Trump ha decidit que la guerra entre Rússia i Ucraïna té un vencedor: Vladímir Putin. La doble escenificació d’aquests dies, primer a Alaska amb el president rus i després amb l’ucraïnès a la Casa Blanca, acompanyat aquest últim de la cort dels miracles europea, és un pas més –un altre!– en l’acceptació de la derrota de les tesis defensades pels líders del Vell Continent. La Xina, des del primer dia, i els Estats Units, després de la victòria de Trump, donen per guanyadora Rússia. Rien ne va plus, les jeux sont faits.
La idea de Putin com un pària internacional no s’ha correspost mai amb la realitat. Que el comandant en cap nord-americà el rehabilités al bàndol occidental fa uns dies no pot enganyar-nos, ja que el cert és que la major part del món no ha donat mai l’esquena al tsar del Kremlin. Allà hi ha, a més dels xinesos, els grans valedors dels interessos russos i que paradoxalment tantes felicitacions mereixen a Espanya, els Brics, per acreditar-lo. Però és que tampoc no ha funcionat l’aïllacionisme econòmic que es pretenia a través de les innombrables rondes de sancions econòmiques –s’estan preparant les enèsimes– imposades per la Unió Europea. Ni l’economia russa ha estat doblegada ni s’ha accelerat un malestar intern que permeti somiar amb el debilitament del lideratge de Putin.
Serà en els termes dictats per Trump que s’acabarà negociant l’armistici
La victòria de Donald Trump el novembre de l’any passat va ser el cop de martell definitiu per decantar la balança sense remei a favor del Kremlin. El republicà va trigar un segon a fer miques els eslògans tautològics del tipus: Rússia no pot guanyar aquesta guerra perquè no pot guanyar-la. En lloc d’això, va consolidar des del primer dia la lògica contrària: Rússia ha guanyat la guerra i, a més, tenia motius per fer-la. I serà en aquests termes, dictats per Trump i per la realitat del front de batalla, que s’acabarà negociant l’armistici, sigui les pròximes setmanes, mesos o anys. Europa Creia que n’hi havia prou amb quatre coses per sortir-se amb la seva: la disposició a morir al front dels ucraïnesos, facilitar diners i armament a Zelenski, imposar sancions econòmiques a Rússia i, la més important de totes, tenir la raó de part seva. Totes, menys l’última, necessàries, però no suficients. Així doncs, no n’hi ha hagut prou.
La guerra és cada cop més tecnològica, sí. Però la continuen entaulant homes de carn i ossos a les trinxeres, defensant pam a pam la possessió o la conquesta de la terra. I Europa, en aquest punt, encara no és creïble. Quanta carn estàs disposat a enviar a morir a l’est ucraïnès? Quant dolor físic i emocional, al marge de l’àmbit econòmic en forma de ral·li inflacionari, estan disposades a suportar les societats europees?
Donald Trump
La resposta a aquestes preguntes uneix els punts que dibuixen el molt aparent, però trist en el fons, paper dels líders europeus al despatx oval de la Casa Blanca. Però sapiguem que quan critiquem el seu paper de segona fila ens estem interpel·lant també a nosaltres mateixos. Quin tipus de societats governen i representen aquests líders? Quines són les prioritats polítiques dels seus votants? Qui, al marge dels països més pròxims geogràficament a l’ogre rus, perceben l’amenaça com a certa?
Repassem la comitiva desplaçada als EUA per donar suport a Zelenski: tres lideratges febles, malgrat les aparences, i molt qüestionats als seus propis països
– Keir Starmer ( Regne Unit), Emmanuel Macron ( França) i Friedrich Merz (Alemanya)–. Un altre, el d’ Ursula von der Leyen, obligat a equilibris cada vegada més complicats que han minat la seva capacitat d’actuació. Dos de consolidats dins de les seves fronteres, però testimonials al tauler internacional: Giorgia Meloni ( Itàlia) i Alexander Stubb ( Finlàndia). I, finalment, un home que ha decidit no enganxar un segell sense el permís previ dels Estats Units, Mark Rutte, secretari general de l’OTAN. Vistes les coses des d’aquesta perspectiva s’entén millor que tenir raó, en cas de tenir-la, no sigui suficient. No ho ha estat mai. I menys si davant hi ha personatges com Donald Trump, Xi Jinping o Vladímir Putin.