Els Estats Units i els seus aliats europeus, malgrat les diferències i dels dubtes que planteja sempre l’actitud voluble de Donald Trump, continuen mostrant un mínim de cohesió davant la guerra d’ Ucraïna. Ahir van confirmar la voluntat comuna d’imposar més sancions econòmiques a Rússia, sobretot en l’àmbit energètic, per obligar-la a negociar un alto el foc, i també d’oferir garanties de seguretat a Kíiv quan cessin les hostilitats.
Una nova reunió a París de l’anomenada coalició de voluntaris , formada per 35 països majoritàriament europeus (però a què també pertanyen Turquia, Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà i el Japó), va contribuir a solidificar el suport a Ucraïna i la pressió sobre Vladímir Putin. Després d’aquesta trobada híbrida, amb alguns líders presents a l’ Elisi i d’altres de connectats per via telemàtica, hi va haver una conversa per videoconferència amb Trump que va durar una hora i mitja. Pedro Sánchez tenia previst desplaçar-se a París, però una avaria del seu avió oficial el va obligar a fer mitja volta en ple vol i tornar a Madrid, de manera que la seva participació va ser virtual.
Un dels anuncis més tangibles va ser que 26 països han acceptat donar garanties de seguretat a Ucraïna amb mitjans terrestres, aeris i navals, entre els quals hi ha Alemanya, Polònia i Itàlia, que n’eren reticents. No tots desplegaran efectius sobre el terreny. Hi haurà diverses modalitats d’implicació, com ara la cessió de bases o l’entrenament de tropes ucraïneses. El president francès, Emmanuel Macron, va dir que la planificació dels responsables militars està avançada, si bé es va estalviar detalls sobre el nombre de tropes i la ubicació “per no descobrir les cartes a Rússia”. La premsa ha especulat els últims dies amb el fet que el comandament conjunt el podrà assumir el comandant suprem de l’OTAN, sempre un dels Estats Units, i que el quarter general de l’operació se situaria el primer any a París, i després passaria a Londres. Res d’això no es va fer públic ahir de part de cap font oficial.
Macron sí que va subratllar la disposició inequívoca de Washington de contribuir a les garanties de seguretat, una cosa fonamental atesa la capacitat única del Pentàgon en el terreny de la intel·ligència militar, defensa del cel i altres àrees. Sense el paraigua nord-americà, molts països es negarien a acceptar el risc. Un indici del compromís nord-americà va ser la presència a l’ Elisi de l’enviat de Trump, Steve Witkoff.
Tots aquests plans de desplegament pressuposen que hi haurà finalment un armistici o com a mínim una treva, una cosa que cal veure. Rússia insisteix en el seu rebuig total, “sigui quina sigui la forma”, a la presència de tropes estrangeres a Ucraïna. La portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors a Moscou, Maria Zakhàrova, ho va reiterar ahir.
Una nova reunió virtual entre Trumpi els aliats preserva la cohesió transatlàntica davant Rússia
Enviar personal a Ucraïna pot ser un risc, fins i tot quan callin les armes. Un exemple va ser la mort de dos artificiers del Consell Danès per als Refugiats que estaven treballant desactivant mines en una zona ocupada pels russos a prop de Khàrkiv, al principi de la invasió. Els dos danesos no van morir per l’explosió de les mines, sinó en un atac rus que, segons un responsable local ucraïnès, va ser deliberat.
El més urgent, doncs, és aconseguir un alto el foc, que es fa esperar per les maniobres dilatòries de Putin. Europeus i nord-americans pensen que l’estratègia de l’asfíxia econòmica progressiva en àmbits ultrasensibles com ara la venda d’energia pot ser la més eficaç, per mitjà de més sancions primàries i secundàries (contra els països que ajuden Moscou a esquivar les primeres o que li compren energia i l’ajuden a l’esforç bèl·lic). Trump va demanar que els europeus deixin de comprar petroli rus, amb especial menció a Hongria i Eslovàquia. També va parlar de pressionar la Xina perquè tampoc no en compri.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va dir que Trump està “molt descontent” amb els europeus que encara adquireixen cru rus. “La clau de la pau és privar la maquinària de guerra russa de les finances i els recursos”, va resumir. En la roda de premsa, Macron va confirmar que s’hauria evocat la pressió sobre la Xina, tot i que no va expressar clarament com es podria plasmar.
Segons el rotatiu britànic Financial Times , el paquet de noves sancions podria incloure limitacions encara més dures a
les operacions dels bancs russos i un nou límit imposat pel G-7
al preu del petroli que Rússia
exporta, que passaria dels actuals 60 dòlars per barril a 47,6
dòlars. Se sap que aquesta
mena de mesures fan mal a Moscou, l’economia del qual està molt castigada per la guerra.
A la cita de París hi van assistir presencialment, a més de Macron i Zelenski, el president de Finlàndia i els primers ministres de Polònia, els Països Baixos, Dinamarca i Holanda, com també la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen i el president del Consell Europeu, António Costa. L’amfitrió no es va voler oblidar de la dimensió moral del que es viu a Europa i va destacar la culpabilitat russa d’una guerra que només ella ha volgut. “ Rússia no està emparada per la llei”, va emfatitzar Macron, i va posar en relleu la mala fe de Putin de retardar un acord d’alto el foc mentre prossegueix el bombardeig intensiu de la població civil. El president francès va recordar el terrible cost humà que assumeix Rússia (un milió de baixes, incloent-n’hi uns dos-cents cinquanta mil militars morts) per uns avenços ínfims que va quantificar en menys de l’1% del territori ucraïnès des del novembre del 2022.
Washington demana als europeus que deixin de comprar petroli rus i pressionin la Xina
L’estat d’ànim dels europeus el va reflectir Friedrich Merz, que no va visitar aquesta vegada la capital francesa, però que va concedir una llarga entrevista a la revista Paris Match. “Tots
ens hem equivocat amb Vladímir Putin –va dir–. És veritat que, per la meva part, sempre he estat escèptic. Però jo també hauria d’haver valorat amb
més rapidesa l’amenaça, molt abans del 2022, molt abans de l’atac a Ucraïna, quan va envair Crimea el 2014 i potser fins i tot el 2008, quan va atacar Geòrgia”. Pel canceller alemany, “la dimensió històrica” del que passa és pensar que Putin ha atacat
el país més extens del continent europeu. Segons ell, si Europa s’esforça de debò per ser més
potent, podrà “tractar d’igual
a igual els nord-americans” i
“sortir de la feblesa i la dependència”.
