Quatre anys després d’haver estat escollida presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, la lingüista Teresa Cabré (l’Argentera, 1947) pren avui possessió en el seu segon mandat.
Quin balanç fa d’aquests quatre anys?
He estat la primera presidenta de l’Institut en 114 anys, que ja tocava! Hem aconseguit generar confiança en les institucions públiques, que tant en l’anterior legislatura com en l’actual han reconegut que necessitàvem uns recursos i així hem pogut estabilitzar els pressupostos. Quan vam començar hi havia un dèficit que vam equilibrar aprimant estructures i amb qüestions que tenien sentit quan es van crear, però no ara.
L’Observatori de Qualitat Lingüística ja era una prioritat.
És un dels dos projectes extraordinaris que ens ha encarregat la Generalitat, però fins ara només hi treballava una persona i alguns col·laboradors i ara s’ha convertit en una gran infraestructura, que farà informes descriptius però també amb propostes, i els donarem projecció. Confio que a la llarga hi hagi empreses o organismes que vulguin una diagnosi de la seva situació, i no seria descartable que en pogués sortir una mena de segell de reconeixement de qualitat lingüística. L’altre projecte és una gran base de dades sobre tota la recerca en patrimoni que ha fet l’IEC a la seva història, que volem que sigui pública i transversal.
Lee también
Fa quatre anys explicava que molts joves catalanoparlants a l’hora del pati es passen al castellà, i encara és així.
Els joves són un dels col·lectius en què l’ús de la llengua està més poc arrelat, sobretot en les relacions espontànies i en contextos en què hi ha persones de diferents llengües, i l’Ajuntament de Barcelona ens ha encarregat un estudi sobre les activitats escolars al marge de l’aula, és a dir menjadors, patis, extraescolars o caus. Volem crear recursos perquè més enllà dels cursos que ofereix el Consorci es pugui estimular que els joves parlin català, tenint en compte que sovint som els mateixos catalanoparlants els que donem poques oportunitats de parlar català a les persones que no ho són d’origen.
Han aconseguit modernitzar la institució?
Hem adequat l’estructura als nostres objectius, l’hem professionalitzada, especialment en aspectes que abans no es contemplaven, com la importància de la intel·ligència artificial i la ciberseguretat.
Atacs contra el català
Abans eren molt restrictius i no se’n feia bandera, mentre que ara s’exhibeixen”
Com estan les relacions institucionals amb les Balears i el País Valencià?
L’únic govern amb què no tenim relació és amb el valencià, no hi ha manera; el balear continua finançant i donant suport a la digitalització i al nou diccionari normatiu.
I han pogut continuar col·laborant amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua?
Oficiosament continuem la relació. El Govern de la Generalitat Valenciana els ha deixat sense possibilitats de fer projectes, només manté els sous dels que hi treballaven. Continuem la cooperació a un ritme correcte i les relacions són bones, sense que entre ells i nosaltres hi hagi cap supeditació, com es pensa al Govern valencià, perquè no tenim cap mena de voluntat de supeditació de res a res.
Es tracta de fer feina junts...
El 2023 vam firmar un pacte que deia que treballaríem per una normativa unitària.
I ho han pogut fer?
El problema és que ells no poden fer la normativa unitària perquè se’ls ha tallat les ales i a més a més se’ls contradiu l’autoritat lingüística. Estan en una situació que realment és terrible.
Teresa Cabré, reelegida presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans
Fa quatre anys parlava de la necessitat d’eixamplar l’estàndard per a totes les variants. Això passa pel nou diccionari?
Sí, i segueix el seu curs. Ens vam comprometre a tenir-lo en 10 anys, però potser en seran 12. Crec que agradarà, perquè no només hi trobaràs les paraules de la teva varietat estàndard, sinó totes les paraules estàndard de tot el domini. Quan hi entris hi trobaràs el teu diccionari, amb les paraules estàndards per a tothom i les de l’estàndard de la teva varietat.
Ha trobat cap dificultat, com a primera dona a presidir l’IEC?
Tinc un caràcter fort i tothom ho sap, sóc molt meva, però no he tingut cap dificultat en aquest sentit. En tot cas, hem aplicat la llei d’igualtat tant en documents com en les estructures de l’IEC i les societats filials, i a les comissions hi ha d’haver paritat o equilibri de gènere, i això ha fet, per exemple, que al govern de l’Institut, que abans érem tres dones i un home, ara som dues dones i dos homes. Suposo que això tranquil·litza el col·lectiu masculí, però la situació de les dones era tan deficitària, sobretot en estructures com aquestes, que no hauria fet cap mal que haguessin pogut continuar. Però s’ha aprovat així i ho acatem.
Molta gent encara creu que l’IEC només es dedica a la llengua.
Per trencar aquesta imatge volem fer molta més difusió tots els àmbits de coneixement que redunden en la catalanitat, sense fer competència a les universitats.
Troba que hi ha ara més atacs contra el català?
Fins ara en aquest país hi havia hagut un cert pudor, els atacs eren molt restrictius i en tot cas no se’n feia bandera, mentre que ara s’exhibeixen. Els catalanoparlants resistents hem de mantenir la calma i la tranquil·litat, hem de crear paisatge per poder parlar català, però amb fermesa, sense canviar de llengua. Els atacs els hem de considerar residuals, perquè amb la situació jurídica actual tenim les de perdre.
Per què creu que el català està trobant dificultats per ser oficial a Europa?
Perquè de bon principi s’ha configurat una Europa dels estats, i en el moment que es reconegui una llengua que no té Estat, una llengua minoritzada però no minoritària sinó mitjana, hi ha molts països que temen que calgui reconèixer la diversitat lingüística dels seus propis territoris, i això actua de fre.
Aquí si més no ara hi ha una Conselleria de Política Lingüística.
Ho valoro molt positivament, perquè la política lingüística afecta tots els departaments i no només Cultura com podia semblar fins ara.
I s’ha aprovat el Pacte per la Llengua.
Era una acció necessària, tot i que ens hauria agradat que fos més inclusiva i més àmplia pot servir per tenir un fil conductor sobre quin és el pla d’actuació en el temps de legislatura que ens queda.
Sumar parlants
“Volem crear recursos per estimular que els joves parlin català”
Han obert l’IEC amb l’Espai Rodoreda...
Sí, a finals del curs passat, i ara hem començat a treballar en l’obertura d’un sobre Pompeu Fabra al seu espai referencial, tot i que haurem d’esperar els pressupostos de l’any que ve, i esperem comptar també amb la cooperació del Ministeri de Cultura, com amb Rodoreda.
Volien separar la Secció Filològica de la funció acadèmica...
Internament ja ho hem fet, com a centres de cost pressupostari d’una banda hi ha l’elaboració de l’obra normativa, i de l’altra la Secció Filològica al costat de totes les altres seccions. No hem fet una estructura separada, que seria absurd, perquè a la Filològica és on hi ha els experts i tots els treballadors laborals de l’institut pel que fa a la llengua treballen per l’elaboració de la normativa. La Filològica no és una secció que tingui privilegis i tingui treballadors per altres coses, cosa que havia creat una mica de malentès intern durant molts anys. Però ara està completament separat.
