Àvids de més competències pròpies mentre la secessió cau pel seu propi pes, els partits independentistes sempre han situat l’assumpció de la gestió de les principals infraestructures de Catalunya com a anhels canviables amb el govern espanyol de torn. Entre els quals, la governança dels aeroports catalans, incloent-hi els considerats d’interès general, per crear un model aeroportuari propi que inclogui els que ja són de titularitat de la Generalitat (Lleida-Alguaire, la Cerdanya i Andorra- la Seu).
ERC, aliat d’investidura de Salvador Illa i de Pedro Sánchez, va incloure la cogestió dels grans aeròdroms catalans en el seu pacte amb el PSC a canvi d’acceptar que el principal aeroport, el del Prat, “guanyi capacitat”. Aquest eufemisme va ser concebut per sufocar una certa contestació interna entre els republicans, contraris a l’ampliació, però deixava la porta oberta al president per donar-hi curs, com va anunciar al juny.
El pacte d’investidura del president recull que la Generalitat “pugui incidir” en els aeroports
ERC sembla disposada a assumir l’ampliació del Prat si a canvi arrenca canvis en la seva “governança”, per això quan encara se’ls pregunta sobre la qüestió insisteixen que “el debat aeroportuari no és d’ampliació, sinó de gestió”.
L’acord entre PSC i ERC sobre la cogovernança presenta un repte gens fàcil: trobar un encaix legal per a la gestió compartida d’aquestes infraestructures amb l’ Estat, propietari del 51% d’Aena, gestor aeroportuari espanyol que cotitza a la borsa. Però si Illa vol conservar el suport d’ERC per a ell, ara que iniciarà la negociació dels pressupostos de la Generalitat, i per a Sánchez, que necessita la confiança dels seus aliats d’investidura, la carpeta aeroportuària ha de sortir del calaix.
Els socialistes confirmen que s’ha començat a tractar, si més no, en una reunió entre el Ministeri de Transports, el Govern i ERC celebrada al juliol, però fonts de l’ Executiu català asseguren que “de moment, res”. No hi ha, ara per ara, cap proposta “concreta” sobre la taula per a un canvi en la governança de l’aeroport de Barcelona, tot i que sí la voluntat d’avançar en aquestes converses. “Tot allò que impliqui avançar en la governança, sempre complint el marc normatiu, es pot explorar”, segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que va situar la setmana passada com a “prioritat” l’ampliació del Prat.
A grans trets, la fórmula per fer viable el pacte d’investidura d’ Illa consta en el mateix acord: crear un Consell Rector Aeroportuari de Catalunya, substitut de l’actual Comitè de Coordinació Aeroportuària, i l’ Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que assumiria el paper de la Generalitat en aquesta nova governança defensant els seus interessos en matèria aeroportuària, des de la planificació urbanística, mediambiental, fins a la promoció econòmica.
Però el paper que es reserva Catalunya en aquesta comesa és, segons l’acord, la capacitat d’“incidir”, un terme tan ambigu com la definició que s’hi adjunta: que la Generalitat sigui “un actor determinant en la presa de decisions estratègiques”.
