Més de dos-cents periodistes de guerra –gairebé 250, segons les autoritats palestines– han mort fent la seva feina a la franja de Gaza des que es va iniciar allà el conflicte bèl·lic l’octubre del 2023, fa menys de dos anys. Les circumstàncies de moltes d’aquestes morts mai no s’aclariran del tot. Altres morts, en canvi, s’han gravat i han estat fins i tot retransmeses en directe. És el cas dels cinc periodistes morts, al costat de personal sanitari, en una escala exterior de l’hospital Nasser, a Khan Iunis, al sud de la Franja, dilluns passat, mentre documentaven la situació derivada d’un atac israelià previ, registrat pocs minuts abans. Les imatges d’aquests homicidis han estat emeses per noticiaris televisius d’arreu del món, i han causat una molt àmplia indignació.
El periodisme bèl·lic és, per definició, un ofici d’un risc extraordinari. El que es practica ara mateix a Gaza encara ho és més, si és possible. Pocs conflictes hauran registrat una mortaldat de periodistes comparable. Israel no permet l’entrada d’informadors estrangers a la franja, una restricció amb escassos precedents en els incomptables conflictes que han assolat el nostre planeta. Per això la immensa majoria de periodistes desplegats sobre el terreny són professionals palestins que ofereixen els seus serveis a mitjans locals i també a d’altres d’internacionals. Algun dels morts a l’hospital Nasser col·laborava habitualment amb agències anglosaxones com Ap o Reuters.
En el mateix atac van morir un total de vint persones, entre les quals hi havia personal mèdic. Israel no sembla valorar la importància de la tasca dels sanitaris ni la dels periodistes. Com si tractar de salvar les vides dels que són traslladats malferits als pocs hospitals que encara segueixen en funcionament no fos la seva prioritat. O com si el coneixement del que veritablement està passant a la franja encara ho fos menys. Tampoc sembla importar-li gaire a Israel el respecte a la normativa internacional que regula la protecció dels periodistes, o dels edificis dels centres hospitalaris. O les paraules d’António Guterres, secretari general de l’ONU, que va descriure aquestes morts com “assassinats horribles”.
L’exèrcit israelià ja ha matat més de dos-cents periodistes després d’envair la franja
Els principals dirigents occidentals, fins i tot el president dels Estats Units, Donald Trump, que va dir que “no el feia feliç”, han tingut paraules de rebuig per a l’atac que va costar la vida als cinc periodistes (i que es va produir uns dies després que un altre de similar causés la mort de sis informadors més, aquesta vegada a Ciutat de Gaza). Organitzacions professionals de periodistes encara han anat més enllà i han acusat Israel de liquidar expressament els professionals de la informació. Després de l’atac a l’hospital Nasser, fonts oficials israelianes van demanar excuses pel que van qualificar d’“error tràgic”. Però és més freqüent que imputin als periodistes morts, sense aportar proves concloents al respecte, relacions amb Hamàs que, al seu entendre, els converteixen en còmplices del terrorisme i, per tant, en legítims objectius militars. Encara que la seva arma sigui únicament una càmera o un micròfon.
“Cada càmera destruïda, cada veu apagada, és un pas més cap a la foscor informativa”, s’afirma des de Reporters sense Fronteres. Tenen tota la raó. La guerra resulta en qualsevol circumstància un horror. Però quan s’impedeix de treballar o s’elimina els que arrisquen la seva vida per explicar al món el que està passant, les atrocitats quotidianes, els abusos que es perpetren, les decisions malvades que els guien, pot acabar sent un horror sense responsables i que finalment quedin impunes. I això no hauria de consentir-se, si aspirem que algun dia els responsables afrontin el pes dels seus actes.
Mentre hi hagi al món periodistes compromesos amb la veritat i lectors o teleespectadors àvids de coneixement precís sobre el que passa, l’exercici del periodisme no només té sentit sinó que a més a més és imprescindible per evitar l’avanç de l’autoritarisme i la desraó. Per això creiem més que oportuna la iniciativa de Reporters sense Fronteres i l’organització civil global Avaaz que colze a colze han convocat per avui dilluns, 1 de setembre, una mobilització mediàtica planetària per tal de “denunciar els crims de l’exèrcit israelià contra reporters palestins amb total impunitat, demanar la seva protecció urgent i exigir un accés independent de la premsa internacional a l’enclavament palestí”.
Reporters sense Fronteres vol la protecció dels informadors i l’accés de la premsa internacional
La llum és necessària: quan s’apaga, avancen les tenebres.