La societat brasilera està dividida respecte a la condemna de 27 anys i tres mesos de presó a Jair Bolsonaro per liderar un intent de cop d'Estat després de perdre les eleccions presidencials en 2022, que incloïa un pla d'assassinar l'actual president Luiz Inacio Lula da Silva i Alexandre de Moraes, el jutge que ha coordinat la investigació.
Tot i això, i malgrat aquesta “polarització lògica” , segons va resumir ahir un analista a Rio, la notícia de la històrica condemna va ser rebuda en un ambient de pau i calma ahir als carrers de les grans ciutats brasileres, sense protestes importants del moviment bolsonarista.
El que sí que pot pertorbar la pau social brasilera i el funcionament ordenat de l'Estat de dret brasiler no prové del Brasil sinó de Washington, després de les últimes amenaces i comentaris incendiaris dels aliats de Bolsonaro: Donald Trump, el secretari d'Estat Marco Ros.
Les declaracions i sancions de Trump poden pertorbar la pau després de la condemna
Ros va qualificar la condemna dijous com “una caça de bruixes” i va repetir el missatge utilitzat en la propaganda d'anomenat gabinet d'odi bolsonarista que el jutge Moraes és un “sancionat violador de drets humans” pel seu càstig als colpistes. Això malgrat que Moraes és d'ideologia conservadora encara que conscient, a diferència de Ros i Trump, de la importància de la separació de poders. S'espera mes mesures de castigo dels EUA en els propers dies.
Segons sondejos realitzats abans de la decision, a prop de la meitat dels brasilers dona suport a la decisió de condemnar Bolsonaro i set militars i polítics ultraconservadors còmplices en la trama colpista.
Aquests van ordir, a través de 13 actes al llarg del 2021 i 2022, segons el STF, un intent de ruptura democràtica que va incloure constants acusacions sense fonament de frau electoral i crides a l'acció, l'ús d'una tropa d'elit militar coneguda com els kids pretos per prendre el poder en una trucada anomenada Operació Punyal Verda i Groc, i campaments davant de les casernes que van servir com bases per a l'assalt a les seus dels tres poders a Brasília el 8 de gener del 2023.
Un percentatge una mica menor dels brasilers considera la condemna fruit d'un complot entre Lula —empresonat injustament per corrupció el 2018 i tret de la presó més d'un any després pel mateix STF a causa de les irregularitats en el seu judici— i jutges políticament motivats.
Aquesta idea extravagant d'una conspiració “comunista” entre Lula i els jutges està compartida per l'administració Trump que ha sancionat el Brasil amb aranzels del 50% per a alguns productes y ha prohibit als jutges visitar els Estats Units sota l'anomenada Llei Magintsky que sol ser utilitzat contra terroristes i veritables responsables de violacions de drets humans.
Trump, que va ser ajudat per la presidència de Bolsonaro durant els seus anys fora del poder, es va posar en la pell de Bolsonaro,:“Querían hacer el mateix amb mi però no van poder”, va dir amb referència a les seves pròpies denúncies a una d'inexistent frau en les elecciones nord-americans del 2020.
D'ahi s'explica la insistència de l'administració en el seu càstig als jutges brasileños: la condemna a Bolsonaro estableix un precedent democràtic perillós per al president dels Estats Units, de com respondre a les falsedats sobre fraus electorals i els atacs a les institucions de la democràcia.
Asi mateix, tot indica que els interessos del Big Tech a Silicon Valley, on els magnats de la intel·ligència artificial, des d'Elon Musk fins a Mark Zuckerberg, volen venjar-se del jutge Moraes, per atrevir-se a tancar les seves xarxes durant diverses setmanes en el 2024, Mortaes las va acusar de ser un conducte de falses notícies de l'extrema dreta i crides al cop la qual cosa va desencadenar la primera ofensiva contra el Brasil per violar els drets d'expressió i la llibertat.
L'única esperança per a Bolsonaro és “una intervenció externa”, va dir l'analista Jorge Chaloub, de la Universitat Federal de Rio de Janeiro. “No em refereixo que els marines arribin a Copacabana, però Trump podria crear una situació de caos”.
Queda un últim recurs de tràmit per a Bolsonaro els advocats del qual poden “aclarir qualsevol contradicció o opacitat en la decisió del STF” en les properes setmanes, segons un advocat consultat.
