Aquí no gaudeix ningú

E ncara hi ha una cosa pitjor per no saber quan tornaràs a jugar al teu estadi per no haver complert els terminis que s’havien anunciat a so de bombo i platerets, que és tenir una casa i, en comptes de cuidar-la per convertir-la en un fortí, la descuidis fins a l’abandonament. El primer li passa al Barça. La segona situació la viu el Rayo . La pateixen els seus aficionats, però també els jugadors... visitants i locals.

Els de Vallecas, amb Iñigo Pérez i abans amb Iraola, tenen futbolistes amb qualitat i volen jugar, amb Isi al capdavant. Fer-ho sobre aquella gespa, que s’aixeca, que és plena d’esvorancs i amb zones amb clapes, és massa. L’equip s’ha d’entrenar diàriament allà perquè la de la ciutat esportiva és impracticable.

Com que l’àrbitre no va poder revisar l’entrada a Lamine Yamal, va prevaler la seva opinió i va decretar penal

Però el súmmum de la deixadesa és que els lavabos de dones no disposin de portes. Com ho llegiu. “Diem prou a la merda als accessos, a les cagades de colom dels seients i als focus penjant que hi ha als passadissos”, es van queixar els Bukaneros, la grada d’animació local, que ahir va fer vaga i que únicament es van dedicar, amb un megàfon, a enumerar els pecats de la directiva.

“Som humils, sí, però no volem ser rònecs”, resumien en les protestes. Perquè el Barcelona es va presentar al carrer Payaso Fofó enmig d’un encreuament de declaracions, denúncies, retrets i desqualificacions de l’afició del Rayo amb el president, Martín Presa, i viceversa.

Tot el conflicte es va visualitzar més que mai quan ni tan sols va funcionar el VAR. Insòlit. Busquets Ferrer, l’ àrbitre, va haver d’arbitrar tota la primera part sense l’ajuda del vídeo. A la manera antiga, sense xarxa, tot sol.

El partit va començar amb una mica de retard, però no es va solucionar l’avaria. Al monitor de la banda no li arribaven les imatges que li proporcionaven des de la sala VOR, a Las Rozas. Per tant, l’àrbitre va explicar als capitans i als entrenadors les condicions en què jugarien.

I va passar el pitjor que podia passar. Busquets Ferrer va veure penal en una entrada de Chavarría sobre Lamine Yamal. El defensa va ser molt fort i es va endur la pilota, però amb el genoll esquerre va picar a la cuixa esquerra de Lamine Yamal, que tenia la cama repenjada. Una acció controvertida, però no hi va haver com revisar-la i va predominar la primera impressió: penal i gol.

Potser amb repeticions, la de­cisió hauria estat una altra, se n’hauria desdit. Pel que va explicar Isi. “L’àrbitre és un persona i es pot equivocar. N’he parlat amb ell en el descans i ha assumit l’error. Això l’honra. Però fa ràbia”,
va confessar el capità del Rayo.

Vallecas sempre ha estat un feu peculiar i especial, amb l’encant de futbol de barri que s’enfronta als clubs més glamurosos, que els mira de tu a tu, que no es deixa trepitjar. No ha estat mai un desplaçament fàcil. Martino va comprovar la idiosincràsia del Barça quan l’equip de Jémez va tenir més possessió. I una derrota allà li va costar el lloc a Koeman. L’any passat Flick va remuntar amb gol d’ Olmo, però va perdre Marc Bernal. I aquesta vegada, tot i que es va avançar, va sumar un punt i grà­cies, gràcies a Joan Garcia.

Per cert, el VAR en la segona part va funcionar. Quin embolic.