Salvador Illa és un polític pragmàtic. Li ha costat de fer el pas d’anar a entrevistar-se amb Carles Puigdemont a Brussel·les i ho ha fet en el moment que ha considerat millor per als seus interessos i per als del seu partit. El tragicòmic episodi d’arribada i fugida de Puigdemont a Barcelona l’estiu passat no va contribuir precisament que aquesta reunió es pogués produir. Però una vegada feta, Illa s’ha posat davant de la manifestació i mostra en una entrevista amb La Vanguardia una predisposició oberta i clara per exigir la seva tornada a Catalunya, una vegada aprovada la llei d’Amnistia i ratificada pel Constitucional. Enrere queden els dubtes i les precaucions prèvies.
El president no s’oblida del seu soci Oriol Junqueras, per al qual també exigeix que pugui normalitzar la seva situació política i pugui presentar-se a les pròximes eleccions catalanes. “Aniré fins al final”, repeteix Illa diverses vegades en l’entrevista per exigir que es tanqui d’una vegada per totes el capítol del procés, que es va iniciar ja fa vuit anys. El somni d’ Illa seria arribar a les pròximes eleccions i poder enfrontar-se als dos candidats... i guanyar-los, esclar. Dit això, la reunió amb Puigdemont, tan llargament ajornada, va anar millor del que s’esperava, i Illa confia que pugui iniciar una nova relació més estreta amb Junts. Ja ho veurem.
L’ Illa d’aquesta entrevista ja no és el mateix de fa un any, quan arribava a la Generalitat amb la il·lusió d’estrenar el càrrec. Es mostra més agressiu amb els rivals polítics, no dubta a alinear-se amb Pedro Sánchez en la censura a alguns jutges i fa autocrítica del seu Govern, en el sentit que li agradaria avançar més de pressa en els objectius que s’ha marcat en aquesta legislatura. És avui un polític més segur i ja no el preocupa tant quedar bé amb tothom. Hi ha un punt d’inflexió.
Els pròxims mesos intentarà tancar tres carpetes clau per consolidar el seu Govern: el nou model de finançament, l’aprovació dels seus primers pressupostos i la normalització judicial dels seus rivals, Puigdemont i Junqueras. Diu tenir-ho tot ben enfocat, però res no està assegurat, ni res depèn d’ell. Aquest és el gran inconvenient.