Però ningú dubte que l'exmilitar -i admirador de la dictadura militar que va governar al Brasil entre el 1964 i 1985- anirà a la presó. Això sí, els experts consultats coincidien que és poc probable que compleixi la pena íntegra —probablement exemplar, atesa la història de cops al Brasil— que el diari Folha de São Paulo va qualificar com a “justificada però excessiva”.
La condemna està ”justificada però excessiva”, afirma el diari Folha de Sao Paulo
Es pretén aplicar una sentència de tres anys de carcel tancada i la resta en regemeguen obert que li permetria sortir a treballar fora i tornar a dormir a la presó, passant els caps de setmana i els dies festius a la presó.
Amb problemes de salut física i psicològica —alguns relacionades amb les seqüeles de l'intent d'assassinat amb arma blanca que va patir en 2018— Bolsonaro té possibilitats de beneficiar-se d'una reducció de la seva pena o fins i tot un indult.
Queda també l'opció de la llei d'amnistia que es debat en el Congrés. Auqnue “es difícil que una llei d'amnistia s'apliqui a Bolsonaro; serà per als actors menors en el cop”, va dir Chaloub, de la Universitat Federal de Rio de Janeiro.
S'esperen en els pròxims dias manifestacions en contra de la decisió. Alguns activistes pro Bolsonaro fins i tot van preveure violència. “Hi haurà grans protestes a totes les capitals”, va dir un organitzador bolsonarista en l'estat de Pará, en una conversa telefònica. “Pot ocórrer el mateix que al Nepal”.
Però això semblava hipèrbole dirigit als mitjans de comunicació . Tot indica que, com ha ocorregut en lso ulitimso mese, les protestes seran pacífiques i ritualizadas,
Un detall molt brasiler es va donar a la capital ahir, quan un grup de venedors de banderes brasileres i israelians —les que als bolsonaristes solen portar a les manifestacions— van comparèixer davant de la seu del grup mediàtic Globo sense que ni un sol manifestant aparegués.
La importància del vot del nucli dur bolsonarista, potser un 30% de l'electorat, es va demostrar en les reaccions dels precandidats que pretenen participar en les eleccions presidencials que se celebraran a l'estiu de l'any que ve.
“És una sentència injusta amb una pena desproporcionada”, va dir Tarcísio de Freitas, el governador de São Paulo que s'ha compromès a indultar Bolsonaro en cas de guanyar les eleccions. Aquest es un requisit necessari per poder competir amb altres possibles candidats pel vot bolsonarista: els seus fills, Flavio i Eduardo, i la seva dona Michelle.
No es palpa al Brasil la crispació dels anys de la presidència de Dilma Rousseff (2011-2016), quan milions de brasilers conservadors es llançaven al carrer per exigir l'empresonament de Lula o la del mateix Bolsonaro (2018-2022) amb els seus constant crides a l'ación directa.
Tampoc no es van sentir des dels balcons els crits d'alegria que ressonaven als barris de classe mitjana quan Lula va ser empresonat el 2018”.Ningú no compleix el deure de la condemna criminal amb alegria”, va dir Flavio Dino, actual jutge i exministre de Justícia de Lula.
Als carrers de Río, les reaccions a la històrica sentència eren més d'indiferència que d'entusiasme o rabia. ”Que vagi a la presó; però jo no soc ni de l'u ni de l'altre”, va dir, amb referència a Lula i a Bolsonaro, l'amo després de servir un plat de sardines fregides en un bar on el partit de Botafogo i Basc generava més emoció que el STF.
Un grup petit de simpatitzants de l'expresident es va concentrar davant de la casa de Bolsonaro, on l'exmandatari està confinat sota arrest domiciliari i amb un grilló electrònic subjecte al turmell. Sense poder fer declaracions públiques, per les restriccions imposades pel poderós jutge Moraes, només els fills de Bolsonaro podien expressar el seu rebuig dels jutges:
“Condemnen a un innocent que es va atrevir a no doblegar-se davant un dictador cridat Alexandre de Moraes”, va afirmar a X el fill gran de l'expresident, el senador Flávio Bolsonaro. Va comparar Bolsonaro amb l'influencer conservador assassinat als EUA Charlie Kirk
“Ha estat un dia dolent però no és el final de la guerra”, va afegir Eduardo Bolsonaro, en anglès, per al consum dels seus muchos seguidores del moviment Make America Great Again . Luego va afegir, en portuguès, una defensa d'adoptar més sancions contra el Brasil al costat del mensaje: : ”Poble brasiler! El món va a oir nostra veu!”