Per nosaltres, això no és només un torneig. És més que un Mundial”. Aquestes van ser les paraules que van entonar Laura Delgado i Alba Vinuesa a York ( Anglaterra), on la selecció espanyola femenina es concentra per preparar el debut al Mundial de rugbi de demà contra Nova Zelanda, vigent campiona del món, a les 18.30 h. L’expectació pel Mundial d’ Anglaterra és màxima. Tal és així que ja s’han venut totes les entrades per a la final que es disputarà el 27 de setembre a l’estadi Allianz de Twickenham, amb capacitat per a un total de 82.000 espectadors.
El combinat nacional espanyol afronta la cita mundialista amb una il·lusió desbordant després de quedar-se amb la mel als llavis per no haver aconseguit la classificació per al Mundial del 2021, que finalment es va acabar disputant un any després a Nova Zelanda.
Les internacionals han lluitat per millorar les seves condicions amb l’objectiu de construir els fonaments del futur
Una de les jugadores que van viure aquella etapa i que ara és de les més veteranes, amb 34 anys, és Lourdes Alameda, la segona jugadora de la convocatòria espanyola amb més internacionalitats després de Laura Delgado. Alameda, que va jugar a l’handbol fins als 17 anys, es va sentir atreta pel rugbi quan va començar a estudiar la carrera de Biologia a la Universitat Complutense de Madrid. “Vaig fer un intercanvi al Canadà ( Oakville). Va ser entre espanyols i francesos i ens va tocar amb un grup molt aficionat al rugbi que ens va ensenyar què era la haka i qui eren Sébastien Chabal i Jonah Lomu. Quan vaig arribar a la universitat no hi havia handbol, però sí rugbi i a sobre a la facultat de Geologia, que era al costat de la meva. Em va encantar l’ambient del rugbi i em vaig enamorar de l’esport”, rememora Alameda en una conversa amb La Vanguardia.
Jugadores com ella han hagut de superar moltes pedres pel camí per aconseguir que el rugbi femení espanyol gaudeixi de més estabilitat estructural i reconeixement. El salt més important que ha viscut la selecció femenina va arribar fa un parell d’anys, quan la Federació Espanyola de Rugbi ( FEB) va aprovar unes beques destinades a les jugadores. “Ara percebem uns diners al mes, però abans es pagava per concentració. La gran majoria anàvem fent amb ajuts dels nostres pares o resultats esportius. Després de l’últim cicle mundialista van passar set mesos sense tenir cap notícia per part de la Federació. Hem lluitat molt perquè això no torni a passar, perquè després d’acabar cada cicle mundialista ens sentíem una mica perdudes i amb una sensació de buit. Ara es comencen a tenir condicions més professionals. Tenim nutricionista, hi ha un especialista en touchi un altre en melé, però encara falta molt”, comenta la jugadora de la selecció.
Aquella sensació de buit l’han omplert amb missatges inspiradors per sembrar de cara al futur: “Aquest Mundial és una oportunitat enorme perquè les nenes del nostre país vegin que això és possible, que és possible arribar a dalt de tot del rugbi internacional i jugar contra les millors del món. És molt important perquè suposa plantar una llavor perquè les nenes tinguin ganes de ser com nosaltres i fins i tot millors”, conclou una emocionada Alameda.
Al capdavant de la nau hi ha el seleccionador Juan González Marruecos, que va arribar al càrrec amb l’objectiu de “formar un bon grup que integrés les jugadores en l’alt rendiment per classificar-se per a aquest Mundial”. Espanya arriba a Anglaterra amb els deures fets però sense renunciar a res, tal com reflecteix González Marruecos: “Ens hem guanyat el dret a gaudir, però, ja que som aquí, volem competir. Demà ens enfrontem a l’actual campiona del món i volem desafiar-les. Això és una altra part del procés que segur que ens farà millorar”.