Després de mesos d’amenaces dels Estats Units, els socis de l’OTAN van acceptar un increment sorprenent de la despesa militar mentre que, posteriorment, la Unió Europea s’empassava una unilateral imposició d’aranzels. En vista d’aquestes claudicacions, Europa recorria al trist consol d’haver evitat escenaris pitjors, alhora que respirava alleujada, ja que, per fi, s’havia superat el tràngol i havíem aconseguit una relació estable en defensa i comerç. Tot i això, els enfrontaments amb l’Administració Trump no han fet més que començar.
Així doncs, després de l’estiu s’acosta un nou xoc per la regulació europea i les grans tecnològiques nord-americanes que, emparades pel seu president, es pretenen moure al seu aire i, sota el malintencionat argument de defensar la llibertat d’expressió, oposar-se a qualsevol normativa que pugui perjudicar els seus immensos i creixents beneficis. Una qüestió enrevessada a què seguiran moltes d’altres, sense oblidar que, en el moment menys pensat, Washington pot sorprendre amb una nova amenaça d’augment d’aranzels per qualsevol motiu que pugui ofendre Trump i els seus.
Després del que s’ha viscut amb la imposició d’aranzels, els nostres governants s’han de fer respectar
No estem davant una més de les tradicionals disputes entre països amb interessos enfrontats, ja que, a més, res no justifica l’agressivitat dels Estats Units quan la relació global entre europeus i americans resulta molt positiva per a tots dos. Passa que el país més poderós del món està governat per uns narcisistes superlatius, sense cap empatia i que semblen gaudir exercint el poder amb acarnissament. Més de mig any d’administració republicana confirma el que ens temíem des de l’inici del seu mandat: Trump s’acarnissa amb el feble. Així doncs, imposa aranzels tan immorals com innecessaris a països que depenen dels Estats Units, retalla l’ajuda als col·lectius més fràgils, va a la caça d’immigrants indocumentats que intimida amb la presó envoltada de caimans a Florida, o recorre a l’exèrcit per expulsar de Washington els sensesostre. Tot i això, en sentit contrari, ja ha mostrat el seu respecte per personatges com Putin, Netanyahu, Xi Jinping o qualsevol capaç de respondre a les seves fanfarroneries.
En vista d’això, la Unió Europea no pot actuar com un d’aquells estats indefensos que no tenen alternativa a doblegar-se davant el magnat. Europa, entre altres fortaleses, representa la segona economia del món amb un mercat de més de 500 milions de persones. Per això, després del que hem viscut amb la imposició unilateral d’aranzels, els nostres governants s’han de fer respectar, assumint encara més riscos, per evitar cessions innecessàries que perjudiquin ciutadans i empreses. Però, encara més important, per impedir que noves humiliacions enforteixin els aprenents de Trump que, repartits per tot el continent, somien a esbocinar el projecte europeu.