Un dels tòpics més habituals que es propaguen a l'estiu és atribuir els incendis forestals als “piròmans”. Tot i això, les estadístiques desmenteixen la rellevància d'aquest factor. Els incendis causats per piròmans representen un 7% d'aquests els esdeveniments forestals provocats, el que a la pràctica suposa menys del 4% del total (considerant la integritat de les causes; és a dir, incloent negligències i accidents, llamps i altres). Així ho assenyala l'estudi de referència, el més extens sobre l'origen dels incendis, elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), i que cobreix el període 2006-2015.
“Els incendis forestals causats per piròmans són anecdòtics, excepcionals. En 20 anys d'ofici no he tingut cap piròman; entenent com tal a una persona catalogada per la seva piromania, amb un problema mental, amb trastorn psíquic en el control d'impulsos, que sent fascinació pel foc i necessitat de provocar-ho”, explica Fernando Benítez, fiscal de medi ambient a Màlaga. No obstant això, entre els incendis intencionats es donen casos de persones trastornades que acaben provocant incendis (“perquè se'ls ha ficat al cap”). En aquests casos, Benítez admet que ha hagut d'aplicar l'eximent completa per trastorn psíquic, encara que no per “piromania”.
La memòria de la Fiscalia de l'any 2024 ressalta que el 69% dels incendis investigats es deuen a negligències i accidents, mentre que un 24% són intencionats, percentatge que inclou els piròmans.
Omnipresent en el debat polític
L'escassa rellevància del paper dels piròmans contrasta, tot i això, amb l'omnipresència de la menció a aquesta figura en el debat polític. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha fet al·lusió en diverses ocasions a l'activitat dels “piròmans” i al seu instint criminal, i ha arribat a proposar un registre per tenir-los controlats.
Aquestes referències poden veure's simplement com una mala ocupació de la paraula o un intent d'aconseguir un impacte més gran en l'opinió pública. Però sectors diversos ressalten que, vistes les dades estadístiques, aquest plantejament “desvia el centre d'atenció en el debat sobre les causes realment importants”, com són les polítiques forestals, segons explica el fiscal Benítez.
D'altra banda, els piròmans, al tenir afectades les facultats mentals (i no poder dirigir la seva consciència i la seva voluntat) no poden ser condemnats. El Codi Penal preveu en aquests casos que es procedeixi a la seva absolució. Tot això no significa, tot i això, que aquestes persones no quedin subjectes a mesures de seguretat, que solen ser normalment un internament en un centre psiquiàtric o una llibertat vigilada amb tractament ambulatori amb una persona al seu càrrec que es faci càrrec d'ell durant un temps determinat…
Una rastellera de causes intencionades al món rural
“Els piròmans, com a patologia que pateixen els qui busquen veure el foc o volen contemplar com actuen els mitjans d'extinció són una cosa anecdòtica, però hi ha moltes accions intencionades en el medi rural que mostren una alta conflictivitat social i econòmica”, diu María Melero, experta de WWF.
Melero enumera una reguera de motivacions variades que hi ha darrere dels qui calen foc de manera intencionada amb ànim de causa malament: revenges, enutjos, vandalisme, conflictes pels límits de parcel·les o maniobres per foragitar als animals, entre otos factors.
“I obviar totes aquestes causes no resoldrà el problema...”, afegeix Melero.
Les (dolentes) pràctiques tradicionals agràries i ramaderes
El 81% del total dels incendis comptabilitzats (amb causa coneguda) són per causa humana. I aquesta quantitat se subdivideix en el 28% deguts a les negligències i accidents (involuntarietat), i un 53% que són provocats (en els quals els autors busquen cremar, sense que això vulgui dir necessàriament que hi hagi una intenció de causar un desastre).
El 68% dels focs provocats (dos terços) estan relacionats amb les activitats de l'agricultura i la ramaderia..), ressalta Eduardo Tolosana, degà del Col·legi oficial d'Enginyers de Muntanya. En aquest punt, la preocupació major se centra en els focs originats en pràctiques agroramaderes tradicionals (cremes per eliminar bardissa o residus agrícoles o per regenerar pastura que es deixen cremar incontroladament i passen a la muntanya, o s'inicien en terreny forestal...).
Además, al grup de les negligències o causes accidentals, tornen a aparèixer les cremes agrícoles per controlar la vegetació o per regenerar pastures.
I, finalment, completen aquest capítol focs causats per motors i màquines; fumadors, fogueres i barbacoes, així com una llarga rastellera d'accions intencionades absolutament variades abans de citada.
“Els piròmans, com a patologia que pateixen que busquen veure el foc o volen contemplar com actuen els mitjans d'extinció són alguna cosa anecdòtic, però hi ha moltes accions intencionades en el medi rural que mostren una alta conflictivitat social i econòmica”, diu María Melero, experta de WWF, qui enumera una reguera de motivacions variada a l'hora de calar foc amb ànim de causa mal: venganzas, enutjos, vandalisme, conflictes pels límits de parcel·les o maniobres per foragitar als animals. “I obviar totes aquestes causes no va a resolverel problema...”, afegeix Melero.
