El compte enrere per al final de l’opa llançada pel BBVA per controlar el Banc Sabadell ja està en marxa. Han passat 16 mesos des que es van fer públiques les intencions del banc blau d’aconseguir el control de l’entitat catalana fins que ahir la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va donar el vistiplau al fullet de l’operació.
Arrenca el tram decisiu de “l’operació financera més complexa dels últims 20 anys”, segons la qualifica el mateix regulador i comença “l’hora dels accionistes”, com va apuntar ahir el president de BBVA, Carlos Torres.
Després de més d’un any de moviments estratègics, tant empresarials com polítics, en totes dues direccions, des del dilluns 8 de setembre i fins al 7 d’octubre seran els accionistes els únics que tindran la paraula. “No tots els dies es presenta una oportunitat així”, assegurava Torres per convidar-los a subscriure el que ell qualifica d’una “molt, molt bona oferta”.
La que ofereix una acció del BBVA més 0,70 euros en efectiu per cada 5,5483 accions del Sabadell. Un canvi de què el BBVA no s’ha mogut gens ni mica (a excepció de les correccions pel repartiment de dividends) malgrat les pressions del mercat que han fet escalar l’acció de Sabadell des del 9 de maig del 2024 fins a col·locar l’oferta del BBVA amb una prima negativa del 8,7% respecta als valors de les dues accions. Una cosa inèdita en aquesta mena d’operacions.
En defensa de la seva decisió, Torres va reivindicar ahir que la proposta atorga un valor al Sabadell de 17,4 milions d’euros, “el millor en més d’una dècada per al banc” i una prima respecte al valor abans que es fes pública l’operació del 43%, “la més alta de les operacions semblants a Europa els últims anys”.
Els números publicats pel BBVA presenten un benefici per acció per als accionistes del Sabadell del 25% i d’un altre 5% per als del BBVA. Torres va atribuir l’escalada del preu de les accions del Sabadell durant aquests 16 mesos a “moviments especulatius” que volen forçar el canvi de preu. No n’hi haurà, segons el directiu, malgrat la que la legislació espanyola li permet fer-la fins i tot cinc dies abans que s’acabi el termini d’acceptació.
Torres només donarà per bona l’operació si obté el suport del 50% dels accionistes del Sabadell
“És una operació molt atractiva i és la que és”, va sentenciar diverses vegades durant la trobada amb la premsa. La mateixa contundència que va manifestar sobre una altra de les condicions de l’operació com és que sigui subscrita almenys pel 50% dels accionistes del Sabadell. Al fullet d’autorització del regulador americà, la Comissió de Borsa i Valors (SEC), fet públic a última hora de la nit de dijous, consta que l’opa podria ser duta a terme si la subscripció supera el 30%. Res més que una precisió tècnica, segons Torres, perquè “l’únic escenari que es preveu és controlar Banc Sabadell”.
En cas que no s’arribi a aquest llindar? “No passa res. Som un superbanc”, va dir Torres fent referència a l’últim pla estratègic del BBVA que planteja el full de ruta de l’entitat en solitari. Tot i que a poca gent se li escapa que en aquest cas seria la segona vegada que Torres falla en
l’intent per aconseguir el control del Sabadell, després del fallit el 2020.
Un intent que ha portat el banc blau a lluitar amb agosarat esforç contra tots els entrebancs al camí, tant financers com polítics. Fins al punt que ha assumit amb sorprenent estoïcisme les dures condicions marcades pel Govern espanyol que, recelós amb la concentració bancària de l’operació, li imposa una demora en l’execució de la fusió de coma mínim tres anys.
També ha assumit l’hàbil jugada empresarial del Sabadell de desfer-se de la seva filial TSB, el negoci amb què el BBVA podria haver posat un peu al Regne Unit, i amb què l’entitat catalana rega els seus accionistes amb un multimilionari dividend de 2.500 milions d’euros el 2026, que per a molts analistes reforça la percepció que el Sabadell val més en solitari que no pas amb el BBVA.
Pel que fa als requisits governamentals, impacten directament en la sinergies esperades de l’operació. Si al principi el BBVA esperava aconseguir
850 milions fins al 2028 el càlcul actualitzat els fa esperar un any més, fins al 2009, per aconseguir aquests estalvis. És cert que llavors s’incrementarien fins als 900 milions “per l’augment del temps d’implementació del pla i el creixement de les dues entitats, segons va explicar el seu conseller delegat, Onur Genç.
El BBVA manté l’oferta, que és un 8,7% per sota del preu de l’acció del Banc Sabadell
Però aquests beneficis derivats de la fusió, en què hi ha inclòs el negoci mexicà del BBVA, hauran d’esperar més del que es preveia, ja que durant aquests primers tres anys tan sols s’aconseguirà el 26% de les sinergies: 235 milions, dels quals 60 milions procedeixen de millors condicions de finançament, i els altres 175 milions, de reducció de costos, ja que en aquest temps BBVA té prohibit tancar sucursals i reduir personal per imperatiu governamental.
Per arribar al màxim benefici de la fusió, BBVA estima que caldran costos de reestructuració que tenen en compte el tancament d’oficines, la reducció de personal, els costos de desvinculació i altres despeses necessàries per a la integració de les dues entitats que pugen a 1.390 milions d’euros abans d’impostos (addicionals als 60 milions de costos de reestructuració) i es registrarien en el compte de resultats del primer any una vegada s’hagi aprovat el pla de reestructuració per part dels òrgans socials de l’entitat fusionada.
Però, perquè tot això passi, primer cal superar la fita que els accionistes de Sabadell acceptin l’oferta del BBVA. Per al 18 de setembre s’espera un informe del Banc Sabadell sobre l’oferta, que amb tota probabilitat no serà positiu. Finalment, no
serà fins al 14 d’octubre quan
es faci públic el resultat de l’oferta, que s’espera que sigui liquidada entre el 17 i el 20 d’aquell mateix mes.
