Era un dels objectius més cobejats pels clients dels safaris fotogràfics del parc nacional de Hwange, al nord-oest de Zimbàbue, i amb raó. L’última vegada que aquest periodista va visitar la reserva, la tardor de l’any passat, el seu nom estava en boca de tots els guies de la zona: Blondie. Un imponent lleó mascle de cabellera rossa, en plena maduresa amb cinc anys i tres mesos i cap d’una
generosa bandada formada per tres femelles i deu cadells, set d’un any i tres que
van néixer fa tot just dos mesos. Topar amb el felí i la seva prole assegurava la satisfacció dels visitants d’aquesta reserva, situada a un centenar de quilòmetres de les cascades Victòria i famosa per la seva enorme
–excessiva per les dimensions del parc, segons els crítics– població d’elefants, d’uns 1.600 exemplars. L’emoció dels qui van tenir la sort de veure en Blondie no es tornarà a repetir: a finals de juny o principis de juliol un caçador i col·leccionista de trofeus va disparar a l’animal, que va morir, aprofitant que havia sortit uns deu quilòmetres dels límits de la reserva protegida. Va ser igual que en Blondie portés un collar GPS de la Unitat d’ Investigació de Conservació
de la Vida Silvestre de la Universitat d’Oxford (WildCRU) o que l’edat mínima recomanada per les lleis de caça de Zimbàbue perquè un lleó pugui ser abatut com a trofeu sigui de sis anys.
Malgrat que l’ Associació de Guies Professionals de Zimbàbue ( ZPGA), una de les més prestigioses de l’ Àfrica, va assenyalar que la caça va tenir lloc amb total legalitat i que el caçador tenia els permisos corresponents, la mort de l’emblemàtic animal va despertar la indignació dels conservacionistes i va reobrir les ferides de la mort, fa una dècada, del lleó Cecil, també abatut per un caçador al parc de Hwange i que es va convertir en el símbol de la lluita contra la caça esportiva d’un felí en perill. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ( UICN), els últims 25 anys la població de lleons africans salvatges s’ha reduït a la meitat, i s’estima que queden entre 23.000 i 39.000 lleons en llibertat.
Segons les autoritats, la cacera va ser legal, però el mascle deixa deu cadells i portava un collar GPS per a un estudi d’Oxford
Pel director executiu de l’agència Africa Geographic, Simon Espley, que va costejar el collar GPS de la Universitat d’Oxford, la mort del lleó és injustificable: “Per ser clar, la caça d’en Blondie va ser legal però profundament immoral”. Per Espley, que es va mostrar “consternat i indignat”, el fet que “el prominent collar d’en Blondie no impedís que s’oferís a un client confirma la crua realitat que cap lleó no està fora de perill. Era un mascle reproductor en el seu millor moment, cosa que posa en dubte l’ètica que la ZPGA sol promoure i les reiterades afirmacions que els caçadors de trofeus només busquen mascles vells que no estan en edat reproductiva”.
No va ser l’únic crit d’ira per en Blondie. Tricia Croasdell, directora de l’organització Protecció del Món Animal, es va mostrar “devastada” – “Deu anys després de la mort del lleó Cecil, no hem après res?”, va lamentar– i Mark Jones, portaveu de l’organització britànica per la vida salvatge Nascuts Lliures va assenyalar directament els qui es lucren amb la mort d’animals salvatges. “Els operadors de caça cínics estan disposats a infringir les normes nacionals per satisfer la set de sang dels seus clients i enriquir-se. El simple fet que treguin lleons dels parcs nacionals suggereix que ja no queden exemplars a les zones de caça per ser caçats, i això reflecteix l’enorme mal que la caça de trofeus està fent a les poblacions de lleons. Aquesta activitat irresponsable no té cabuda al món modern, quan la fauna silvestre necessita tota l’ajuda possible per sobreviure. La caça de trofeus s’ha de relegar al passat”.
Davant l’allau de crítiques, el portal procaçadors African Hunting Gazette va publicar un article per defensar la professionalitat tant del caçador que va abatre en Blondie com de les autoritats locals i va rebutjar les acusacions que el lleó havia estat conduït amb un esquer fora de la reserva i que el collar GPS fos visible a simple vista. “Els parcs nacionals tenen el deure de vetllar per la conservació de Zimbàbue –subratllava el text–. La bona governança és l’aspecte clau, no anar a la recerca del suport popular amb detalls esbiaixats ni la manipulació emocional”.
