El rei de la improvisació i el rei de la planificació remen de costat des de fa poc més d’un any a l’olla de pressió que és sempre el Barça. L’un d’abraçat al seu carisma (Joan Laporta) i l’altre a la seva feina ( Hansi Flick) cohabiten en un club que una vegada més no ha tingut tots els seus futbolistes inscrits a l’inici de la Lliga i que no sap ni tan sols en quin estadi jugarà el primer partit de la temporada com a local. Aparentment el català i l’alemany són com l’aigua i l’oli, però s’han barrejat de meravella pel que fa a resultats esportius. Laporta va encertar de ple amb la contractació de l’entrenador i el tècnic està encantat amb la majoria dels seus futbolistes i amb la seva vida diària a Barcelona.
Però farien bé de no fer enfadar l’entrenador. Sempre amb formes mesurades i sense necessitat de donar un cop a sobre de la taula, però les últimes setmanes Flick ha arrufat el nas més d’una vegada. Lògicament els vaivens de la gira asiàtica (ara sí, ara no, ara sí) no van ser del seu grat, com tampoc no ho ha estat perdre Iñigo Martínez perquè era un dels seus puntals i de les extensions de la seva ambició al camp. Li van dir que l’equip no s’afebliria ni perdria cap futbolista clau. Per això ara no vol ni sentir-ne parlar de cap baixa de pes més, encara que Fermín no sigui titular indiscutible i malgrat que Casadó es pot acabar avorrint a la banqueta.
Flick arrufa el nas, però fa bé de centrar-se en el que pot controlar
Tampoc no li va agradar al tècnic que el seu equip no golegés un Mallorca amb nou perquè la seva manera d’entendre el futbol només entén d’anar-hi, anar-hi i anar-hi, sempre cap a la porteria contrària. Però d’això, de l’equip, ja se n’encarrega ell, i ja els ha dit en públic i en privat el que ha considerat oportú.
La seva manera de sobreviure a la selva blaugrana demana de parapetar-se en l’anglès, estudiar molt les seves respostes i no tornar-se boig amb el que no pot controlar. Per això va aguantar el xàfec quan li van demanar si no l’afectava el fet de jugar tants partits fora de casa a l’inici de temporada. Se centra a mantenir la competitivitat de la plantilla. Que no és poc. De les altres coses se n’intenta abstreure, sobretot públicament. Si no se n’abstragués, fa temps que hauria perdut la calma, i això hauria afectat la seva feina. Però no és obstacle perquè no pugui amagar una cara menys riallera que en altres moments. Se’l veu seriós i més eixut de paraules que no pas la temporada passada. La seva paciència amb les circumstàncies del club també ha de tenir un límit. El que és segur és que no vol més ensurts ni més sorpreses que escapin a la seva voluntat.
