El magistrat de la Sala Segona del Tribunal Supremo Ángel Luis Hurtado ha dictat acte d'obertura de judici oral a Álvaro García Ortiz per un presumpte delicte de revelació de secrets per indiciàriament haver facilitat a un mitjà de comunicació el contingut confidencial d'un correu electrònic que l'advocat del nòvio de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Alberto González Amador, havia enviat al fiscal del cas que se seguia contra ell.
L'instructor destaca que és procedent acordar l'obertura de judici oral i tenir per dirigida l'acusació contra Álvaro García Ortiz, per, “indiciàriament, haver revelat, en la seva condició de fiscal general de l'Estat, secrets dels quals va poder haver tingut coneixement per raó del seu càrrec, com a presumible autor d'un delicte previst i penat a l'art. 417 CP, ja que, com s'exposa, no es presenta cap supòsit pel qual sigui procedent algun tipus de sobreseïment”.
El magistrat rebutja la petició de l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) de suspendre cautelarment de les seves funcions a García Ortiz, encara que remet el seu automòbil a la Inspecció Fiscal de la Fiscalia General de l'Estat perquè, en el seu cas, resolgui el que sigui procedent i l'informi de la decisió adoptada.
En relació amb les mesures cautelars reals, el magistrat fixa una fiança de 150.000 euros a García Ortiz per fer front a les responsabilitats pecuniàries que es puguin derivar, amb l'apercebiment de què, si no la presta en el termini de cinc dies, se li embargaran béns per assegurar l'esmentada quantitat.
L'instructor assenyala la Sala Penal com a òrgan competent per jutjar els fets i concedeix un termini de deu dies a l'advocat del fiscal general de l'Estat perquè presenti el seu escrit de defensa, davant les acusacions ja formulades.
En la seva resolució, l'instructor emmarca el context en el qual obre judici oral al fiscal general, una vegada que s'han resolt tots els recursos plantejats en la instrucció i s'han presentat els escrits d'acusació. El magistrat assumeix les correccions que li va fer la Sala d'Apel·lació quan va estimar parcialment els recursos presentats contra el seu automòbil de passi a procediment abreujat i destaca la solidesa indiciària acumulada durant la investigació dels fets, que ha estat ratificada per la Sala d'Apel·lació.
Explica que el correu de l'advocat de González Amador de 2 de febrer del 2024 contenia “informació sensible relativa a aspectes i dades personals d'un ciutadà, que havien estat aportats amb vistes i als efectes d'un ulterior procés penal, en el curs d'unes converses privades entre el seu lletrat i el fiscal encarregat del cas, subjectes als criteris de reserva i confidencialitat per part de la Fiscalia, que han de presidir aquest tipus de converses, com hauria de ser en compliment del protocol de conformitat subscrit per la Fiscalia General de l'Estat i el Consell General de l'Advocacia, i que comporten un deure de discreció, per raó del qual no és tolerable cap divulgació a tercers sense autorització de l'interessat, la reputació del qual bé pogués veure's perjudicada per aquella revelació”.
A més, la filtració del correu, segons Hurtado, “posa en qüestió el prestigi de la institució, amb el menyscapte que això comporta, si posem la mira en la comesa i funció constitucional que li ve encomanada al Ministeri Fiscal, subjecte en aquella funció a principis com el de legalitat i imparcialitat, que poden quedar en dubte en la mesura que la seva actuació es veiés compromesa per indicacions externes, i, sens dubte, tenir indubtables efectes perjudicials en el fonamental dret de defensa de l'afectat”.
Afegeix que tot això va ser assumit per García Ortiz, des del moment que, “una informació confidencial de la qual va tenir coneixement per raó del seu càrrec com a Fiscal, li va donar una publicitat que no devia assolir, com va assolir, al sortir de l'àmbit de reserva per al qual va ser concebuda”.
El magistrat conclou que els fets en una valoració provisional, i sense perjudici de les qualificacions fetes per les acusacions, podrien ser constitutius d'un delicte de revelació de secrets de l'art. 417.1 i 2 CP, del qual resultaria responsable penalment l'investigat.
Rebutja suspensió cautelar i fixa fiança de 150.000 euros
Respecte a la petició de l'APIF de suspendre de forma cautelar a García Ortiz de les seves funcions, el magistrat assenyala que existeix una regulació per acordar la suspensió de qualsevol membre de la carrera fiscal per via administrativa, que no contempla la del fiscal general de l'Estat.
“Hi ha, doncs, un buit legal sobre aquest particular, buit que no ha de servir per fer el salt de treure la suspensió de l'únic procediment contemplat per a qualsevol membre, que s'ha de substanciar pel seu propi règim jurídic, i derivar-lo funcionalment a la competència per decidir sobre això el Jutge d'Instrucció, quan aquella via administrativa és l'adequada; i si el problema és que en ella no ha de ser el mateix Fiscal General de l'Estat el que resolgui sobre la seva pròpia suspensió, per estar sent investigat en la present causa, en ella s'haurien d'articular els mecanismes perquè s'encarregui de fer-ho qui li substitueixi, si aquesta alternativa es considerés viable en aquella via i que hi ha alguna manera de cobrir tal buit legal”, subratlla el magistrat.
Per això conclou que no és procedent la suspensió cautelar interessada per l'APIF, encara que acorda enviar la seva resolució a la Inspecció Fiscal de la Fiscalia General de l'Estat.
Pel que fa a la fiança fixada, l'instructor considera excessiva la quantitat de 300.000 euros sol·licitada per l'acusació particular com a indemnització per perjudicis morals més els increments per interessos morals i processals.
No obstant això, té en compte l'abast d'altres responsabilitats pecuniàries que poguessin derivar-se, com costes o la multa contemplada per al delicte de revelació de secrets de l'article 417 del Codi Penal, per la qual cosa, “en una valoració de conjunt de tots els anteriors conceptes, als efectes d'assegurar la totalitat de les responsabilitats pecuniàries, es fixa una fiança en la quantitat de 150.000 euros”, que podrà aportar en el termini establert de cinc dies en qualsevol de les formes admeses en dret.
