Una bona comunicació és desitjable en tots els afers de la vida. En la relació metge-pacient, esdevé fonamental. I la seva qualitat condiciona la confiança. En aquest sentit, és clau la percepció del pacient sobre l’autoritat, sinceritat i coherència del metge, la forma d’expressar-se d’aquest últim, la comprensibilitat del vocabulari que empra, el to de veu, el llenguatge corporal, i el no verbal en general, l’accessibilitat i proximitat, la capacitat d’empatia i escolta activa (que en diuen ara), el respecte pels pensaments del pacient, els valors compartits, un espai adequat i temps suficient.
No tothom té el mateix potencial d’habilitats comunicatives, però millorar-les esdevé un repte clau al llarg de tota la vida professional per poder arribar a ser millor metge. I, en aquest sentit, la llengua a emprar és un element bàsic al servei d’una bona comunicació i, per tant, de la qualitat de l’assistència.
Més enllà del deure de conèixer i emprar les llengües oficials per part dels professionals, s’afegeix una responsabilitat ètica i també de seguretat clínica envers els pacients que atenen, com així suggereix brillantment l’article publicat a la prestigiosa revista Medicina Clínica “La atención médica en los territorios bilingües” dels metges Tolchinsky, Inzitari i Calvo, en què s’apunta que el professional té el deure de ser sensible amb la llengua del pacient i ha de permetre que s’expressi i sigui atès en el seu idioma, tot tenint present que quan una persona està patint necessita la llibertat d’expressar-ho de la manera que millor ho pot fer. La literatura científica evidencia que la qualitat i la seguretat assistencial milloren quan el pacient es pot expressar i ser tractat en el seu idioma.
L’actual realitat sociodemogràfica del nostre país, i també la de les professions sanitàries, ens obliga col·lectivament, no només als poders públics, a procurar fer efectiu el dret a ser atès en la pròpia llengua. També és un afer que ocupa els ens professionals i les organitzacions assistencials. Cal apel·lar igualment al deure individual dels professionals nouvinguts. També convido companys assistencials, pacients i usuaris a no renunciar a l’ús de la pròpia llengua i, alhora, amb la força seductora que sempre hem excel·lit a Catalunya, que ajudin aquests professionals a conèixer i respectar la nostra realitat, a integrar-se amb plenitud i esdevenir, així, millors metges.