L’FBI va escorcollar ahir la casa a Maryland de John Bolton, exconseller de Seguretat Nacional durant el primer mandat de Donald Trump i convertit en un dels seus crítics més acèrrims. L’ escorcoll forma part d’una investigació sobre la gestió d’informació classificada, segons va informar a Associated Press una persona familiaritzada amb el cas que va parlar en condició d’anonimat.
“Ningú no està per sobre de la llei”, va celebrar a les xarxes socials el director de l’FBI, Kash Patel, que segons el New York Post hauria ordenat la investigació. La fiscal general, Pam Bondi, va respondre al tuit i va confirmar el paper de l’ Administració: “La seguretat dels EUA no és negociable. Es farà justícia”. Parlant amb periodistes a la Casa Blanca, tot i això, el president Trump va dir que no tenia coneixement de la situació, però “no soc un gran fan de John Bolton”.
El Departament de Justícia el va investigar al primer mandat de Trump, però el 2021 es va tancar el cas
El cas es remunta al final del primer mandat de Trump, quan el 2020 el Departament de Justícia va obrir una investigació penal contra Bolton per suposadament haver filtrat informació sensible i classificada a la premsa i altres parts interessades. Informació a què havia accedit com un dels tres consellers de Seguretat Nacional que va tenir Trump llavors, en un mandat marcat per les renúncies i acomiadaments al seu gabinet.
Aquella investigació es va tancar sense que s’arribessin a presentar càrrecs el 2021, durant l’administració de Joe Biden. El dia de la segona investidura de Trump, el 20 de gener, el president va firmar una ordre executiva amb què va retirar les credencials de seguretat de prop de 50 antics alts càrrecs del seu primer govern, inclòs Bolton. També va ordenar de retirar l’escorta a l’exconseller, malgrat que havia rebut amenaces de mort des de l’Iran. Ara Bolton torna a ser investigat, i en el cas també s’inclouen les seves accions en els últims quatre anys, en què ha elevat el to de les crítiques al seu antic cap.
Considerat un “falcó” de la política exterior, de la línia dura davant Rússia i l’ Iran, i allunyat de la visió aïllacionista de l’“Amèrica primer” de Trump, Bolton també va ser ambaixador dels Estats Units davant l’ONU. Tal com va explicar en una entrevista amb La Vanguardia , al govern va tenir dificultats per condicionar la política exterior del president, a qui critica amb freqüència pels seus mètodes autoritaris i el seu estil en política exterior. Recentment, ha estat un dels seus grans opositors dins del món conservador, especialment després de la reunió a Alaska amb el president rus, Vladímir Putin.
L’exconseller va explicar la seva experiència a l’ administració Trump al seu llibre, publicat el 2020, The room where it happened . Un cop a les llibreries, el Departament de Justícia va obrir fa cinc anys la primera investigació contra el polític conservador. Al llibre, va revelar, entre altres detalls, que Trump no es prepara les trobades amb mandataris estrangers i que no es deixa aconsellar pels seus assessors. “El que vol Trump dels seus subordinats no és lleialtat, que és un concepte raonable i positiu: vol obediència feudal, en el sentit més medieval del terme. Vol persones que diguin sí a tot”, va lamentar a l’entrevista amb aquest diari a finals de l’any passat.
La seva caiguda en desgràcia suposa l’últim d’una sèrie d’actes venjatius de l’ Administració Trump al seu segon mandat. Al llarg dels últims mesos, el Departament de Justícia també ha llançat investigacions penals contra altres crítics, com la fiscal general de Nova York que va liderar la seva investigació per frau civil amb l’ Organització Trump, Letitia James, el senador per Califòrnia Adam Schiff o l’exdirector de l’FBI James Comey.
El president també va revocar les credencials de seguretat de l’expresident Biden i alguns membres de la seva administració, com ara la vicepresidenta, Kamala Harris, de qui ha dit que mereixen ser investigats. A més, ha declarat “nuls” la majoria dels indults presidencials que va emetre Biden el seu últim dia a la Casa Blanca, inclosos els seus familiars, ja que els va firmar amb un mecanisme de firma automàtica anomenat autopen . Tot això forma part d’una de les seves promeses de campanya, la de perseguir l’“enemic interior” dels EUA, és a dir, els seus adversaris polítics, independentment de si han incorregut en accions il·legals.