De gueto conflictiu a referent educatiu. És el singular camí recorregut per l’ escola Ramiro Solans de Saragossa, reconeguda el mes de juny passat amb el premi Escola 2024 de la Fundació Princesa de Girona. És el premi a un periple al final del qual el centre ha aconseguit motivar els estudiants, implicar els seus familiars i impulsar i millorar la convivència al barri de l’Oliver, un dels més humils de la capital aragonesa, que avui fa bandera d’aquest centre.
“Fa 20 anys vam començar a somiar en gran i a forjar l’escola que tenim avui”, explica orgullosa la seva directora, Rosa Llorente, encarregada de rebre el guardó a Madrid. Explica que llavors el centre partia d’una situació “crítica”, amb elevades taxes de fracàs escolar (95%) i absentisme (40%) i grans problemes de convivència a les aules. “Era un gueto amb molt mala fama, amb famílies i escola caminant en direccions oposades”, recorda.
El centre ha reduït l’absentisme del40% al 4% i ha elevat la taxa d’èxit del 5% a més del 70%
Per revertir la situació, primer van posar el focus en l’educació emocional de l’alumnat, clau per rebaixar la conflictivitat. Temperats els ànims, el pas següent va ser apostar per fomentar la participació de tota la comunitat educativa, amb especial incidència en les famílies. L’última fase va suposar la implementació d’un canvi metodològic més d’acord amb les necessitats dels seus escolars. “ Vam apostar per metodologies actives, que involucren l’alumne en l’aprenentatge i estimulen la feina col·laborativa a l’aula”, detalla.
Els seus resultats n’avalen el canvi. Amb 384 alumnes entre infantil i primària (53% migrants de primera o segona generació de 25 nacionalitats i 43% d’ètnia gitana), l’ escola presenta ara una taxa d’èxit educatiu del 70%-80%, mentre que l’absentisme s’ha
reduït al 4%. Entre els seus
exalumnes, hi ha alguns universitaris, estudiants de graus de formació professional i treballadors. “S’ha aconseguit que gent que abans vivia dels ajuts socials s’hagi incorpo-
rat al món laboral”, apunta la directora.
En tot aquest procés, el professorat hi ha tingut un paper clau. Conscients de la complexitat del seu alumnat, incorporen al claustre docents amb un interès especial en el projecte educatiu i habilitats que vagin “més enllà del currículum” per apreciar “les possibilitats i fortaleses” dels pupils, en paraules de la cap d’estudis, Amparo Jiménez.
També és rellevant el paper de les famílies, molt involucrades en el dia a dia gràcies als múltiples programes amb què esperonen la seva participació i el diàleg.
L’oferta va des de les classes d’alfabetització o espanyol per als pares a la possibilitat de participar en les assemblees matutines, donar un cop de mà al taller de costura o entrar a llegir a classe una estona amb els seus fills. Un esperit col·laboratiu “molt valorat” per les famílies, segons Esther Embid, presidenta de l’associació de mares i pares, una “enamorada” del centre.
Amb els infants encara de vacances, a l’Escola de l’Any ja han planificat el curs que tot just està a punt de començar. Entre les noves iniciatives que preveuen hi figura la de donar continuïtat a l’exposició multimèdia Mirades , que ha involucrat dotze famílies del centre, o un projecte “molt potent” d’educació i cultura energètica anomenat Oliver Brilla. “Com que la societat, les necessitats i la complexitat de l’alumnat evolucionen, estem a l’aguait per poder donar-los resposta”, resumeix la directora.
