i part de la província ucraïnesa de Dnipropetrovsk, en una de les ciutats de la qual, Kriví Rih, va néixer el president d’ Ucraïna, Volodímir Zelenski. Però avui s’accepta que el Donbass està format per les províncies de Luhansk i Donetsk.
Cedir aquesta regió significaria per a Ucraïna renunciara la principal línia defensiva
La regió amb prou feines estava poblada fins a mitjans del segle XIX. Però els seus jaciments de carbó la van convertir en el centre més important de la industrialització de l’i mperi rus. Des d’aleshores, la població va començar a créixer. L’arribada de molts camperols de regions pròpiament russes i el fet que se suprimís l’ús públic de l’ucraïnès van fer que l’idioma de Puixkin i Tolstoi fos el més parlat. En l’època soviètica, altres migracions van augmentar el component rus.
Aquella importància econòmica també continua sent rellevant en l’actualitat. Les tropes de Moscou controlen gairebé el 100% de Luhansk, però menys del 60% de Donetsk. Congelar la línia del front tal com està seria renunciar a un bon tros del pastís, ja que la indústria de tota la regió està interconnectada. A Pokrovsk, bastió que les tropes russes intenten prendre des de fa un any, el carbó de coc és necessari per a les metal·lúrgiques locals. Antigament, la mina Krasnoarméiskaia-Zapadania era una de les més rendibles d’ Ucraïna. A Kramatorsk, una planta de maquinària produïa màquines per a l’extracció de carbó i equips per a les metal·lúrgiques. I així successivament. “Deixin l’economia del Donbass respirar a plens pulmons i aviat es convertirà en una regió autosuficient i en una regió líder, centre de benestar econòmic de Rússia”, va dir el 2022 el diputat rus Andrei Kozenko.
L’economia del Donbass no és fonamental per a Rússia. Però sí que ho és per a Ucraïna. El 2013 era la regió que, després de Kíiv, més PIB aportava a Ucraïna, un 16%. Entre altres fonts de riquesa, hi havia prop de 80 empreses metal·lúrgiques, diverses grans indústries de construcció de maquinària per a la indústria minera i algunes petroquímiques. Aconseguir la independència econòmica després del conflicte serà més difícil per a Ucraïna sense el Donbass.
Simbòlicament, la regió forma part de la justificació russa per intervenir militarment al país veí: defensar la població russoparlant d’una suposada agressió de Kíiv. El 2014, després d’una revolta armada, els independentistes prorussos de Donetsk i Luhansk van autoproclamar dues “repúbliques populars”. Va començar llavors una guerra regional que es va aconseguir congelar un any després amb els acords de Minsk, però amb un alto el foc molt fràgil que s’incomplia de manera regular. El 21 de febrer del 2022, tres dies abans que Putin enviés l’exèrcit rus a Ucraïna i comencés la guerra oberta entre els dos països veïns, Rússia va reconèixer com a països independents aquells territoris i va dir que li havien demanat ajuda.
Quan a finals de març l’ avanç rus cap a Kíiv va fracassar i les tropes russes van haver de retirar-se, Moscou va declarar que el veritable objectiu del que encara anomena “operació militar especial” era l’“alliberament del Donbass”.
El Donbass, i especialment l’oest de la província de Donetsk, té a més una gran importància defensiva. Ucraïna ha creat un fortí de 50 quilòmetres que inclou pobles, posicions defensives i un grapat de “ciutats fortalesa”, com Kramatorsk, Sloviansk i Kostiantínivka. L’ Institut per a l’ Estudi de la Guerra ( ISW, per les seves sigles en anglès) ha calculat que, si es mantingués la tendència actual, a Rússia li costaria “probablement diversos anys” de travessar aquesta resistència.
La cessió de tot el territori de la província de Donetsk deixaria Moscou en situació avantatjosa en cas que es reprenguessin els combats i obligaria Kíiv a construir noves línies defensives. Seria un gran èxit diplomàtic per a Putin, perquè hauria obtingut un territori que sobre el terreny no ha aconseguit controlar.