El sincrotró Alba rebrà 926 milions d’euros fins al 2038, aportats a parts iguals pel Govern central i la Generalitat, segons un acord firmat ahir pel president Salvador Illa i la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. L’acord formalitza el compromís per construir Alba II, un projecte de renovació completa del sincrotró al qual
es destinaran 170 milions d’euros (mentre que la resta del pressupost garanteix l’operació de
la infraestructura des d’ara fins al 2038).
Alba II, que ha d’entrar en servei el 2032, es considera una inversió estratègica per reforçar la competitivitat científica i industrial en àrees com la biomedicina, el disseny de xips, els nous materials i les energies verdes, entre d’altres. “És [una inversió] necessària si volem mantenir-nos a la primera divisió científica mundial”, va declarar Illa, que va recordar que “cada euro d’inversió en Alba genera un retorn social d’un euro i mig”.
La biomedicina,la microelectrònica i les energies verdes són usuàries de la radiació de sincrotró
L’aportació de la Generalitat al sincrotró fins al 2038 es va aprovar ahir a la reunió del Consell Executiu. La del Govern central s’ha d’aprovar abans del 31 de desembre en Consell de Ministres, segons l’acord firmat ahir per Illa i Morant en un acte celebrat a l’edifici del sincrotró, a Cerdanyola del Vallès.
“ Redoblem el pressupost anual d’ Alba”, va destacar Diana Morant. Els 926 milions d’euros compromesos per al període 2025-2038 corresponen a una mitjana de 66 milions anuals. La xifra duplica els aproximadament 30 milions anuals destinats al sincrotró des que es va inaugurar el 2010, sempre aportats a parts iguals per Govern central i Generalitat.
Amb el sincrotró Alba actual, que funciona com un enorme microscopi per observar els
detalls més íntims de la matèria, els investigadors poden veure imatges amb una resolució de 20-30 nanòmetres, per exemple, de proteïnes d’interès mèdic
o molècules per desenvolupar bateries. Amb Alba II, gràcies a innovacions tecnològiques desenvolupades els últims anys, s’aconseguirà una resolució
de 2-3 nanòmetres, necessària per mantenir-se a primera línia en el camp emergent de les
nanotecnologies.
Aquesta millora de prestacions és possible gràcies als avenços en la tecnologia per accelerar els electrons que circulen a l’interior del ciclotró. Els electrons són els que emeten l’anomenada llum de sincrotró, formada
per fotons que il·luminen les molècules que es volen observar (vegeu gràfic).
Amb la nova tecnologia, es podran aconseguir feixos d’electrons més concentrats que els del sincrotró actual. D’aquesta manera, s’obtindran feixos de fotons més brillants i coherents, cosa que permetrà veure detalls més petits als objectes que es vulguin estudiar.
Els electrons d’ Alba II passaran pel mateix anell circular de 270 metres de perímetre que ara té Alba. Això obligarà a renovar completament la infraestructura, canviant els imants que guien els electrons a l’interior de l’anell per mantenir el feix de partícules més concentrat. Així mateix, s’adaptaran els laboratoris especialitzats que reben la llum de sincrotró, anomenats línies de llum, perquè cadascun rep el seu propi feix (o línia) de fotons.
La renovació s’aprofitarà per augmentar el nombre d’aquestes línies de llum de les 14 actuals a 17, amb la possibilitat d’obrir-ne d’altres d’addicionals en un futur. Amb la construcció d’ Alba II, es preveu que la plantilla del sincrotró augmenti de les 280 persones actuals a 330 el 2030.
L’acord de finançament anunciat ahir arriba tres anys després que la Generalitat i el Govern central es comprometessin a construir Alba II en una reunió entre la ministra Diana Morant i el llavors conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal. Aquell compromís va facilitar que s’iniciessin els treballs d’ Alba II, que ja es troba en una fase avançada de disseny, però no va arribar a traduir-se en concreció de finançament.
La Generalitat va aportar aleshores 40.000 metres quadrats de terrenys adjacents al sincrotró per ampliar les instal·lacions amb vista a l’entrada en servei d’ Alba II i a la construcció de noves línies de llum.
El calendari de treball preveu que el sincrotró Alba actual continuï en funcionament fins al 2029. El 2030 cessarà la seva activitat per instal·lar els components d’ Alba II. L’any 2031 es dedicarà a calibrar els instruments d’ Alba II i posar a punt el nou sincrotró, que ha d’entrar en servei el 2032. Atès que la vida útil d’un sincrotró sol ser d’uns vint anys, es preveu que Alba II estigui en funcionament fins vora el 2050.
