La diada castellera de la Bisbal del Penedès, a mitjans d’agost, abans es feia al migdia, però es va canviar a la tarda per evitar la calor més extrema. En plena onada de calor, el termòmetre va arribar, aquest any (15 d’agost), a un pic de 34 graus al carrer Doctor Robert, on centenars de castellers van aixecar les impressionants construccions davant la mirada d’una marea d’aficionats fidels. Si l’actuació no hagués canviat d’hora, castellers i seguidors haurien suportat temperatures de 37ºC. A Valls, per Sant Joan (24 de juny), es van coronar castells de gamma extra a 36 graus (14.15 h) a la plaça del Blat, km 0 del fet casteller.
Sant Fèlix, demà passat, congregarà quatre de les millors colles a la plaça de la Vila, juntament amb milers d’aficionats que esperen amb ganes veure castells de deu pisos. A finals d’agost, la calor acostumava a afluixar, però amb la crisi climàtica això també està canviant. Per sort, la previsió per a aquest dissabte és que les temperatures seran més suaus.
“Crec amb fermesa que s’han d’adaptar els horaris, per a tothom: per fer una cosa agradable al públic i perquè els castellers puguin fer-ho bé. No hi ha cap activitat, esportiva o folklòrica, que es faci un diumenge d’agost a la una del migdia, en ple sol”, reflexiona Manel Urbano, cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. “Tothom veu molt clar que els horaris actuals de la festa major fan que la plaça del Blat es buidi, i això no ens ho podem permetre”, afegeix Urbano.
“Si no ens adaptem a fer una cosa agradable per al públic i els castellers, això tindrà un mal final”
Els canvis d’horaris les diades més tradicionals no generen consens en el món casteller. Són molts els que veuen inviable modificar-los perquè estan associats a la tradició i a litúrgies que depenen d’altres actes de les festes majors; en molts casos de caràcter religiós.
“No veig un Sant Fèlix a la tarda, és inviable, la festa major ja està estructurada”, destaca Ernest Gallart, president dels Castellers de Vilafranca. Tampoc no es veu factible avançar-la a les
11 h perquè abans hi ha actes religiosos i de gran arrelament.
La feina de les colles i dels organitzadors de les actuacions ha trobat un gran aliat en la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha impulsat un treball de pes per mitjà de la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller. Un grup d’investigadors segueixen des de fa més d’un any l’evolució de les temperatures en una dotzena de places (Valls, Vilafranca, Tarragona, la Bisbal o el Vendrell). Paral·lelament, els estudiosos de la URV s’han reunit amb una desena de colles i han dut a terme sessions de treball.
Hi ha debat entreles colles: n’hi ha que veuen inviable celebrar les diades més tradicionals a la tarda
Sí que es veu “més viable” entre la majoria de colles canviar a l’horari de tarda les diades menys tradicionals, segons constata Òscar Saladié (URV). El president dels Verds aplaudeix que les Santes, a Mataró (Maresme), hagin canviat des de fa alguns anys l’actuació castellera de la seva festa major, en plena canícula (17 de juliol), a la tarda i vespre de dissabte en lloc de diumenge al migdia. “Ha estat un encert absolut”.
En el que no hi ha discussió és que la crisi climàtica està obligant a introduir canvis per millorar l’adaptació d’una tradició bicentenària, patrimoni de la humanitat (Unesco). Es pensa sobretot en els castellers, la part més vulnerable, especialment la canalla (menors) i els més grans, però també en els aficionats. Entre els canvis, una millor hidratació, una nutrició específica, el repartiment de fruita fresca durant les actuacions o la creació de refugis climàtics a la vora de les places, en sales climatitzades dels edificis limítrofs.
Una altra de les opcions que semblen més viables és avançar a les 11 h l’inici d’algunes actuacions: la majoria comencen entre les 12 h i les 13 h.
Places històriques, com la de Vilafranca, estan estudiant com es poden crear ombres sense interferir
Un altre dels factors que fa diversos anys s’està treballant és l’agilitació de les actuacions per retallar-ne la durada. Es tracta d’un aspecte de gran transcendència, perquè és una activitat física que se celebra a l’aire lliure, la majoria de vegades sota el sol, que a més acumula una gran quantitat de persones en un espai reduït i durant un temps prolongat: se superen les tres i quatre hores en cada actuació. El desgast físic s’incrementa amb la calor extrema, i amb el cansament, augmenta el risc de caigudes.
“Si som conscients que les situacions meteorològiques per fer activitats a l’aire lliure a l’estiu i a les hores centrals del dia empitjoraran, cal prendre mesures preventives d’adaptació a la nova realitat. Les colles ja ho estan fent, no viuen alienes a això”, constata Saladié (URV). “Hi ha mesures que són més viables tècnicament i econòmicament que d’altres. També cal valorar si són viables a escala sociocultural”, reflexiona.
Un altre dels recursos que fa temps que s’estudia és la creació de zones d’ombra a les places, amb l’ús de cobertes o altres estructures mòbils, com grans tendals. No és fàcil, perquè les dificultats tècniques són notables, ja que no es pot interferir en una activitat que consisteix justament a aixecar estructures aèries i mirar cap al cel.
“Els vostres avis i besavis no haurien fet castells a la una de la tarda amb aquesta calor”, alerta la URV
“Cal garantir la seguretat del públic i dels castellers i mantenir la tradició. Sempre dic als castellers: els vostres avis o besavis no haurien posat les diades a la una del migdia amb les temperatures actuals”, afegeix Saladié.
El pas del temps i l’ avanç de l’emergència climàtica marcaran l’abast dels canvis a introduir per garantir el benestar dels castellers, sobretot de la seva seguretat, i dels aficionats. “Queda clar que si no ens adaptem a fer una cosa agradable per al públic i els castellers, tindrà un mal final”, adverteix Manel Urbano (Colla Vella Xiquets de Valls).
