Emmanuel Macron i Keir Starmer van copresidir ahir una reunió de l’anomenada coalició de voluntaris per Ucraïna, que agrupa més de trenta estats aliats d’aquest país, entre els quals els de la UE, Canadà,
Japó i Austràlia, i en què també estava present el president Volodímir Zelenski. El cap del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va participar per videoconferència –com també van fer altres líders– perquè el Falcon que el portava a París va patir una avaria. L’objectiu de la cita era certificar les garanties de seguretat que es comprometen a donar a Kíiv si es produeix un alto el foc o un acord de pau. La reunió va anar seguida d’una videotrucada amb el president Donald Trump, per definir una estratègia col·lectiva de pressió sobre Rússia. Els líders europeus li van explicar els seus plans sobre les garanties de seguretat que caldrà donar a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc, i li van preguntar quina serà en aquest marc la contribució dels Estats Units, més enllà d’un suport aeri vague a què Trump es va comprometre.
Perquè aquesta és la clau de la qüestió: saber en què consistirà el suport i la presència de Washington en aquestes garanties de seguretat en què Trump va dir que participaria durant la seva cita a Washington amb els líders europeus el 18 d’agost. La Casa Blanca ja va deixar clar que no enviarà tropes al territori ucraïnès i que l’OTAN no estarà implicada en la protecció d’ Ucraïna, deixant oberta la porta a algun tipus de suport que encara no ha concretat.
I el compromís continua fent-se esperar. L’únic resultat de la videoconferència amb Trump va ser, segons va informar Macron, que els propers dies es concretarà aquest suport de Washington a les garanties de seguretat i que, si Vladímir Putin continua rebutjant negociacions de pau immediatament, hi haurà noves sancions coordinades entre Europa i els Estats Units. Coneguda la imprevisibilitat de Trump, aquest termini d’uns dies pot ser tan ambigu com canviant. Això sí, el president francès va assegurar que els EUA havien estat “molt clars” sobre la seva participació en aquestes garanties i no hi havia cap dubte. Per la seva banda, Trump va demanar als europeus que deixin de comprar petroli a Rússia perquè amb això Moscou finança la guerra, i els va reclamar més pressió econòmica al Kremlin.
Macron diu que no hi ha cap dubte del compromís dels Estats Units, que es concretarà “en uns dies”
Vint-i-sis estats d’aquesta coalició de voluntaris , entre els quals hi ha Espanya, s’han compromès a desplegar tropes a Ucraïna o ser presents militarment “per terra, mar o aire” si es firma la pau, fet que no vol dir necessàriament que hi hagi soldats en territori ucraïnès. La major part dels països d’aquesta coalició continuen, però, insistint en l’existència d’una “barrera de seguretat” ( backstop en anglès) dels Estats Units com a condició per a qualsevol compromís per la seva part. També demanen a Trump d’augmentar les sancions econòmiques a Rússia.
La coalició de voluntaris està disposada, com dèiem, a contribuir al reforç de l’exèrcit ucraïnès per terra, mar i aire, i fins i tot alguns països, com ara França, el Regne Unit i Bèlgica, a enviar tropes a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc, encara que lluny de la línia de front. Però altres estats, com Alemanya, Itàlia i Polònia, no es plantegen tal possibilitat. Berlín prioritza reforçar la defensa antiaèria i els equips terrestres. Cal recordar que Rússia ha
manifestat clarament que no acceptarà cap “intervenció estrangera, sigui en la forma que sigui”. Macron va recordar ahir que aquesta força de reassegurança per a Ucraïna no pretén embrancar-se en cap guerra amb Rússia, sinó “garantir la pau i aportar molt clarament un senyal”. La finalitat és “prevenir qualsevol nova gran agressió”, va insistir el president francès.
Aquesta cimera ha tingut lloc en un moment clau per reforçar el suport internacional a Kíiv, després dels rumors sobre possibles negociacions de pau. Una possibilitat que Trump va alimentar després de la cimera d’Alaska amb Putin, però que els fets posteriors han refredat, fins al punt que un possible cara a cara Zelenski-Putin sembla ara més lluny que fa unes setmanes. De fet, Trump va donar un ultimàtum de 15 dies al líder rus per organitzar una cimera amb Zelenski. Un termini que ja ha expirat, per la qual cosa ara el president nord-americà diu que està molt decebut amb Putin i adverteix que “alguna cosa passarà” si Moscou no respon a les seves demandes de pau.
Un total de 26 països, disposats a protegir Ucraïna “per terra, mar o aire” si es firma la pau
La necessitat d’implementar unes garanties de seguretat fortes i vinculants per a Ucraïna és encara més urgent després que el president rus deixés ben clar a Pequín, al final de la seva visita oficial a la Xina, que no està disposat a aturar la guerra. Putin va
afirmar desafiador que “ Rússia aconseguirà els seus objectius a Ucraïna per la via militar si fracassen les negociacions amb Kíiv”, i en una clara provocació va desafiar Zelenski a anar a Moscou per participar en una cimera.