Des de la pèrgola fotovoltaica del Fòrum fins al calaix que cobreix les vies a Sants passant per la més recent plaça de les Glòries o l’eix verd de Consell de Cent. Es pot travessar Barcelona de punta a punta seguint el resultat de les aproximadament 750 transformacions urbanes darrere de les quals hi ha Barcelona d’Infraestructures Municipals ( Bimsa).
Reformes de carrers, construcció de biblioteques, mercats, parcs infantils... Amb més de 300 milions d’inversió anual, l’empresa municipal presidida per Laia Bonet i dirigida per Ricard Font és la responsable de fer realitat les grans obres en tots els districtes de la ciutat des de fa vint anys. Cada vegada atén encàrrecs municipals més diversos com a part d’una llarga cadena de treball que comença als despatxos de l’Ajuntament, on sorgeixen les primeres idees, i acaba a les mans del personal de la constructora que posa les llambordes sota el sol. Pel camí, arquitectes i enginyers hi tenen un paper crucial. També els veïns, l’opinió dels quals té la capacitat de fer modificar idees inicials i dictamina l’èxit o el fracàs d’una obra.
Unes 750 actuacions han transformat la ciutat: Glòries, els eixos verds, el calaix de Sants, equipaments...
Totes aquestes mirades complementàries, “una constel·lació de vincles”, com ho defineix l’arquitecta Marta Bugés, queden recollides al llibre 20 mirades sobre Barcelona . BIMSA 2004-24 , un llibre diferent del que caldria esperar de Bimsa i que ja es pot descarregar gratuïtament a la pàgina web de l’Ajuntament.
Entre aquestes veus diferents de les que acostumen a parlar d’obra pública hi ha Francisco Ignacio Romero, veí del barri d’Horta, que celebra com el pas dels anys ha demostrat “que no feia falta un viaducte elevat a la ronda del Guinardó que trencava el paisatge urbà i omplia el barri de cotxes”. O la veterana activista veïnal Custodia Moreno, que va viure en una barraca del Turó de la Rovira quan va arribar a Barcelona, es va convertir en presidenta de l’associació de veïns del Carmel i ara mira amb preocupació els problemes de convivència derivats del turisme que arriba a contemplar les vistes des de l’antiga bateria antiaèria, museïtzada el 2015. “Es pot aconseguir un equilibri, és una qüestió de voluntat, tant política com social, de col·laborar i treballar junts”, conclou Moreno en un text on mostra “plena confiança en la capacitat dels tècnics”.
Aquests mateixos perfils tècnics a què es refereix Moreno també escriuen. Parlen sobre carrils bici o la prolongació del tramvia, que l’enginyera Nel·la Saborit defensa com a projecte d’abast metropolità. Passa una cosa semblant amb l’arquitecte Sergi Godia, que revisa la feina feta al calaix de Sants acabat abruptament quan arriba al terme municipal de l’Hospitalet i deixa per escrit les limitacions a escala municipal, fins i tot de districte, amb què es troben els professionals per dur a terme transformacions que van molt més enllà.
