Ara fa just un mes, en ple incendi pel cas Ter Stegen, els dies previs a la disputa del Trofeu Joan Gamper, havia sorgit un debat al voltant del Barça sobre qui havia de formar part del grup de capitans. Es donava per fet que, tal com s’havia embolicat la situació de l’alemany, el porter deixaria de portar el braçal i s’obria un procés de remodelació i canvis per formar part d’aquest grup de jugadors cridats a ser líders dins el vestidor.
Un mes després, la Lliga ja està en marxa, l’habitual màgia blaugrana ha convertit una guerra de dimensions colossals entre Ter Stegen i el Barça en una mera anècdota estiuenca i tot segueix igual. Bé, tot no. Veladament, la remodelació dels lideratges dins el vestidor segueix en procés. Ter Stegen continua figurant com a primer capità, és cert. Però el desafiament públic que va plantejar al club aquest estiu ha passat factura a la seva ascendència dins el vestidor, que ja venia tocada d’abans. La sortida d’Iñigo Martínez, per sorpresa i pocs dies abans de començar la temporada, ha deixat el vestidor blaugrana sense un líder sòlid, que combinava la serenor de la veterania amb una innegable connexió amb els joves. I, des d’aleshores, es busca lideratge. Es busca qui comandi aquest lideratge i d’altres que tinguin prou ascendència per falcar-lo i dotar-lo de solidesa.
El vestidor és complex i, efectivament, està ple d’egos; negar-ho és absurd
Dins del grup oficial de capitans, el voluntariós Araújo, que ha estat a la rampa de sortida aquest estiu. I Frenkie de Jong, a qui el club també ha penjat el cartell de transferible darrerament i que ara treballa per culminar el seu procés personal d’aconseguir el que fa anys que s’espera d’ell al Barça. També és capità Raphinha, per petició pròpia i perquè ell mateix es va fer una gran campanya electoral. I, per acabar, Flick ja es va encarregar que el grup de capitans el completés un Pedri que té els atributs necessaris per esdevenir líder. Ha madurat a la casa, amb caràcter assossegat i amb una ascendència dins el camp que, si fa un pas endavant, pot traslladar també fora.
Entre els més veterans hi ha Lewandowski, que ja no comptava amb el favor del vestidor per a aquestes tasques de lideratge grupal i que ha començat la temporada amb perfil baix. I entre els més joves, el tresor d’aquest club, un Lamine Yamal a qui no li fa ni por ni mandra exercir de líder però que té 18 anys. Una edat suficient per guanyar una Pilota d’Or però encara tendra per a la maduresa personal. Es busca, doncs, lideratge i l’empat a Vallecas ha evidenciat que el procés tot just s’està cuinant. Flick i la lapidària frase d’“els egos maten l’èxit” el va posar a prova i els jugadors, repartits amb les seleccions, se n’han sortit com han pogut. Però el procés ha de seguir avançant perquè la temporada és llarga i exigent. I el vestidor és complex i, efectivament, està ple d’egos. Negar-ho és absurd; gestionar-ho és imprescindible per assolir l’èxit col·lectiu.