Transformar el món
De jovenet, la mare em va parlar un dia d’una veïna del bloc que –amb cara de pomes agres– a l’ascensor no havia correspost mai ni amb mitja paraula el seu somriure i el seu “bon dia”. “I què faràs?” recordo que li vaig preguntar. “Continuaré amb el meu ‘bon dia’”, va somriure la mare, i va afegir: “I algun un dia em respondrà”. No he oblidat mai aquesta conversa amb la meva mare (ningú no ha somrigut més i millor en aquesta vida: el seu somriure ha estat el seu llegat, amb el qual segur que ha millorat una mica el món). Ho he pensat a propòsit del llibre d’ Ana Merlino Kindfulness ( Urano), subtitulat Un viaje para transformar el mundo a través de la amabilidad . Merlino proposa una gimnàstica d’amabilitats quotidianes i assegura que “ser amable és l’única revolució benefactora”.
Què és el kindfulness ?
Un neologisme, anglicisme per amabilitat conscient.
Què és l’amabilitat conscient?
Una actitud revolucionària.
Revolucionària?
L’última revolució, l’única revolució pendent, necessària, benefactora i intel·ligent. Avui li dedico el meu activisme.
En què consisteix aquest activisme?
A ser amables!
Ser amables. Això és tot?
Li sembla poc? Ser amable a consciència. Ser amable a temps complet. Si fóssim tots amables així amb tothom...
El món milloraria?
Radicalment!
Per qui començo a ser amable?
Primer sigues amable amb tu mateix. Pensa que estaràs amb tu tota la teva vida.
Això espero.
La vida és un regal: agraeix-la. I sigues amable amb tothom.
Com sé si soc amable amb mi mateix?
Pregunta’t: em tracto bé?
Crec que sí, em responc.
Si et tractes bé, viuràs més anys. S’activen endorfines desinflamatòries, millorarà la salut. Torna a preguntar-te: “Em tracto com a la persona que més estimo al món?”.
No és egoisme?
Al contrari! Si vas pel món enfadat amb tu, amargaràs la vida dels altres.
Seré avinagrat, ho deia Francesc.
I si ets amable amb tu mateix, irradiaràs benestar i simpatia, escamparàs alegria al teu voltant. Gràcies!
He de ser amable amb qui m’ofèn?
Més que amb ningú!
Uf, és immerescut.
Coneixes les circumstàncies adverses que han empès aquella persona a ser desagradable? No. I en aquest cas, què pots fer?
Exacte, què puc fer?
Una cosa: tu pots ser amable. Sigues amable amb aquesta persona. Això potser interferirà en la seva foscor i la desviïs cap a l’amabilitat. Hi guanyarà ell, hi guanyaràs tu, hi guanyarem tots!
Aquesta és la seva revolució?
La revolució de l’amabilitat: és subtil, silenciosa. I en notem els efectes a tot arreu.
Doni’m algun consell.
Es tracta que tots ens sentim especials, diferents, estimats. I així les onades de l’amabilitat es multiplicaran.
Amb quin objectiu final?
Habitar un món on tots ens sentim interconnectats i sabedors que ningú no té tota la raó.
És nòmada digital: viu bé així?
La meva casa és al meu interior, sigui el meu cos on sigui. Practico el dejuni material: no em compro roba més que una o dues vegades a l’any, quatre cosetes bones.
I ja està?
Vaig desaferrant-me de pressions familiars i de creences adquirides, també. I em centro a cultivar relacions i amistats per tot el món.
I si algun dia se sent enfadada, què?
M’ho permetré, donaré lloc a aquesta emoció.
I després?
Després em preguntaré: “Per a què he vingut aquí?, què faig jo aquí?”. I em reinterpretaré: per a això som adults, no?
Faci’m una classe d’amabilitat.
“Vols la meitat del meu entrepà?”, digues-li al del teu costat. Donar de tot cor... te l’omplirà de goig. Prova-ho.
Sembla fàcil.
Ser amable és una responsabilitat social. És un gran poder, i el tens tu!
Serem així més feliços?
Hi ha estudis que ho proven. I sabem que les persones som contagioses, molt contagioses!
Què vol dir?
Que si tu ets feliç, l’encomanes al voltant.
Procuraré acostar-me a persones felices, doncs.
Faràs bé! Un pensament positiu desemboca en benestar, i això es tradueix en salut física i emocional.
Procuraré pensar en positiu.
Vaig preguntar a la meva àvia com va estar seixanta anys de feliç matrimoni amb el meu avi. “Vaig ser comprensiva i pacient”, em va dir.
I el seu marit abaixava la tapa del vàter.
Els detalls ajuden, però mai a còpia de xantatges i amenaces, sinó només en funció de l’amor.
Algun lema o màxima?
“Si busques alguna cosa bona en els altres, vigila!: potser ho trobaràs en tu”.
I si algú em cau malament?
Això és que el teu cervell reptilià hi veu amenaces. Però imposa la teva voluntat d’aprendre: mira amb bons ulls, perquè la teva mirada sobre l’altre canviarà l’altre!
