El missatge que va transmetre Junts al PSOE va ser molt clar: votaran a tot que no mentre no es desencallin qüestions pendents. No només les ja conegudes sobre l’oficialitat del català, el traspàs de la immigració o l’aplicació de la llei d’Amnistia, sinó també altres gestions que la formació de Carles Puigdemont s’ha compromès a atendre davant diversos sectors de la societat catalana i que acaben per perdre’s als meandres dels ministeris corresponents. Ho va plantejar l’expresident en l’última reunió mantinguda a Suïssa amb els socialistes dijous passat, dia 28.
En la trobada hi havia Puigdemont, Jordi Turull i Miriam Nogueras per part de Junts, i José Luis Rodríguez Zapatero i Juanfran Serrano (que ja hi anava amb Santos Cerdán) pel PSOE. Aquesta vegada la reunió va tenir una segona part l’endemà. Els de Junts van manifestar el seu embafament perquè els seus interlocutors es limitaven a prendre nota de les seves queixes fins a la següent cita, al cap d’un mes. Volien respostes l’endemà. El panorama que va plantejar Junts era bastant ombrívol per als interessos del PSOE, fins i tot per a algú optimista com Zapatero.
Illa sempre ha tingut clar que es veuria amb Puigdemont quan això fos útil per a Sánchez (i per a ell)
La falta de resultats tangibles per a Puigdemont comença a fer efecte en l’escenari català. Fins ara, el líder de Junts havia abocat tota la seva estratègia a Madrid, on els seus set diputats són decisius. Al Parlament de Catalunya, s’optava per l’oposició o el menysteniment a Salvador Illa. En privat hi ha hagut contactes entre dirigents de Junts i el president, però res d’acords. Puigdemont sempre ha estat molt contrari a qualsevol entesa amb el PSC. Tot i això, a Junts s’escampa la preocupació per la seva pèrdua d’influència en la política catalana.
Els postconvergents volen recuperar aquell terreny i creuen que ho poden fer de manera indirecta, reclamant al PSOE que pressioni sobre Illa perquè cedeixi a algunes exigències de Junts, per exemple, en afers de fiscalitat. El problema és que el PSC ja ha fet una aposta per l’ entesa amb ERC i els comuns en aquesta legislatura i qualsevol cessió d’aquest tipus a Junts podria posar en perill l’actual majoria d’esquerres al Parlament i, potser, de retruc, la del Congrés.
En canvi, la foto d’ Illa amb Puigdemont contribueix a mantenir la relació del PSOE amb Junts, encara que no desbloquegi per si sola ni els pressupostos de l’ Estat ni cap altra llei important, com la de reforma de la justícia del ministre Félix Bolaños. Illa sempre ha tingut clar que aniria a aquella cita si això era d’utilitat a Sánchez, que, al cap i a la fi, avui és el seu principal aliat, necessari per aconseguir avanços en el pacte amb ERC i en inversions amb què donar resposta als seus votants a Catalunya. El moment era propici, a més, perquè la llei d’Amnistia ja té l’aval del Tribunal Constitucional.
En la cita de Suïssa amb Zapatero es va acordar que es faria una nova avaluació a mitjan setembre, una vegada passada l’entrevista Illa-Puigdemont. L’evolució de les relacions depèn no només del compliment d’algunes de les exigències de Junts, sinó també de si finalment Puigdemont pot tornar o no a Catalunya els pròxims mesos. No només per la seva situació personal, sinó també perquè ara mateix és un element essencial per a l’estabilitat d’una formació que fa gairebé vuit anys que té un lideratge exercit a distància.
La primera reunió entre Illa i Puigdemont –que no es coneixien en persona– no ha donat resultats concrets, més enllà d’una foto de conveniència. Necessària per mantenir viva l’actual correlació de forces al Congrés, però no pas prou per garantir-la.
