Hi ha jugadors que neixen tan bons que es descobreixen sols i altres, com Fermín López, que requereixen de fe i esforç i fins i tot d'elements que escapen al seu control, diguin-se casualitat o aparició d'un mentor en el moment just de la seva carrera.
La història del futbol és atapeïda de casos comparables al del migcampista, exemples de tenacitat desenvolupada a les fosques fins que un entrenador els crea per ser vistos. Va succeir quan Van Gaal es va enamorar d'un xaval greñudo que venia descartat del filial, Carles Puyol, o quan Pep Guardiola va pujar de Tercera Divisió a un migcampista alt i desmanegat anomenat Sergio Busquets. A Fermín va ser Xavi que li va intuir una cosa diferent quan els altres només veien a un futbolista entusiasta però amb poques opcions de triomfar al primer equip. Era menut, el seu nom no figurava entre les subratllades en el futbol base i venia cedit procedent del Linares.
Doncs bé, Fermín és avui un migcampista top del futbol europeu. En dues temporades en el Barça ha desplegat un joc d'una ambició desmesurada, traduïda sobre la gespa a través d'una absència de barroquismes com a drecera cap a la porteria contrària, qualitat que el distingeix dels mitjans clàssics que sorgeixen de la Masia, més dotats per mastegar les jugades que per firmar el seu final.
Fermín va jugar l'última mitjana hora en Vallecas
El mercat tanca aquesta nit a les dotze
La sensació en el club és que es queda, però la seva mitja hora de joc va ser rara, en la línia de l'equip
El barcelonisme adora Fermín. La grada té un sisè sentit per detectar l'honestedat. L'andalús, universitari que ha après català amb naturalitat, ha seduït per contagi. Les seves accions desprenen velocitat, en els controls, els girs i el tret amb les dues piernas.
El seguidor sempre es va sentir una mica Fermín i aquella identificació l'empeny a no voler ni sentir parlar de vendre-li. Aplicar raons mercantilistes a la seva possible venda a la Premier, per temptadores que siguin, vulgaritza a un club que hauria de cuidar els futbolistes que li han tret del clot futbolístic i embelleixen el que avui es dona en cridar ampul·losament el relat. Si l'apartat econòmic continua malament no és per culpa de Fermín precisament. Començar fanfarronejant de fitxar Nico Williams per acabar subhastant a Fermín descriu a una junta que confon (assíduament) desig amb realitat.
Ahir a la nit Fermín no va ser titular a Vallecas (ho va ser només en la primera jornada i va ser substituït al descans) i va jugar mitja hora rara. Va participar poc i li va faltar espurna, anomalia en el seu cas, ja que si alguna cosa li sobra sempre és electricitat. La temptació d'atribuir l'estranya imatge d'atonia que va transmetre el jugador a la seva situació personal és inevitable, però també ho és relacionar la seva escassetat productiva amb la pèssima segona part global blaugrana. El Llamp va despullar l'equip de Flick explotant l'espai que deixa a la seva esquena, peatge habitual que es fa més evident quan el Barça està espès en atac, encegat i desbocat en excés davant l'excés de terreny lliure davant els seus ulls com un animal salvatge amb el cervell extraviat.
Avui es tanca el mercat i després d'un estiu de promeses incomplertes arriba el dia Fermín. Des del club, els mateixos que l'han posat a l'aparador asseguren que no se n'anirà. Qui subscriu aquest article considera que tampoc. Però també pensava que Iñigo Martínez continuaria i que el Camp Nou estaria a punt. Això li van dir.
