Bayrou cau amb estrèpit i deixa França a la deriva

França ha decidit tancar-se al seu laberint. El Govern de François Bayrou, que portava en el poder menys de nou mesos, ha caigut estrepitosament aquest dilluns al ser derrotada, per un ampli marge, la moció de confianza  a què es va sotmetre el primer ministre en una sessió extraordinària de l'Assemblea Nacional. Al final d'un debat molt aspre, sol 194 diputats van votar la confiança, mentre que 364 es van pronunciar en contra.

La dimissió s'ha d'oficialitzar demà dimarts, a primera hora, quan Bayrou vagi a l'Elisi a presentar-la al president de la República, Emmanuel Macron.

La profunda crisi política a París s'agreuja, amb el risc financer que això comporta. El país està bloquejat i a la deriva. Li correspon ara a Macron, molt impopular i més de debilitat que mai, decidir si convoca noves eleccions -hipòtesi que fins ara rebutjava- o escull un altre primer ministre que, donada l'aritmètica parlamentària i l'actitud  intransigent dels partits, està condemnat a un altre fracàs mentre no existeixi una mínima voluntat de consens.

En el seu discurs, de quaranta minuts, el primer ministre va dibuixar un panorama molt inquietant de la situació, no només en l'àmbit econòmic. A més d'alertar del desfasament davant altres països europeus, que produeixen més i gasten menys, com Holanda, Bayrou va constatar el deteriorament de l'educació, el problema de l'habitatge i la necessitat de regular el flux migratori. Per no pecar de pessimisme, va citar les fortaleses del país, com la seva excel·lència en terrenys com les matemàtiques o la robòtica, i l'alta qualitat industrial en sectors com l'aeronàutica, la construcció naval o l'energia nuclear.

Bayrou qualifica el deute d'“hemorràgia insuportable” i “addicció”

El nucli de la seva intervenció va ser, lògicament, el desafiament del deute, que va qualificar com “una addicció” y  “una hemorràgia insuportable” que cal frenar imperativament. El cap del Govern va recordar que els pressupostos de l'Estat han estat deficitaris, de manera ininterrompuda, des de fa 51 anys.  Actuar és també una obligació moral per no deixar “una càrrega aclaparadora sobre l'esquena dels jóvenes”, 

Per intentar el miracle de convèncer en l'últim minut part de l'esquerra i a l'extrema dreta, Bayrou va esmentar dues concessions parciales  als dos camps. Encara que va dir que imposar més impostos als rics pot ser contraproduent perquè aquests fugen a països menys costosos, el premier va admetre la necessitat de trobar fórmules perquè contribueixin més a l'esforç nacional i evitar que puguin esquivar el pagament d'impostos amb mètodes legals d'optimització fiscal. Al partit de Le Pen li va oferir, sense citar-lo, una recent mesura del Govern per revisar i reduir l'Ajuda Mèdica d'Estat (ESTIMI), la cobertura sanitària que es dona als immigrants irregulars, una prestació que l'extrema dreta porta anys denunciant perquè la veu com a imam per a la immigració il·legal.

El primer dels 11 grups parlamentaris en respondre a Bayrou va ser el socialista. El seu president, Boris Vallaud, va semblar anticipar el nomenament per Macron d'un socialista per ocupar el palau de Matignon, una cosa absolutament hipotètica. “És un nou horitzó que s'obre per a l'esquerra i per al país”, va afirmar, alhora que treia dramatisme als riscos financers d'un gir de política. “Estem preparats si venen a buscar-nos”, va dir, en al·lusió al president de la República. Vallaud no va tenir pietat per a Bayrou, a qui va acusar d'haver mancat de coratge i haver preferit “una escapada, una farsa davant l'adversitat”. Per al líder socialista, el responsable últim és el mateix Macron, però Bayrou és un còmplice, “el primer apòstol”  de “els epígons cecs” del cap d'Estat.

El líder del grup parlamentari de Los Republicanos (LR, dreta tradicional), Laurent Wauquiez, va anunciar que hi hauria diputats del seu grup que votarien en contra o s'abstindrien, malgrat formar part de la majoria governamental. Wauquiez, que va votar la confiança “sense entusiasme”, va esmentar el desacord sobre els plans de Bayrou d'eliminar dos dies festius.  El dirigent conservador va argumentar que en comptes de castigar els francesos que treballen, caldria fer treballar els qui viuen de subsidis.

Éric Ciotti, de la Unió de les Dretes -aliat de Le Pen- va parlar del “Titanic macronista” i va disparar amb artilleria pesant contra el cap d'Estat. Ciotti, que va ser president de LR abans d'associar-se amb l'extrema dreta, va exhortar a excorreligionaris a trencar amb l'Elisi.

Le Pen denúncia “el naufragi” de la presidència de Macron i exigeix noves eleccions

En el seu torn a la tribuna, la líder del Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, visiblement satisfeta per la desfeta dels seus rivals, va dir que s'estava vivint “el final de l'agonia d'un govern fantasma” després del “naufragi” de vuit anys de presidència de Macron i que només “la gran alternança” (l'arribada al poder de l'extrema dreta) donarà esperança al país.  També va arremetre contra l'esquerra per haver segellat un pacte oportunista i contra natura amb els macronistes, l'any passat, per evitar la victòria del RN en la segona volta de les legislatives. Le Pen va demanar noves eleccions perquè “un gran país com França no pot viure amb un govern de paper”.

Ateses les circumstàncies, Macron es veurà pressionat a decidir sense dilació. No pot ocórrer com l'estiu passat, quan va trigar dos mesos a nomenar un substitut per a Gabriel Attal després de la catastròfica decisió de convocar comicis anticipats i quedar en minoria a l'Assemblea. L'excusa van ser els Jocs Olímpics. Ara no hi ha raó per a la demora.

Des del 2017 hi ha hagut ja sis inquilins del palau de Matignon. França comença a assemblar-se a aquella Itàlia d'inestabilitat crònica després de la II Guerra Mundial, o a la mateixa França de la IV República fins que el general De Gaulle, el 1958, en plena crisi per la guerra d'Algèria, es va erigir en el salvador de la nació e  va fundar la V República. Alguns analistes, com el veterà Alain Duhamel, en actiu des dels temps de De Gaulle, comparen l'escenari actual amb el 1958, amb l'agreujant que no existeix avui una figura respectada i amb idees clares com De Gaulle per sortir al rescat.

La setmana pot oferir altres sobresalts. Dimecres està convocada una protesta nacional sota el lema “Bloqueemos tot”, una iniciativa de base, agitada per les xarxes socials, que presenta una potencial amenaça d'ordre públic si es materialitza el sabotatge de serveis essencials. Planeja el fantasma d'un moviment com el de les armilles amarillos, que es va prolongar llargs mesos i va desestabilitzar Macron. Divendres, l'agència Fitch de qualificació del deute posarà una nova nota a França. Es tem que sigui pitjor que l'actual i això acceleri la pujada dels tipus d'interès.