El Govern central vol recuperar el control de l’agenda amb l’inici del nou curs polític i pretén prendre el pols a aquesta arrencada amb diverses iniciatives que li permetin tornar a encarrilar la relació amb els seus aliats parlamentaris. Una prova d’això és el nou pas que l’ Executiu preveu fer en el segon Consell de Ministres després de l’aturada estiuenca, que tindrà lloc el 2 de setembre. Es preveu que aquell dia es doni es vistiplau a l’avantprojecte de llei que habilitarà la condonació parcial del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic ( FLA) que tenen les comunitats del règim comú.
La mesura forma part dels acords que el PSOE va pactar amb Esquerra Republicana el novembre del 2023 per a la investidura de Pedro Sánchez. En virtut d’aquest compromís, es materialitzarà l’assumpció per part de l’ Estat d’un import de 83.252 milions d’euros, xifra que engloba part de les obligacions contretes per les administracions autonòmiques per l’ús del FLA.
Concretament, socialistes i republicans van acordar que, en el cas de Catalunya, el quitament seria del 22% del deute total per l’ús d’aquest mecanisme de liquiditat. En termes absoluts, són 17.104,95 milions d’euros que, alhora, representen el 19,9% del passiu total de la Generalitat. La xifra es va calcular en relació amb el deute acumulat fins al 31 de desembre del 2023.
L’entesa inicial entre el PSOE i ERC estava taxada en uns quinze mil milions, però al febrer van acordar d’anar una mica més enllà del previst. Va ser a final d’aquell mateix mes quan el Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar la proposta de quitament formulada per Hisenda, malgrat que els consellers del PP no van assistir a la trobada.
Al maig el Govern espanyol va sotmetre a consulta pública l’avantprojecte de llei i, després del pas pel Consell de Ministres previst per a principi de setembre, haurà d’aconseguir l’aval del Congrés. Tant el ministeri com la formació republicana s’han conjurat per aconseguir que el projecte fructifiqui abans que s’acabi l’any.
ERC celebra els avenços, però continua condicionant els pressupostos al model de finançament
De fet, en un comunicat de premsa, el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, va apuntar a la necessitat que la condonació sigui validada abans que s’acabi el 2025: “Així, el Govern català podria incorporar en els seus comptes l’estalvi en interessos d’uns 1.000 milions anuals”.
Tot i que l’ Executiu estatal confia que el compliment d’aquest compromís permeti consolidar la relació amb el partit republicà, Junqueras va insistir ahir que, malgrat que celebren i aplaudeixen aquest avenç, cal continuar “progressant decididament” en el model de finançament singular i la recaptació d’impostos per part de l’ Agència Tributària de Catalunya si el PSOE vol nous acords, com ara uns pressupostos.
L’arribada del projecte de llei per al quitament del deute del FLA té lloc, precisament, en un moment en què ERC ha assenyalat la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, com un “escull”. Fins i tot el líder dels republicans l’ha qüestionada: “Potser no és la persona que més pot contribuir a generar els consensos necessaris perquè hi hagi pressupostos”. Tot i això, la ministra d’Hisenda ha recalcat aquesta mateixa setmana que el Govern central presentarà el projecte passi el que passi.
Amb tot, la intenció de l’ Executiu és sumar el quitament del deute del FLA a la llista d’acords encarrilats amb els seus aliats. Lluny dels “privilegis” per a Catalunya que han assenyalat les comunitats encapçalades pel Partit Popular des que es va fer pública la iniciativa, Hisenda argüeix que aquesta assumpció de deute per part de l’ Estat habilita la “correcció del sobreendeutament a què es van veure abocades les administracions autonòmiques durant la crisi financera del 2008” i alleuja, d’aquesta manera, les obligacions financeres d’aquestes autonomies.
El FLA és un mecanisme que va desenvolupar el govern de Mariano Rajoy el 2012 per dotar de liquiditat –com una línia de crèdit– les autonomies que van tenir serioses dificultats per afrontar diversos pagaments i que se’ls va complicar sobre manera l’accés als mercats.
L’Estat assumirà el 22% del deute de la Generalitat contret pel FLA, que són 17.104 milions
La previsió és que les més beneficiades siguin Andalusia (18.791 milions) i Catalunya, que concentren gairebé el 43% del volum de la condonació. Les seguirien la Comunitat Valenciana (11.210 milions), la Comunitat de Madrid (8.644 milions, tot i que en el seu cas seria una transferència, perquè no va recórrer mai a aquest instrument) i Castella-la Manxa (4.927 milions).
Aquesta iniciativa es complementa amb la limitació del FLA que va aprovar recentment el Govern espanyol a la Comissió Delegada d’Afers Econòmics a partir del 2026, amb la finalitat que les comunitats es tornin a finançar per si soles als mercats.