Aquest Barcelona és l'amo de la bogeria. El frenesí és el seu millor aliat. Ho era la temporada passada, en nits com les del Benfica o la final de la Copa del Rei, i ho continua sent en aquest curs. En el Ciutat de València va deixar petrificat el Llevant en l'afegit, que les hi prometia felices quan se'n va posar 2-0 per davant. No coneixia encara la fúria i la fe de l'equip de Flick, el campió del triplet nacional, el rei dels disbarats.
Quan el Barça entra en tràngol no celebra ni els gols, sinó que va anar contra més. No es va conformar quan Pedri i Ferran Torres van igualar. No va parar fins que en el minut 91 va fer el 2-3 i va completar la remuntada de l'èpica amb un autogol del defensa Elgezabal, que es va embolicar al voler aclarir un centre de Lamine Yamal i intentar evitar una possible rematada del davanter valencià.
En la represa, els barcelonistes van arreglar la barrabassada, van moure muntanyes amb el seu esperit i el seu afany competitiu i van acabar amb la resistència i il·lusió del Llevant. A un acabat d'ascendir va aguantar fins que li va donar l'ànima però al Barcelona, actual campió, li sobren taules i arguments quan es llança contra totes. La valentia de Flick, amb un doble canvi al descans i acabant amb defensa de tres, va fer efecte i va tenir el seu premi.
Curiosament, en l'arrencada, el que va pagar la quintada no va ser l'equip que tornava a Primera sinó el que vol guanyar la Lliga. Els blaugrana es van trobar amb un escenari molt tancat, amb un contrari amb cinc defenses. El partit es jugava en tot just 30 metres, amb l'àrea superpoblada, on es repetien els rebots i on era gairebé no es podia entrar. Potser perquè Raphinha, que va arrencar de mitjapunta, no és un de creatiu sinó un llegador.
I això que Lamine Yamal i Rashford, titular per primera vegada, obrien el camp per les bandes. L'anglès, amb canó inclòs a Brugué, va començar millor que el de Rocafonda, ben tapat per un sòlid Manu Sánchez.
Pensant a evitar les transicions del rival, Flick va elegir per al migcampista Casadó per substituir De Jong, que no va viatjar després de la seva recent paternitat. Però cada vegada que el Llevant sortia ràpid el del planter només podia que començar a córrer com un possés cap a Joan Garcia perquè els granotas gairebé sempre arrencaven des del camp propi, desafiant la línia que tan bé va funcionar l'any passat.
En un contraatac per l'esquerra va arribar l'1-0. El carriler Manu Sánchez va robar i se'n va anar cap a dalt, Morales ho va veure i van trencar el fora de joc. El centre va arribar al carriler de la dreta que va cedir a Iván Romero perquè marqués davant un Barça massa contemplatiu.
Mentre el Llevant tenia molt clar el que volia fer, el Barcelona era estabornit en ple esvalot. Ni tan sols la visió de Pedri, que va deixar sol a Ferran va servir perquè el davanter valencià, titular de nou com 9, va enviar la pilota al travesser. I després d'una falta a favor que va xutar centrada Raphinha, va arribar el 2-0 mitjançant una altra contra local.
Brugué va enfilar Joan Garcia però Balde va ser rapidíssim. El rebuig li va quedar a Morales, el tret de les quals va desviar de nou el lateral barcelonista. Però el VAR va avisar Hernández Hernández que la pilota, en el segon tret, havia donat al braç de Balde quan s'estava girant. Malgrat que no era la intenció del defensa, la repetició congelada va condemnar el saguer i el comandant Morales no va perdonar des dels 11 metres.
Lluny d'acostar-se, en l'últim sospir de la primera part el Barcelona es va veure dos gols a baix i Flick va reaccionar amb Gavi de piu (per Casadó) i Om de mitjapunta (per Rashford) per tornar Raphinha a l'esquerra. Amb el mateix dibuix i més acadèmic en les seves posicions, els barcelonistes van prémer l'accelerador des de ja.
El partit va embogir com només el Barça sap fer-ho, fins al punt que en quatre minuts va igualar. En el 52 el marcador ja reflectia el 2-2. Pedri, després d'un córner, va fer caure el mur amb una espectacular patacada des de fora de l'àrea. Amb espai, va mirar, va apuntar, va carregar la cama dreta i la va col·locar gairebé a l'escaire.
Després, en un altre córner, Raphinha la va posar en l'àrea petita i Ferran Torres, sempre amb el canó a punt, va embocar avançant-se Oriol Rey.
En un no res, el Barça havia aconseguit el que se li havia fet una muntanya. I si el partit no va caure cap a un o un altre costat abans va ser per obra dels dos porters. Si un felí Joan Garcia salvava cada vegada que el Llevant armava una transició, Pablo Campos parant un cop de cap d'Eric Garcia que entrava o traient una mà salvadora a un tret de Raphinha que es va enverinar.
A falta d'un quart d'hora, Flick se la va jugar amb defensa de tres i amb un doble 9, amb l'entrada de Lewandowski. Però el gol definitiu no va ser del polonès, que va demanar un penal bastant clar que ni l'àrbitre ni el VAR no van veure, sinó un autogol per evitar una rematada de Ferran Torres, un empipament per a la defensa del Llevant. Lamini Yamal va enroscar i Elgezabal, que va saltar amb el valencià, va posar el cap per pentinar una paràbola que va deixar glaçat el Ciutat de València en el 91.