Les negligències es redueixen
“Les negligències s'estan reduint a base d'educació i conscienciació, ja que s'evita fer focs en les èpoques de perill, entre altres precaucions. I pel que fa als provocats deguts a les cremes per produir pastures o caràcter agrícola, aquests aniran a menys” al disminuir el número ramaders, opina l'l'Escola oficial d'Enginyers de Muntanya.
Tot i això, encara que desaparegui aquella antiga cultura del foc lligada a les pràctiques tradicionals, “cada vegada hi haurà més risc que es propaguin al créixer la biomassa forestal”, necessita Tolosana.
La distribució territorial ofereix mostres importants variables. Al Nord-oest peninsular destaquen els alts percentatges d'esdeveniments provocats, mentre que en les comunitats interiors i mediterrànies la proporció de foc provocats i negligències és similar.
Catalunya i les màquines recol·lectores
A Catalunya, el focus d'atenció s'ha centrat aquest any en l'increment dels sinistres causats per la maquinària agrícola a la collita del cereal, al repetir-se aquest tipus d'esdeveniments, especialment entre el 24 de juny i el 8 de juliol a la plana de Lleida. En aquesta zona, a una collita extraordinària es summe la sequedat del gra i una calor extrema, que van crear condicions temibles.
El llampec en una recol·lectora és la principal sospita sobre l'origen del principal incendi registrat aquest any en Catalunya (el de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, on van cremar 5.506 hectàrees) encara que els Agents Rurals no ha fet públiques les possibles causes. Aquestes hauran de ser determinades per determinar el jutge.
La clau en aquest esdeveniment serà determinar si es va deure a un accident o a una negligència, circumstància que es produeix quan es contravé alguna normativa vigent. De fet, una ordre del Departament d'Agricultura fixa les condicions de seguretat que ha de reunir el funcionament de la maquinària agrícola a l'estiu. (Per exemple, cada recol·lectora ha d'anar acompanyada de quatre extintors i una bassa d'aigua. I si hi ha perill d'incendi molt alt en una franja de risc màxim, s'ha de comunicar la continuació de les feines).
Un total de 700 inspeccions, el 80% correctes
Els Agents Rurals han fet 700 inspeccions de la maquinària agrícola aquest estiu, i “el 80% complia les condicions de seguretat”, segons Josep Antoni Mur, inspector en cap dels Agents Rurals.
Mentrestant, es continua investigant l'origen del segon gran incendi de la temporada, el de Paüls (Baix Ebre), on van cremar 2.391 hectàrees. Un 15% del total són incendis intencionats, que reuneixen els indicis que sons obra d'una persona que vol causar mal, encara que no hi ha noticia de cap piròman, ja que en la majoria de les vees no s'identifica l'autor.
L'important són “les causes de la propagació, no de la ignició”
El degà del Col·legi d'Enginyers Forestals ressalta que és més important abordar les causes de la propagació de l'incendi que buscar l'origen o l'espurna primera de la ignició. Els últims decennis s'ha reduït el nombre d'incendis, però les condicions del canvi climàtic i l'acumulació de combustible “formen la tempesta perfecta” perquè els focs es propaguin més fàcilment.
“L'any passat, el 0,25% dels incendis van ser responsables de més del 60% de les zones que van cremar”, afegeix Tolosana.
L'abandonament del món rural i forestal, acompanyat de la despoblació, unit a l'acumulació de biomassa pel baix nivell d'aprofitament de les muntanyes (fusta morta, boscos massa densos, espesses bardisses…) fan els boscos especialment perillosos.
“Estamos aprofitant-ne menys del 40% d'allò que els boscos creixen cada any, mentre que a Europa n'aprofiten més del 60% del que creix”, afegeix el degà de l'escola d'Ingenieros. Incideix a més la “gran paradoxa”. L'eficàcia en l'extinció torna en contra. Apagar ràpidament el foc redunda en una acumulaclón més gran de biomassa forestal.
“El dret penal no és útil per prevenir els incendis”
Els experts consultats coincideixen també que la solució al problema dels incendis no passa per endurir les penes, que ja són molt elevades (fins a 20 anys de presó) per als incendis que posin en perill la vida o la integritat física. “Les penes ja es van elevar el 2015, amb una reforma del PP quan tenia la majoria absoluta; a més, es va ampliar el catàleg d'agreujament del delicte d'incendi forestal; i és evident que no ha produït cap resultat”, afegeix Benítez.
Però que no produeixi cap resultat es considera “lògic” si es té en compte que el delicte forestal generalment es produeix per una imprudència. I qui comet aquesta imprudència mai s'imagina que estarà sotmès a un procediment judicial i pot ser condemnat perquè no pensa que es donarà un incendi.
“Els incendis d'ara no són com els de fa 15 anys; gairebé impossibles d'extingir per molts dispositius que tinguem. “El dret penal no és útil per prevenir els incendis. La solució és la gestió i la prevenció”, diu el fiscal Fernando Benítez.
