‘Como anillo al cuello’
Puri Mascarell ha engendrat –amb Paco Cerdà, la seva parella– una filla preciosa, la Purixi, i –alhora– el millor títol de llibre que recordo en anys: Como anillo al cuello ( Ariel). Conté un assaig brillantíssim sobre la llosa del matrimoni en dones escriptores i el seu ressò en les seves creacions literàries. Aquí, els textos de les ficcions són analitzats com a mirall d’una realitat humiliant, durant segles despullada pel talent narratiu d’una de llarga línia de dones oblidades, aquí i ara rescatades. Puri Mascarell dignifica les dones per a qui l’anell de casament era una argolla: les eleva al podi que mereixen. El llibre de Mascarell és un tresor d’erudició, veritat i amenitat. L’autora ens ensenya a no permetre que aquestes coses tornin a passar mai més. I la seva petita Purixi, almenys, creixerà sabent-ho.
Què feia de nena?
Llegia aventures de Sherlock Holmes, tota sola a casa.
I els pares?
Fuster ell, carnissera ella. Jo vaig acabar filòloga i vaig ser becada per fer el meu doctorat en la universitat.
Mirada feminista?
Vaig trigar a advertir que el meu cànon de lectures era masculí.
Hi va haver un clic?
Vaig descobrir obres d’ Elena Fortún, Ana María Matute, Carmen Martín Gaite... I anglosaxones: Brontë, Louisa May Alcott...
Què va veure en aquestes obres?
Que les autores aplicaven astutament la literatura per criticar el patriarcat.
Amb plena consciència?
En un espai públic opressiu, veien en la literatura un espai de llibertat íntima.
Com vivien aquelles escriptores?
Sabien que les decisions últimes les prenien els homes: pares, germans, fills.
Quin text va ser pioner en la crítica?
Les cantigas d’ amigo , poemes del segle XII: donen veu a la “ malcasada”.
Eloqüent paraula.
Denuncia la condemna que suposa per a una dona l’obligació d’esposar-se amb un home sense amor.
“Anell al coll”, diu vostè.
L’anell nupcial ha estat per a la dona com l’anellat de l’ocell pel seu amo.
Què opina del cànon de Bloom?
Homes heterosexuals blancs anglosaxons.
Doni’m un cànon de tres escriptores.
Virginia Wolf, la primera: literàriament superior a tants homes.
Segona.
Simone de Beauvoir, pels seus assajos i per les seves novel·les.
Tercera.
Mercè Rodoreda, una de les grans escriptores europees.
Vol esmentar-ne alguna més?
Elena Fortún, autora de Celia , llibres infantils d’alta qualitat i la seva novel·la pòstuma Oscuro sendero : una dona lesbiana casada amb un home envejós...
Rescati un llibre de dona reivindicatiu.
El placer de vivir sola , publicada el 1936 per Marjorie Hillis, un clàssic! Un elogi de la solteria.
Defensa vostè la solteria?
Una veritable feminista no es casa.
Viu vostè en parella, Puri...
És l’amor que vaig somiar de nena. Sense casar. El matrimoni és una institució fosca per a la dona. De nena em va inspirar Jo, personatge femení de Donetes .
Per què?
“Jo no em caso”, proclama Jo. Vol dedicar-se a escriure, res de nois. Inspirador per a nenes com jo, poc femenines.
Louisa May Alcott, la seva autora, es va casar?
No. Va viure soltera... i va viure de la seva literatura!
I les germanes Brontë?
Van ser previngudes davant el matrimoni. Coneix l’estudi de Paul Dolan?
No.
Constata que les dones solteres viuen més i millor que les dones casades. Entre homes és el contrari.
Quins llibres recullen millor l’opressió matrimonial?
La malcasada , de Carmen de Burgos, mitjançant experiències personals: descriu una pallissa del marit a l’esposa.
Un altre.
Solitud , de Víctor Català (Caterina Albert). Un marit ludòpata i abúlic, la violació de la dona per un caçador... I ella decideix abandonar el marit i li adverteix així: “No em segueixis ni un pas!”
Una tercera obra?
Los pazos de Ulloa , d’Emilia Pardo Bazán, amb escenes de violència i terror marital, en un medi rural.
Quines van ser les primeres autores feministes, al seu parer?
Olympe de Gouges: el 1791 va redactar la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana. I Mary Wollstonecraft, que el 1792 va reivindicar igualtat dona-home en drets, el vot inclòs.
Fundava el feminisme...
Esmentaré també Aleksandra Kolontái, leninista, primera dona ministra a l’URSS, a favor dels drets de la dona.
Com veu avui vostè les dones?
Hi ha cada dia més dones solteres: intueixen perill d’opressió en una parella masculina, encara avui en dia!
Com educarà la Purixi, la seva filla?
Sabrà que l’amor romàntic és una bonica màscara... amb revers fosc.
I no descarti que als 20 anys Purixi li digui un dia: “Mama, em caso!”
“Val la pena aquest home? Has conviscut ja amb ell?”, li diré. Aniré al casori... sense deixar de dir-li que compartir compte corrent i casar-se... és antifeminista!
