Emmanuel Macron, conegut pels seus dubtes i dilacions, aquesta vegada ha estat molt ràpid a l’hora de decidir. Tot just vint-i-quatre hores després que François Bayrou caigués amb estrèpit en una moció de confiança a l’ Assemblea Nacional, el president francès va nomenar ahir un nou primer ministre. L’elegit va ser el titular de Defensa, Sébastien Lecornu, de 39 anys, del seu cercle més fidel.
Lecornu, procedent de la dreta gaullista abans d’afegir-se al macronisme el 2017, és considerat un home molt pròxim al cap d’Estat. De fet, Macron va estar a punt de nomenar-lo el desembre passat, després de la caiguda de Michel Barnier, però Bayrou es va imposar en l’últim moment en una maniobra que alguns van qualificar d’un autèntic xantatge polític.
La veloç designació del setè primer ministre de l’era Macron ha sorprès, tenint en compte que era la vigília d’una jornada difícil de bloqueig nacional convocada per a avui dimecres. Es tracta segurament d’un missatge de fermesa i serenitat institucional, de no deixar-se condicionar.
Malgrat la seva joventut, Lecornu té una dilatada experiència política. Ha estat alcalde de Vernon, una ciutat de Normandia, senador, secretari d’Estat per a la Transició Ecològica, ministre de Col·lectivitats Territorials i ministre d’ Ultramar abans d’ocupar la cartera de Defensa, que era el seu somni com a polític.
En el comunicat emès per l’ Elisi, es va destacar que Lecornu “ha de consultar” les forces polítiques parlamentàries “amb vista a adoptar un pressupost per a la nació i construir acords indispensables per a les decisions dels pròxims mesos”. “L’acció del primer ministre serà guiada per la defensa de la nostra independència i de la nostra potència, el servei als francesos i l’estabilitat política i institucional per a la unitat del país”, va prosseguir el text oficial. “El president de la República està convençut que sobre aquestes bases és possible un acord entre les forces polítiques dins del respecte de les conviccions de cadascú”, va concloure el comunicat.
Cal veure com de llarga –o breu– serà la vida de Lecornu al nou càrrec, tenint en compte la gran fragmentació política i la situació de minoria dels macronistes i els seus aliats de la dreta. La resposta de l’oposició va ser furibunda, ja que van interpretar que Macron s’enroca.
L’esquerra radical, indignada amb el president, presenta una moció per destituir-lo
Per la líder de l’extrema dreta, Marine Le Pen, es tracta de l’“últim cartutx del macronisme, bunqueritzat amb un petit nucli de fidels”. “Després de les ineluctables eleccions legislatives, el primer ministre es dirà Jordan Bardella” (el jove president de Reagrupament Nacional), va escriure Le Pen a la xarxa X.
El vell patriarca de l’esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, va reiterar que només la dimissió de Macron pot posar fi a “aquesta trista comèdia de menyspreu al Parlament, als electors i a la decència política”.
Macron, sempre tan loquaç, ahir va optar per un significatiu silenci, conscient de la seva impopularitat i que la seva presència a la televisió podia caldejar encara més els ànims davant la jornada de bloqueig d’avui. En la mateixa línia, l’ Elisi va optar per un simple comunicat i no una al·locució al país. Els sectors econòmics pressionaven per una ràpida decisió, inquiets per la inestabilitat i la sensació de caos transmesa als inversors.
La qualitat principal que buscava Macron en el nou inquilí de Matignon era la capacitat per construir un mínim consens que hauria d’anar des de la dreta tradicional, Els Republicans ( LR), fins als socialistes (PS), amb els diversos partits de l’antiga majoria macronista com a agulla de la balança. No fa falta que sigui una coalició. N’hi ha prou amb un pacte arrencat amb fòrceps sobre els pressupostos del 2026 i el compromís de no censurar el pròxim govern. No és gens senzill, però no hi ha cap altra via.
Una última enquesta de l’Institut Francès d’Opinió Pública per encàrrec de la cadena LCI mostra que el Reagrupament Nacional de Le Pen es consolida, destacat, com la primera força en cas d’eleccions, amb fins al 34% de suport, deu punts més que l’esquerra (en el cas que es presenti unida amb Nou Front Popular) i vint per sobre dels macronistes, l’eclipsi dels quals s’accelera.
L’esquerra radical va presentar ahir davant el Parlament una moció de destitució del president de la República perquè considera que incompleix les seves funcions, no ha respectat els resultats de les últimes eleccions, ha violat diversos articles de la Constitució i es comporta “com un autòcrata”. És segur que la seva decisió d’ahir va reforçar aquest rebuig.
Mobilització de 80.000 policies davant la jornada de bloqueig nacional convocada per a avui
El ministre de l’Interior, Bruno Retailleau, ha mobilitzat avui 80.000 agents per garantir la seguretat i reaccionar amb rapidesa a eventuals bloquejos o sabotatges de vies de comunicació i infraestructures vitals.
