Ahir van entrar en vigor els aranzels del 50% als productes indis als Estats Units. Una punyalada per l’esquena a Narendra Modi, de part del seu amic Donald Trump, que de moment ha aconseguit que el primer ministre indi torni a trepitjar la Xina després de més de set anys. Serà diumenge a Tianjin, en la més internacional de les cimeres de l’ Organització de Cooperació de Shanghai ( OCS) des que es va fundar el 2001. Tot i que l’ Índia és membre de l’ OCS des del 2017, Modi va rebre la invitació personal del president Xi Jinping de mans del ministres d’Exteriors, Wang Yi, fa una setmana a Nova Delhi.
Abans, tot i això, Narendra Modi visitarà demà Tòquio per entrevistar-se amb el seu homòleg, Shigeru Ishiba, a la cimera anual Índia- Japó. El polític indi es distingeix per diversificar les seves apostes –mesos després d’ingressar a l’ OCS també va reactivar Quad, una altra organització de “seguretat”, juntament amb els EUA, Austràlia i el Japó. Però queda clar que aquesta tàctica no li està servint amb Trump.
Després de Tianjin, alguns estadistes assistiran a la desfilada militar xinesa més gran de la dècada a Pequín
A Washington deuen tenir moltes reserves, perquè Modi no estarà sol a Tianjin, sinó amb una vintena de presidents de països membres com ara l’iranià Massud Pezeixkian o convidats com el turc Recep Tayyip Erdogan. La trobada xinesa, sobretot, permetrà a Vladímir Putin tornar-se a riure del suposat aïllament a què el creia sotmès la UE, només quinze dies després de la calorosa rebuda a Alaska.
A la trobada de la ciutat septentrional de Tianjin, amb tot l’ Àsia Central (incloent-hi el Turkmenistan), també hi assistirà el president d’ Indonèsia, Prabowo Subianto –que fa uns mesos va incorporar el seu país al grup dels Brics– i el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif. L’exgeneral indonesi hauria acceptat la invitació a l’altre gran esdeveniment xinès de la setmana, dos dies després del tancament de dilluns a Tianjin. Es tracta de la desfilada més important de l’exèrcit xinès des de la dècada passada. Tampoc no se’l perdran Putin o el bielorús Aleksandr
Lukaixenko. Sembla que la Xina exhibirà alguns dels seus sistemes més innovadors (avions d’última generació, míssils supersònics i torpedes) amb afany dissuasiu. El pretext és una doble celebració: la derrota del feixisme a la Segona Guerra Mundial i l’alliberament del jou japonès. La diplomàcia nipona hauria mogut fils per dissuadir alguns dirigents d’assistir a la desfilada de Pequín, adduint el seu “to antijaponès”. El Govern xinès ha demanat explicacions.
Tant Putin com Xi tenen el
màxim interès a desbaratar qualsevol intent d’acorralament. Però el mèrit de llançar en braços
de la Xina el país més poblat de
la Terra, l’ Índia, és exclusivament de Trump.
Els aranzels del 50% a l’ Índia contrasten de manera sagnant amb el 19% per al Pakistan. Ostensiblement, Trump diu que vol castigar l’ Índia per aprofitar-se del petroli barat rus, ja que alimenta indirectament l’economia de guerra de Moscou en la seva campanya ucraïnesa.
Des de la invasió russa d’ Ucraïna l’ OCS no només no ha perdut cap membre, sinó que ha passat de nou a deu, amb la incorporació de Bielorússia. Més espectacular és el cas dels Brics, que s’ha doblat després de la incorporació l’any passat de l’ Iran, Egipte, Etiòpia i els Emirats Àrabs Units, i aquest any, d’ Indonèsia.
