Casaio va emergir aquest cap de setmana com l’última frontera de la crisi del foc d’aquest agost a Galícia, a què les esperades i tan esquives pluges es van resistir a posar fi, com va passar al conjunt de l’interior occidental de la Península. Aquesta parròquia del municipi de Carballeda de Valdeorras, a la zona més alta de Galícia, als límits de Zamora i Lleó, té tradició de reducte. Allà es va assentar durant la dècada del 1940 la Ciutat de la Selva, un conjunt de campaments guerrillers antifranquistes d’intensa activitat. I hi ha la joia natural del considerat el bosc més antic de Galícia, de teixos. Aquesta zona d’Ourense, com també d’altres d’ Astúries i, sobretot, de Lleó, van continuar ahir castigades per les flames, de vegades de nou a prop d’àrees habitades.
A la província lleonesa es van desallotjar de casa seva ahir més de tres-centes persones, en deu localitats, a causa de nous focus o de la reactivació d’algun dels declarats a l’inici d’aquesta crisi. És el cas del de Fasgar, al municipi de Murias de Paredes. Aquest incendi, de nivell 2, el de màxima perillositat pel risc per a persones i béns, va començar el 8 d’agost, segons la Junta de Castella i Lleó, Govern que, a diferència del gallec, no ofereix dades de les superfícies cremades.
Del que sí que informava la Junta és que ahir a la tarda hi havia al seu territori onze incendis de nivell 2, dos dels quals declarats durant la tarda. Tres més, els de Fasgar, Anllares i Llamas de Cabrera, van començar fa més de dues setmanes. També té aquesta antiguitat un dels dos que ahir a la nit continuaven fora de control a Galícia, el de Chandrexa de Queixa, amb 19.000 hectàrees cremades, si bé la Xunta va assegurar al llarg de tot el dia que estava a prop d’estabilitzar-lo.
Els pronòstics de pluges a les zones més afectades s’han anat esvaint al llarg de la setmana
Dissabte sí que va aconseguir controlar el pitjor de tots, el de Valdeorras, el més greu d’aquest agost juntament amb el de Molezuelas (Zamora). Per apagar aquests focus brutals, de més de trenta mil hectàrees cremades segons les estimacions oficials i moltes més d’acord amb les dades procedents del satèl·lit europeu Copernicus, s’esperava des de començament de setmana que ahir arribessin les primeres pluges a les zones més afectades, a Ourense, Lleó i Zamora, i també a Astúries, on ja hi va haver alguna precipitació aquesta setmana, i a Càceres, on les prediccions de l’ Agència Estatal de Meteorologia, Aemet, resultaven menys favorables.
En canvi, divendres les previsions de pluja ja eren molt menys prometedores que els dies previs. “ Meteogalicia encara mostra algunes opcions que plogui una mica demà”, se sentia dissabte a Valdeorras com un intent de buscar l’esperança. El bisbe d’Ourense, Leonardo Lemos, va recomanar fa dies als sacerdots de la seva diòcesi que intensifiquessin les seves pregàries perquè s’acabi d’una vegada la plaga dels incendis.
El fet de resar perquè plogui no semblava que hagués funcionat ahir a última hora de la tarda. La Xunta ja va avisar divendres que caldrà esperar fins dimecres perquè hi hagi xàfecs significatius a les zones afectades pel foc. Tot i això, fonts del Govern gallec expressaven la confiança que aleshores la crisi ja estaria gairebé resolta. El president de la Xunta, Alfonso Rueda, s’afanya a destacar que ha aconseguit evitar danys personals i materials de gran magnitud, mentre que el PSOE i el BNG critiquen amb duresa la seva gestió. La nacionalista Ana Pontón, cap de l’oposició, reclama un “punt d’inflexió” en la política forestal i d’ordenació territorial a Galícia.
A Ourense, Lleó i Astúries prosseguia ahir la lluita contra les flames, una altra vegada amb vents adversos
Però la crisi encara no s’ha acabat per als veïns de Carballeda de Valdeorras, que han viscut aquest cap de setmana amb les flames al costat de casa, ni tampoc per als de diversos municipis lleonesos, com ara els de Soto y Amío i Molinaseca, amb focs declarats ahir. I és que en comptes de pluja, a l’ Espanya cremada hi va haver ahir calor i vent.