Carlos Alcaraz surt a la pista amb una samarreta rosa sense mànigues. Però tota la resta és diferent en la cita de tercera ronda. Després de dues jornades nocturnes, energètiques i sorolloses, sota els llums de l’ Ashe, li toca obrir el teló a les 11.30 h, hora local. El sol brilla a través de l’obertura del sostre retràctil, que crea ombres a la pista. La humitat novaiorquesa afecta les pilotes, més difícils de controlar amb més calor. Amb qualsevol d’aquestes variables n’hi hauria prou per desorientar altres jugadors, però per a un Alcaraz enfocat no hi ha distracció que valgui. Està preparat per a tot. A l’altra banda de la xarxa hi ha un amic de la joventut, Luciano Darderi, de 23 anys i número 34 del món.
El partit comença i Alcaraz serveix amb el sol a la cara. Tant és. En menys de 15 minuts ja guanya 3-0. Es comencen a calmar els nervis de l’italià, que aguanta més els pilotejos i és capaç de conservar els seus dos serveis següents, però pressiona el murcià, que, aprofitant un parell d’errors no forçats de Darderi, aconsegueix el primer set. Per energitzar el públic, apugen la música entre sets i la gent es comença a animar. Steve Carell somriu des d’una llotja quan Carlitos s’avança al segon set amb un break que l’italoargentí pràcticament li regala amb tres dobles faltes. I, tot seguit, una cosa inèdita: Alcaraz s’enfronta al primer punt de trencament de tot el torneig. El supera i aconsegueix el joc. Al 5-4, Alcaraz demana assistència mèdica. En una trepitjada forta ha notat una petita punxada al genoll dret. Després del massatge, trenca el servei del rival i obté el segon parcial. I aquí ja posa la directa, sense donar opcions al rival, qui li clava un set en blanc.
“No estic acostumat a jugar tan d’hora”, diu el murcià, que no s’adorm a la pista
Una abraçada entre amics a la xarxa i el segell de cloenda en aquest torneig: amb la raqueta fa un swing de golf a l’estil McIlroy de cara a la seva llotja. “Ho vaig fer el primer dia perquè hi havia en Rory. I ara me l’he fet meu”, va dir fa uns dies. A peu de pista, una altra confessió: l’objectiu del dia era mantenir-se despert. “No estic acostumat a jugar tan d’hora”, va dir de broma.
Els últims dos anys Alcaraz s’ha convertit en la bèstia negra dels italians. Des del 2024 s’ha enfrontat a 21, amb només una derrota: contra Sinner a Wimbledon.
