Unes garanties difuses

Guerra a Europa

Quines opcions s’estudien per protegir Ucraïna de Rússia?

Ukraine President Volodymyr Zelensky (L) shakes hands with US President Donald Trump during a bilateral meeting in the Oval office of the White House in Washington, DC on August 18, 2025. European leaders join Ukrainian President Volodymyr Zelensky in talks with US President Donald Trump on August 18, as they try to find a way to end Russia's offensive. The leaders heading to Washington on Monday to appear alongside Zelensky call themselves the

Volodímir Zelenskii Donald Trump encaixant les mans dilluns a la Casa Blanca

MANDEL NGAN / AFP

En la reunió amb Volodímir Zelenski i els líders europeus, Donald Trump només va deixar entreveure un compromís: proporcionar garanties de seguretat per a Ucraïna en cas que hi hagi un acord de pau amb Rússia.

Però, com sol passar amb el president dels Estats Units, aquest compromís és difús: encara no se sap en què consistirien aquestes garanties, ni quin paper hi tindria Washington. L’únic que Trump va dir dilluns va ser que “hi haurà molta ajuda” i que la responsabilitat recaurà en els països europeus, perquè “són la primera línia de defensa”. Per als EUA, el republicà només reserva tasques de “coordinació”.

Europa està disposada a enviar tropes, però els EUA han deixat clar que no participarien en el desplegament

El secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, va explicar després de la cimera que ja està treballant amb els membres de l’OTAN en la redacció de les esmentades garanties de seguretat. “Serà una cosa que haurà d’estar en vigor després d’un acord de pau”, va dir en una entrevista amb Fox News, sense entrar en més detalls.

Així doncs, a falta de més concreció per part de Washington, en què podrien consistir aquestes garanties de seguretat?

Tropes sobre el terreny

El president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, fa mesos que advoquen pel desplegament de “tropes de dissuasió” a Ucraïna una vegada cessin les hostilitats, a fi d’evitar que Rússia tingui la temptació de tornar a atacar. Aquesta proposta compta amb el suport de la Coalició de Voluntaris, que agrupa una trentena de països –entre els quals, Espanya–, i preveu, a més de la creació d’un contingent militar multinacional, l’enfortiment de l’exèrcit ucraïnès mitjançant ajuda logística i armamentística.

Cal veure quants membres haurien de participar en una missió d’aquest tipus – Macron i Starmer van parlar al març de 20.000 soldats– i si Rússia transigiria –el Kremlin ja va dir dilluns que “rebutja categòricament” la presència a Ucraïna d’un contingent en què participin membres de l’OTAN–. El que sí que sembla clar és que els EUA no desplegarien les seves tropes. Trump, que veu la guerra com un afer purament europeu, va ser taxatiu ahir a la Fox: va dir que els nord-americans tenien la seva “paraula” que no enviaria soldats a Ucraïna.

Suport indirecte

Si l’enviament de tropes no és una opció per als EUA, és més viable el desplegament de forces de dissuasió fora d’ Ucraïna. Trump podria estar disposat a tenir caces dels Estats Units en bases pròximes llestos per al combat. I el suport indirecte de Washington a Kíiv també podria arribar en forma de sistemes de defensa, drons de vigilància, transport i, sobretot, intel·ligència militar. Els europeus ja han discutit aquestes opcions amb la Casa Blanca. De fet, constitueixen la base del text de garanties de seguretat que prepara Rubio, segons va informar ahir The Wall Street Journal . Per als EUA, aquesta ajuda pot suposar un sucós negoci: Ucraïna està disposada a gastar, amb finançament europeu, 100.000 milions de dòlars en armament estatunidenc.

Acord de defensa col·lectiva

Els líders europeus plantegen que Ucraïna pugui comptar amb unes garanties com les que ofereix l’article 5 de l’OTAN, que estableix el principi de seguretat col·lectiva. Ucraïna no forma part de l’ Aliança Atlàntica –de fet, la idea que pugui adherir-s’hi va motivar en gran part la invasió russa–, però es podria buscar una fórmula per proporcionar-li un paraigua semblant al de l’article 5. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, és una de les grans valedores d’aquest pla i ha assegurat que Trump el veu de bon ull. És més, l’enviat especial de la Casa Blanca, Steve Witkoff, va dir després de la cimera d’A­laska que Rússia no s’oposaria a aquesta solució si forma part d’un pla de pau integral.

El problema d’un acord d’aquestes característiques és la lletra petita: qui es comprometria a ajudar Ucraïna en cas d’atac? I en quines condicions? N’hi ha prou de recordar el que va passar amb el memoràndum de Budapest del 1994: l’acord subscrit després de l’enfonsament soviètic oferia a Ucraïna “garanties de seguretat” a canvi de la renúncia a les armes nu­clears, però no va evitar l’agressió russa.

Si Moscou percep que
Ucraïna no té una protecció equivalent a la protecció que atorga la pertinença a l’OTAN, és possible que la pau que tant persegueix Trump duri ben poc.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...