El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha aconseguit que el ministre de Defensa, Israel Katz, aprovi el pla militar i els “preparatius humanitaris” subsegüents per a la conquesta total de la ciutat de Gaza i l’evacuació completa d’aquesta urbs on malviuen més d’un milió de palestins, molts d’ells ja desplaçats d’altres enclavaments de la franja. L’execució del pla suposarà, per tant, més desarrelament i un greu perill per a centenars de milers de palestins a les zones on s’estendrà l’acció militar. I després de gairebé dos anys de guerra, a la població civil ja no li queda cap lloc on anar.
La decisió, aprovada fa uns dies pel Gabinet de Seguretat israelià, suposa una nova escalada de la guerra i ha estat criticada àmpliament per la comunitat internacional. Per dur-la a terme, el Govern ha enviat ordres de mobilització a més de 60.000 reservistes, mentre que 70.000 més hauran d’ampliar 30 o 40 dies més el servei que fan actualment. Després de 22 mesos de guerra, molts soldats, víctimes d’esgotament i estrès, han expressat l’oposició a continuar servint a l’exèrcit.
El pla, que a Israel també ha rebut dures crítiques per part tant de la cúpula militar –més per la complexitat logística que per raons ètiques– com dels familiars dels ostatges que hi ha encara en mans islamistes, té cinc objectius: el desarmament complet de Hamàs; el retorn de tots els ostatges, tant els vius com els morts; la desmilitarització de la franja de Gaza; que Israel assumeixi el control de la seguretat del territori, i l’establiment d’una administració civil alternativa que no sigui ni Hamàs ni l’ Autoritat Palestina. El pla se centra inicialment a prendre el control total de la ciutat de Gaza i ressituar el milió d’habitants més al sud.
El desplaçament forçós dels gazians sempre ha figurat en l’agenda de Netanyahu. Des de la proposta de Donald Trump de crear la “ Riviera de l’ Orient Mitjà” fins al pla elaborat pel ministre de Defensa israelià de construir un campament sobre les ruïnes de la ciutat de Rafah, han estat diverses les iniciatives que tenen com a objectiu final fer fora els palestins de la seva terra. Països veïns, com Jordània i Egipte, han rebutjat les insinuacions, entre d’altres de Trump, que podrien acollir els palestins.
El pla militar per ocupar la ciutat de Gaza mobilitzarà 130.000 reservistes
Tot i que Israel rebutja les acusacions de desplaçament forçat i neteja ètnica, l’anàlisi de la seva pròpia conducta alimenta l’argument que està seguint aquesta política, fet que podria constituir un crim de guerra segons les convencions internacionals. Però ni aquestes denúncies ni les crítiques de la comunitat internacional no afecten un Netanyahu decidit a allargar la guerra tot el que calgui malgrat les al·legacions que Hamàs ja no suposa una amenaça per a la seguretat d’Israel. Els aliats extremistes de la seva coalició amenacen de fer caure el seu Govern si atura l’ofensiva contra els palestins.
No s’ha d’oblidar que, per al premier israelià, eternitzar el conflicte és la seva assegurança de vida política. Netanyahu és molt vulnerable als elements més ultres i religiosos del seu Gabinet i necessita el seu suport en la construcció d’un Eretz Israel que ahir va fer un altre pas en aprovar el Govern un polèmic pla d’assentaments per construir 3.400 habitatges a la Cisjordània ocupada, que la dividiria en dues parts i impediria la creació d’un eventual Estat palestí amb continuïtat territorial.
Netanyahu torna a tenir damunt la taula una nova oferta de treva proposada per Egipte i Qatar. Hamàs la va aprovar dilluns, però Israel encara no ha donat cap resposta. El pla preveu l’alliberament de 200 presos palestins i d’un nombre indeterminat de dones i menors detinguts sense càrrecs. A canvi, Hamàs entregaria deu ostatges vius i els cossos de 18 ostatges morts. Tel-Aviv insisteix a exi-gir a Hamàs l’alliberament de tots els segrestats.
L’únic que podria forçar i obligar Netanyahu a acceptar una treva és Trump, però no ha tornat a pressionar-lo perquè accepti un acord, com va fer poc abans d’arribar a la Casa Blanca, quan va forçar la signatura d’un alto el foc entre Israel i Hamàs que va durar del gener al març. És més, el president ha adoptat la tesi de Netanyahu que cal eliminar Hamàs abans de posar fi a la guerra, un objectiu que analistes i estrategs militars veuen inabastable.
El Govern israelià ignora l’última proposta de treva acceptada per Hamàs
I com a efecte col·lateral d’aquest conflicte, les relacions entre Israel i França van entrar ahir en una greu crisi després que Netanyahu acusés el president Macron d’alimentar l’antisemitisme, una acusació que l’ Elisi va qualificar d’“abjecta i errònia”, mentre criticava, com també va fer Alemanya, la decisió israeliana d’ocupar la c iutat de Gaza.