Sobre el paper, el futbol femení espanyol ho té tot per consolidar-se com un referent mundial. Les futbolistes han obtingut èxits incontestables, com un Mundial, un subcampionat europeu o les tres Champions del Barça. Ha aparegut una nova afició –més jove i festiva– compromesa amb aquesta nova manera d’entendre el futbol, com confirmen les bones audiències televisives de l’últim europeu o els plens aconseguits als camps de l’Athletic, de l’Atlètic de Madrid o del mateix club blaugrana. Alhora, ha sorgit un star system que hauria de generar noves vocacions, amb figures com les doble Pilota d’Or Alexia Putellas i Aitana Bonmatí o la golejadora de la final del mundial, Olga Carmona.
En vista de tot això, com pot ser que en l’inici avui de la Lliga F prevalgui una certa sensació de malenconia, de nostàlgia preventiva per un futur que podria haver estat millor del que serà? Alguns indicis preocupants detectats en els últims anys s’han confirmat en aquesta pretemporada: la lliga anglesa (on molts partits es juguen en estadis principals) i, en menor mesura, la francesa, estan invertint molts diners per potenciar els seus equips, mentre que les plantilles espanyoles es debiliten i, amb elles, la Lliga F. Ni tan sols el Barça es deslliura ara d’aquesta tendència, ja que diverses jugadores de qualitat i amb projecció han abandonat el club cap a altres països. El resultat és una plantilla potser massa curta per afrontar amb garanties una temporada amb tants reptes al davant. Per què passa, això? Per què els equips no aposten de debò per portar i retenir jugadores de qualitat i escatimen a l’hora d’obrir els seus estadis principals, una decisió que el Reial Madrid no ha pres ni una sola vegada? Potser arrossegats per inèrcies centenàries, els clubs no acaben de veure l’oportunitat que els dona el futbol femení d’adequar el seu projecte a la realitat d’una societat cada vegada més igualitària, encara que tampoc no ajuda que les regles del fair play financer dels equips masculins repercuteixin en els femenins, cosa que no passa a Anglaterra.
La bona notícia és que a Espanya hi ha cada cop més nenes federades disposades a sacrificar-se per emular les seves estrelles. Ara toca evitar que es converteixin en el planter de la lliga anglesa.
