Emmanuel Macron, un dels líders internacionals que més va intentar convèncer Vladímir Putin perquè no envaís Ucraïna el febrer del 2022, ara mostra un profund escepticisme sobre la sinceritat de les intencions de pau de Rússia, que qualifica d’“ogre” i “predador”. En una entrevista amb la cadena LCI, el president francès va afirmar que “ Rússia s’ha convertit, amb caràcter durador, en una potència de desestabilització i una amenaça potencial per a molts de nosaltres”.
Les declaracions, d’una duresa sense precedents, les va fer encara a Washington, després de la trobada a la Casa Blanca dels líders europeus amb Donald Trump i Volodímir Zelenski. A Macron se’l va veure molt seriós a la sala est, assegut a la dreta del president nord-americà. Es va presentar a la capital federal convençut que Putin només vol guanyar temps per consolidar conquestes territorials. Quan va marxar, continuava pensant el mateix.
Macron va advertir que no convé fer-se il·lusions perquè Rússia inverteix el 40% del PIB en defensa i disposa d’un exèrcit de més d’1,3 milions d’homes. També es va referir a l’herència soviètica en la seva manera d’actuar. Segons el líder francès, Rússia “no es convertirà de la nit al dia en un sistema democràtic obert”. “No siguem il·lusos”, va insistir. A parer seu, l’actual Rússia de Putin “necessita continuar menjant, és un predador, un ogre a les nostres portes”.
Sobre possibles concessions territorials, el titular de l’ Elisi va opinar que és Ucraïna qui eventualment ha de decidir què considera just i bo”, si bé “aquesta pau no pot ser una capitulació; això seria dramàtic per a Ucraïna i els europeus”. “Una potència dotada de l’arma nuclear s’acostaria a les nostres fronteres i avançaria –va afegir–. Seria l’enfonsament de l’ordre internacional construït des de fa 70 anys”.
El cap de l’ Estat francès no sol ocultar, quan es refereix a Putin, la decepció total amb el personatge, a qui va festejar tan bon punt va arribar a l’ Elisi rebent-lo al palau de Versalles i després a Fort de Brégançon, la residència oficial d’estiu, a la Costa Blava, quan Rússia ja s’havia apoderat de la península de Crimea i de part del Donbass.
Els europeus estudien noves sancions per pressionar Rússia mentre prossegueixen els plans per al desplegament de tropes
El mateix escepticisme de Macron el comparteixen la majoria d’analistes francesos que segueixen la crisi ucraïnesa, malgrat l’agradable sorpresa per la cordialitat que va imperar a Washington dilluns. L’editorial de Le Monde va qualificar la trobada a la Casa Blanca d’“indispensable però poc fructífera”, però va admetre que s’havia evitat el pitjor, el temut ensorrament del front transatlàntic.
En la mateixa entrevista amb LCI, Macron va proposar Ginebra, ja que Suïssa és un país tradicionalment neutral, com a escenari adequat per al cara a cara entre Putin i Zelenski. Hores després, el Govern suís, per boca del seu ministre d’Exteriors, Ignazio Cassis, va fer saber que donaria immunitat a Putin si es presentava a Ginebra, malgrat estar sota ordre de crida i cerca del Tribunal Penal Internacional (TPI) pels presumptes crims de guerra
comesos. Cassis va indicar que el seu Govern havia decidit donar immunitat a qualsevol dirigent perseguit pel TPI si era per participar en una conferència de pau, no si es desplaçava a Suïssa per altres motius. Àustria també s’ha ofert a acollir la trobada Putin-Zelenski.
Tot just aterrar de tornada a França, el president francès va participar, precisament des de Fort de Brégançon, on passa les vacances, en una nova videoconferència amb la Coalició de Voluntaris –els països disposats a desplegar tropes a Ucraïna després de l’alto el foc– i en una altra amb la resta de socis europeus per analitzar la situació i coordinar la seva posició abans dels intensos dies i setmanes d’activitat diplomàtica que venen per intentar frenar la guerra d’ Ucraïna.
El primer ministre polonès, Donald Tusk, va ser el primer que es va expressar després de la trobada, i ho va fer amb un missatge una mica ambigu a la xarxa X . Segons Tusk, els països europeus, el Canadà, el Japó i Turquia han coincidit a avaluar “de manera molt realista” el desenllaç de la cimera d’Alaska i han reafirmat el seu suport a Ucraïna en la guerra amb Rússia.
El president del Consell Europeu, el portuguès António Costa, va trucar a Zelenski després de la videoconferència per expressar-li el suport i “el compromís de mantenir la pressió sobre Rússia”. “Les nostres prioritats principals són aturar la matança, avançar en l’intercanvi de presoners i assegurar el retorn dels milers de nens raptats per Rússia”, va afegir el dirigent europeu en un missatge a X, mentre prometia de continuar treballant amb l’ Administració Trump sobre garanties de seguretat “concretes i essencials” en el camí cap a “una pau justa i duradora”. Costa va reiterar el desig d’accelerar el procés per a una futura incorporació d’ Ucraïna a la Unió Europea, convençut que la pertinença al club comunitari li aportaria prosperitat i estabilitat.
Suïssa ofereix immunitat a Putin, perseguit per crims de guerra, si accepta anar a Ginebra per al cara a cara amb Zelenski
Des de Londres, un portaveu del Govern britànic va dir que s’havia debatut sobre possibles noves sancions com a part de la pressió addicional sobre Rússia, alhora que va anunciar més preparatius per a un eventual desplegament de tropes europees si cessen les hostilitats. Com a part d’aquesta planificació es va celebrar ahir una altra reunió dels caps d’Estat Major. Malgrat el niet rotund rus a la presència de soldats de l’OTAN, París i Londres continuen endavant, amb l’esperança que Trump els donarà suport i forçarà Putin en aquest punt.
