Com cada estiu, una coneguda marca de cervesa ens proposa una campanya publicitària per acompanyar unes idíl·liques vacances al Mediterrani amb aquesta beguda. La campanya d’aquest any té com a eslògan “El mateix de sempre”. I no podria ser més idoni per a una empresa que és global partner del FC Barcelona. De fet, “El mateix de sempre” em sembla un gran lema per resumir l’estiu blaugrana.
Juntament amb el so de les onades, l’olor de sardines a la brasa, les festes majors de poble i les cues quilomètriques de cotxes a l’autopista en direcció a la Costa Brava, ja hem incorporat a la postal de cada estiu el tic-tac del rellotge de les inscripcions. La primera jornada de Lliga s’acosta perillosament i, com cada any, hi ha aquella emoció, aquell neguit, aquella incertesa de saber si el Barça tindrà tots els jugadors inscrits. Uix, gairebé! Ha anat de poc que aquesta Lliga comenci amb tot en ordre. Però llavors no seria el mateix de sempre. Un estiu més, hem estat donant voltes al fair play i la regla de l’1:1, que cada any s’intenta explicar i resoldre i, de moment, res.
Els culés gairebé s’hi veien, allà, asseguts a les noves butaques, però de moment no
El que també forma part de la banda sonora de l’estiu a Can Barça és el soroll de les obres, de les màquines polint, tallant, soldant i picant en un Camp Nou que encara no està a punt. Aquest estiu ha estat molt a prop de ser una realitat, els culés gairebé s’hi veien, allà, asseguts a les noves butaques. Però, de moment, no. I ja ningú s’aventura a posar una data en ferm per fer realitat el retorn d’equip i aficionats a casa.
Ara bé, “El mateix de sempre” també necessita alguna novetat per no caure en la rutina. I, aquest estiu, la sorpresa ha arribat en forma d’un breu però intensíssim duel de forces entre el club i l’ara capità, després ja no i finalment sí, Marc-André Ter Stegen. Una novetat que no caldria afegir a la llista d’“El mateix de sempre” per repetir el pròxim estiu.
A Madrid potser consumeixen una altra cervesa, però també els funciona bastant “El mateix de sempre”com a consigna. Segueixen perfeccionant el paper de víctima queixant-se oficialment de tot el que sigui possible. I ben fet que fa, el club blanc, perquè aquesta tècnica sublimada per les criatures que consisteix a pressionar els progenitors per la via de la insistència i la protesta constant fins a l’esgotament ja els ha fet efecte. Les constants queixes als àrbitres, via la televisió oficial del club, que van tenir com a punt culminant la prèvia de la final de la Copa a Sevilla, ha desembocat en una remodelació de la cúpula arbitral aquest estiu. I, oh sorpresa, la temporada ha arrencat amb “El mateix de sempre” , els tres primers punts de Lliga per al Reial Madrid gràcies a un penal clamorosament inexistent, una sobreactuació magistral de Kilian Mbappé i la incompareixença del VAR. El mateix de sempre.