Abans de final d’any és més que probable que vegem el fiscal general de l’ Estat assegut al banc dels acusats davant d’un tribunal. També és molt possible que passi el mateix amb el germà del president del Govern central. Fins i tot podria passar amb la seva dona, si l’ Audiència de Madrid no frena el jutge Peinado, malgrat que seria una mica més endavant al calendari. I, per arrodonir el panorama, està pendent el retorn de Carles Puigdemont, amb les seves implicacions judicials i polítiques. Tot això és darrere de la creixent tensió entre l’Executiu i la judicatura.
El curs polític va començar amb una entrevista a Pedro Sánchez a TVE en què va deixar clar que la seva intenció és resistir a aquest escenari descrit que afecta directament la seva família. Per això, va arremetre contra alguns jutges acusant-los de partidisme. Ja sabia llavors creixerien les pressions sobre el fiscal general perquè renunciés a pronunciar el discurs a l’acte d’obertura de l’any judicial, divendres, presidit pel Rei.
El Govern central ha perdut el pols al Suprem i una mica de força al CGPJ; li queden el fiscal i el TC
El fiscal, Álvaro García Ortiz, està imputat per la presumpta filtració d’un correu en què la parella d’ Isabel Díaz Ayuso demanava un pacte de conformitat per dos delictes contra Hisenda. El judici al fiscal podria començar a l’octubre o al novembre. Ortiz es nega a dimitir perquè es considera víctima d’un intent malintencionat d’apartar-lo dels jutges conservadors en connivència amb el PP. El Govern –que el nomena– li dona suport. Per a l’ Executiu és vital que el fiscal general aguanti. En depenen, per exemple, nomenaments de fiscals en cap arreu d’ Espanya. És un dels pocs bastions que li queden al sistema judicial, on ha intentat guanyar terreny sense gaire èxit.
Al Tribunal Suprem, el Govern ha perdut el pols amb els conservadors per al relleu dels presidents de la Sala Segona i de la Tercera, que gestionen afers penals, incloent-hi causes contra polítics, o recursos contra actes de les administracions públiques. Davant el rebuig que produïen a l’Alt Tribunal els noms que defensaven els progressistes, van ser elegits dos magistrats considerats conservadors moderats, Andrés Martínez Arrieta i Pablo Lucas, amb més reputació i predicament interns. Arrieta va escollir com a padrí a la presa de possessió Manuel Marchena.
El fiscal general intervenint en presència dePerelló, elReiiBolaños
Al Consell del Poder Judicial (CGPJ), de què depenen nomenaments de jutges i magistrats, el PP i el PSOE van pactar un empat a deu vocals per cada sector i una presidenta de consens. Tot i això, els conservadors són més actius i, a sobre, un o dos de les files progressistes han canviat de bàndol algunes vegades. A més, els conservadors semblen més satisfets que els progressistes sobre la tasca d’ Isabel Perelló, presidenta del CGPJ i del Tribunal Suprem, que va llegir divendres un discurs contundent en el fons i impecable en el redactat contra les crítiques del Govern a la judicatura.
Malgrat que per alguns conservadors van tenir gust de poc, les paraules de Perelló van sonar rotundes i inequívoques en presència del Rei i del ministre de Justícia, Félix Bolaños. Va ser l’assistència de Felip VI el que va evitar un boicot dels conservadors a l’acte. Malgrat la plantada d’ Alberto Núñez Feijóo, ningú més no es va atrevir a seguir-ne l’exemple davant del Rei, la cara del qual denotava incomoditat.
Així doncs, els refugis que pot trobar el Govern en l’àmbit judicial es limiten a la Fiscalia i el Tribunal Constitucional. El TC està pendent de la jubilació del president, Cándido Conde-Pumpido, a final d’any. En principi, està garantit que el relleu mantindria la majoria progressista del tribunal. Aquesta majoria és fonamental per a Sánchez i el retorn de Puigdemont, cosa que podria donar una mica d’estabilitat al que quedi de legislatura.
Sánchez insisteix que “el temps posarà les coses al seu lloc”. Com García Ortiz, el president està convençut que, encara que les coses arribin més lluny del que va pensar, en algun moment els jutges resoldran a favor d’ell, sigui en el cas del fiscal general o sigui en el de la seva família. Mentrestant, l’estratègia del PP consisteix a reforçar el missatge que aquesta situació és del tot insostenible. Una altra vegada, estem davant una cursa política sense frens al Circ Màxim, en aquest cas dels tribunals.
