Cada cop que passa una catàstrofe natural es repeteix el mateix patró polític basat en la deslleialtat institucional i el partidisme. I cada cop que els governants es rebolquen en el fang declaratiu, els seus partits s’enfonsen una mica més. El ciutadà els fica tots al mateix sac. Si un país pateix un desastre extrem com la dana o els incendis, el seu govern ha d’assumir com a pròpia la tasca d’afrontar-lo i presentar-se el primer sense esperar que truquin a la seva porta, fins i tot quan la direcció de la gestió de la catàstrofe recaigui en primer lloc en una altra administració. Tot i això, sorprèn la rapidesa amb què els presidents autonòmics es queixen de la falta de suport i es manifesten desbordats. Els incendis han demostrat que en algunes de les comunitats afectades, com Castella i Lleó, no eren conscients del nou fenomen de focs tremendament voraços i impredictibles que es repeteix en diversos països. I això és una cosa que entra dins de les seves competències.
En diverses entrevistes, Marc Castellnou, cap dels GRAF de la Generalitat amb experiència internacional en incendis forestals, no es cansa de subratllar la necessitat d’un canvi de mentalitat preventiva contra els focs de “sisena generació”. Reclama sobretot una millor gestió del terreny que combini cultius i tipus de vegetació, a part de mitjans i personal suficient format. Castellnou ha insistit en la virulència d’aquesta generació d’incendis impulsats per les conseqüències del canvi climàtic. Els vam veure a Los Angeles i a una escala menor a Catalunya al juny. Aleshores va cridar l’atenció l’estratègia dels GRAF de deixar cremar i esperar les flames allà on era possible frenar-les a causa del seu brutal avanç.
Per aplicar les receptes preventives de gestió de zones agrícoles i boscoses es requereix un coneixement precís del territori i són les autonomies les que, al costat de diputacions i ajuntaments, han de liderar les actuacions, sense perjudici que elevin demandes al Govern central. Per això, haurien de ser els líders autonòmics els que exigissin a l’ Executiu un pacte per redimensionar el combat contra les emergències i no embrancar-se en una estúpida disputa sobre si la prioritat són els mitjans o el canvi climàtic. Encara que només sigui per evitar-se disgustos polítics cada estiu.
