Des de la seva primera detecció a Espanya, el 2004, el mosquit tigre ( Aedes albopictus ) ha estès la presència fins a arribar actualment a 1.768 municipis. Si es compara amb el total territorial, aquest insecte potencialment portador de malalties greus per als humans només és present al 22% dels municipis del país però la preocupació no pot ser menor perquè,
en realitat, a la superfície ja envaïda per aquest insecte picador hi viu el 66% de la població espanyola, afirmen els
experts.
L’abast territorial i poblacional de l’ A. albopictus i dos mosquits invasors més ( A. japonicus i A. aegypti ) presents durant els últims anys a Espanya és una de les principals conclusions, i senyals d’alerta, que s’exposen en un article científic publicat (l’agost del 2025) a la revista especialitzada Insects , els autors del qual són 42 experts de 33 institucions científiques i de salut pública, incloent-hi el Ministeri de Sanitat d’Espanya.
La feina d’investigació que es resumeix en aquest article científic ha estat liderat per Roger Eritja, responsable del departament d’entomologia i de validació de dades de Mosquito Alert i investigador del Centre d’ Estudis Avançats de Blanes ( CEAB-CSIC), i Frederic Bartumeus, codirector de Mosquito Alert.
És el primer mapa a escala municipal que inclou la participació ciutadana
L’estudi ara publicat presenta un mapa molt revelador i en què es mostren els 1.813 municipis espanyols on s’ha detectat la presència d’una o més d’aquestes espècies potencialment portadores de malalties com el dengue, el chikungunya, el virus del Nil Occidental o la febre groga. Per espècies, el mosquit tigre és present en 1.768 municipis, el mosquit del Japó en 111 municipis (al nord de la Península, 66 comparteixen també la presència
del tigre) i el mosquit de la febre groga ( Aedes aegypti ) ha estat detectat en tres focus
locals a les Canàries des de l’any 2017, sense que se
n’hagi confirmat la presència estable.
Una de les novetats de l’estudi és que el mapa elaborat integra moltes fonts d’informació. D’una banda, inclou dades obtingudes durant vint anys de
vigilància de camp mitjançant mostrejos d’ous, larves i in-
sectes adults, pels autors de l’estudi, les comunitats autò-nomes i el Ministeri de Sanitat. A més a més, es recullen dades de les 110.939 observacions
enviades per 33.183 persones que han participat de manera voluntària en el projecte
Mosquito Alert, que té actualment una aplicació que permet analitzar imatges amb un sistema que combina la rapidesa de la intel·ligència artificial i la precisió de fòrums científics especialitzats.
Els autors del projecte també destaquen que, després de l’última recopilació el 2015, és el primer mapa a escala municipal que inclou la participació ciutadana i que ha contribuït amb una tercera part de les deteccions al país. En concret, en el 24,6% de les deteccions des del 2014, i fins a un 31,8% comptant les troballes simultànies amb el mostreig de camp.
La colonització part de zones molt poblades de la costa mediterrània i després s’estén a l’interior
La ciència ciutadana n’ha permès detectar de manera precoç la presència en set comunitats autònomes, incloent-hi Andalusia, Galícia, Aragó, les dues Castelles, Cantàbria i
Melilla. Les dades revelen que la colonització s’ha produït en primer lloc en zones densament poblades de la costa Mediterrània i després s’ha estès cap a l’interior.
Roger Eritja, primer autor de l’estudi i investigador del
CEAB-CSIC, destaca que “la vigilància entomològica de camp és insubstituïble i pot beneficiar-se de les sinergies amb noves tecnologies i amb estratègies basades en la cooperació social. Mentre que la vigilància de camp ofereix alta precisió,
la ciència ciutadana proporciona un sistema d’alerta primerenca amb recopilació de dades en temps real, a gran escala i a baix cost”.
Isis Sanpera, coautora de l’estudi, membre de Mosquito Alert i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra, afegeix que “aquest model híbrid i cooperatiu resulta particularment útil per detectar esdeveniments de dispersió més enllà del front d’expansió conegut de l’espècie”.
Són potencialment portadors de dengue, chikungunya, febre groga o virus del Nil Occidental
La ciència ciutadana de Mosquito Alert s’ha consolidat com una eina de salut pública, s’ha integrat el 2023 en el Pla Nacional de Prevenció, Vigilància i Control de les Malalties Transmeses per Vectors del Ministeri de Sanitat i situa Espanya com a pionera a Europa a integrar la participació ciutadana dins dels sistemes oficials de
vigilància.
La combinació de ciència ciutadana i mostreig professional permet estalviar costos, accelerar les alertes primerenques i reforçar la prevenció de brots. Aquest enfocament integrat proporciona un model pioner de vigilància rendible, escalable i adaptat a la dinàmica d’espècies invasores i amenaces epidemiològiques emergents. “El repte és mantenir la participació i la implicació de la ciutadania a llarg termini”, assenyala la investigadora Isis Sanpera.
El mapa de municipis espanyols que acompanya aquest text recull les deteccions notificades durant el període 2004-2024 de tres espècies invasores. En color vermell, es mostren les del mosquit tigre només (les zones on és l’única de les tres espècies sumen 1.699 municipis); en color verd, el mosquit del Japó sol (43 municipis); en color ocre es mostren les deteccions superposades de mosquits tigre i del
Japó (68 municipis); en color blau –a les Canàries–, el mosquit de febre groga (dos municipis); i en color negre –també a les Canàries–, les deteccions superposades de mosquit tigre i mosquit de febre groga (un municipi).