Resiliència, bogeria i remuntada final. El guió del que es va veure al camp del Llevant, on el Barça va guanyar 2-3, no és nou ni per a Hansi Flick ni per al barcelonisme. La temporada passada, les nou remuntades que va assumir el Barcelona entre totes les competicions van consolidar l’equip com un dels més tenaços de la seva història. Algunes van ser matineres, com la final de la Supercopa d’ Espanya, on el Barça va començar perdent 0-1, però va capgirar el partit en tot just 40 minuts per certificar un 5-2 amb gols de Lamine Yamal, Lewandowski, Raphinha (2) i Balde.
D’altres van ser gairebé impossibles, com la de Lisboa a la Champions. En un final d’infart, el Barça va remuntar un 4-2 del Benfica amb tres gols de Lewandowski, Eric Garcia i Raphinha, ja en el 96 (4-5). També hi va haver lloc per a l’èpica que va portar l’equip a la glòria, com la final de la Copa del Rei a Sevilla. El Barça va arribar a perdre per 2-1 contra el seu etern rival i va alçar la Copa amb Koundé d’heroi, després d’anotar el 3-2 al minut 116 de la pròrroga.
El tècnic impulsa un grup competitiu amb més rotacions, sobretot en la davantera i el centre del camp
Sense oblidar el 2-4 del Metropolitano a la Lliga, amb un 2-0 en contra al minut 70, el partit davant el Llevant va recordar a molts el clàssic de lliga de Montjuïc, pel guió i per algunes decisions de l’àrbitre Hernández Hernández. A Montjuïc, al maig, el triomf barcelonista es va catalogar de remuntada sense precedents: després de dos gols matiners de Mbappé, el Barça va capgirar el marcador abans del descans gràcies a Eric Garcia, Lamine Yamal i un doblet de Raphinha. Va ser la primera vegada que l’equip capgirava un 0-2 per anar-se’n al descans guanyant amb dos gols d’avantatge, malgrat decisions polèmiques de l’ àrbitre, que no va atendre el suggeriment del VAR per unes mans de Tchouaméni dins de l’àrea que van esmorteir un xut de Ferran al 80.
Al Ciutat de València, en una acció semblant, l’àrbitre no va dubtar a assenyalar, a instàncies del VAR, la pena màxima per un impacte de la pilota a les mans de Balde després d’un tret de Morales. I el Llevant va anotar el 2-0. Tanmateix, en 45 minuts, amb un motivat Lamine Yamal, el Barça va fer la volta al marcador i es va emportar els tres punts tot demostrant que continua sent indestructible.
Hi ha, però, algunes variants. El manual del Barça de Flick 2.0 preveu que molts rivals presentin defenses poblades per neutralitzar la màgia de Lamine i companyia. El tècnic alemany busca alternatives per sorprendre,amb un equip més ordenat, just i reflexiu, però que mantingui l’esperit inconformista i una bogeria rebel per si cal signar noves remuntades.
Al Ciutat de València, sense De Jong, que es va quedar a Barcelona perquè va ser pare per segona vegada, Flick va experimentar amb Lamine Yamal i Rashford obrint el camp per les bandes i amb Raphinha situat a la mitjapunta. Amb això, el tècnic va voler reivindicar la seva confiança en Casadó situant-lo a l’onze. Va poder apostar per Gavi. Però, de passada, va llançar un missatge per a aquells que el situen a la rampa de sortida. “ Canviem una mica l’estructura i necessitem una mica més de posició en defensa”, apuntava. Tanmateix, l’equip va encaixar dos gols i, al descans, Flick va tornar als orígens per iniciar la remuntada: va fer seure Rashford, va recol·locar Raphinha a l’extrem i va cridar Gavi, Olmo i Koundé –que si bé l’any passat només descansava quan arribava tard, ara té una sana i celebrada competència amb Eric Garcia–. Els tres jugadors van ser suplents per segon partit consecutiu, perquè aquest any la competència és més intensa.
El Barça ho va donar tot per guanyar, amb 26 xuts i 699 passades bones davant les 93 de l’enrocat Llevant. A falta d’un quart d’hora, Flick se la va jugar amb defensa de tres –perquè Gerard Martín encara no està inscrit– i un doble 9 amb l’entrada de Lewandowski. No va marcar, però sí que ho va fer un Ferran Torres connectat, que l’any de càstings per rellevar el polonès va igualar el marcador després del gol d’un superlatiu Pedri i abans que Lamine Yamal recordés als rivals que més val no fer-lo empipar. Ni a Flick, que de cara al partit contra el Rayo de diumenge –quan faltin 24 hores per al tancament del mercat– espera poder comptar amb Gerard Martín, Szczesny i, si hi caben, Roony i un Bernal que podria ser inscrit amb el filial.
