Canvi de tendència en les eleccions dels adolescents respecte al batxillerat. Creix la modalitat de ciències i tecnologia, decauen una mica les d’humanitats i socials i es retreu clarament la d’art. Aquest interès pel científic es pot deure a la preocupació pel futur laboral (una inquietud que expressen als seus professors cada vegada amb més freqüència) o a l’interès de les noies per l’opció científica.
Fins a la pandèmia, el gruix d’alumnes de primer curs de batxillerat (52.112 el curs 2020-2021) es repartia d’una manera equilibrada entre ciències i tecnologia (23.958 alumnes) i humanitats i ciències socials (26.481). Un 46% cada un. Només una minoria optava per l’artístic (4.233, un 8%).
La preocupació pel mercat laboral podria ser darrere d’aquest augment i de la baixada de l’artístic
Però els últims anys ha anat creixent la demanda de ciències en detriment de les altres opcions. El curs passat vorejava el 49%, mentre que el social representava el 44%, i l’artístic, el 6%.
El Departament d’Educació i FP encara no ha analitzat les dades, però una primera hipòtesi apunta a la millor ocupabilitat i ingressos de les carreres científiques. Ho planteja Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill. “Estem veient que els nois molt joves, els que ara són adolescents, estan molt preocupats per la feina que tindran en el futur”, afirma. “Creuen, com molts professors i pares, que han d’optar per disciplines que ponderen més en l’accés a la universitat per obrir-se portes a carreres amb una bona inserció laboral”. Així mateix, Palacín estima que la tendència podria créixer més si molts alumnes no temessin enfrontar-se amb les matemàtiques i a la física.
La segona hipòtesi està relacionada amb les dones. Les noies són majoria en totes les modalitats de batxillerat, excepte en ciències. En humanitats són el 58%, i en art, el 78%. Fins i tot en la modalitat del general, una opció molt residual, són poc més de la meitat.
En canvi, en ciències i tecnologia es quedaven fins fa uns anys a cinc punts percentuals de la meitat (45%). En el curs que es va acabar al juny, les estudiants que van triar el científic ja eren el 49%. “Aquesta tendència podria ser el resultat de les campanyes d’igualtat i de promoció de vocacions científiques i tecnològiques femenines”, assegura Montse Alsina, presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques. Però puntualitza que caldria estudiar si aquestes joves se senten més atretes per l’àmbit de la sanitat o el de la tecnologia. Tem que sigui més el primer que no pas el segon, ja que en les matriculacions a les facultats de matemàtiques no han notat un augment significatiu de matriculacions femenines.
En contrast amb aquestes dades, el batxillerat d’art ha perdut força a Catalunya. El curs 2020-2021 hi havia 4.233 alumnes matriculats, tant de la branca d’arts plàstiques com en la d’arts escèniques i música. El curs passat aquest nombre havia baixat a 3.426. Malgrat l’aposta de l’Administració per impulsar les places, han passat del 8% al 6% del total.
A Barcelona, on s’ha impulsat especialment l’artístic, també s’ha notat el descens d’alumnes des de fa tres anys fins al punt que el Consorci d’Educació està valorant revisar l’oferta actual. “Tenim la matrícula més baixa dels últims anys”, admet Laia Pérez, coordinadora de l’àrea de batxillerat al Consorci d’Educació. “Si en una zona no hi ha demanda, el podem traslladar a una altra on sí que n’hi hagi”, explica.
Entre les variables possibles que expliquin aquesta tendència coincideix amb Palacín que els alumnes busquen l’opció més conservadora (el científic) arran del neguit laboral. Però afegeix que el fet que hagin augmentat els cicles formatius de la família artística pot explicar que els alumnes decidits a formar-se en art descartin el batxillerat. De fet, la demanda d’estudis d’FP de música, dansa o teatre està creixent.
Per Maria Paczkowski, professora d’art a l’institut Puigvert i formadora de professors, la visió de les arts a les escoles és antiga, compartimentada per disciplines. “La lluita eterna al claustre sobre el lloc que ocupa l’art per entendre l’ésser humà”, indica. “L’art no és una cosa elitista, una cosa que se li acudeix a un geni, sinó que ajuda a pensar el món, però aquesta perspectiva encara no és present en les famílies i les escoles”, lamenta.
Sheila González, professora de la UB, lamenta que la universitat ja no s’entengui com una etapa de formació àmplia, sinó com un període en què aprendre una formació útil. “Fa anys, hi havia una prova de selectivitat i triaves segons la nota, però ara les matèries que ponderen són cada vegada més imprescindibles per entrar-hi. I la competència està en les carreres de l’àmbit científic. El sistema obliga el jove a ser estratègic”, afegeix.
Finalment, Alsina confia que la baixada de competències matemàtiques dels alumnes de primària i secundària reflectida en les avaluacions de competències bàsiques dels últims cursos es pugui reparar abans que arribin a 4t d’ESO i triïn el tipus de batxillerat, per tal de no trencar aquesta tendència.
