Tot just sortit d’impremta, el Llibredel jove exèrcit soviètic em va costar el 1989 dos rubles i deu copecs. Uns mesos després, una Big Mac al primer McDonald’s que s’obria a Rússia costava tres rubles.
Era més seductora i cara l’hamburguesa estrella del capitalisme –tres capes de pa, salsa Big Mac, enciam cruixent, ceba finament picada, cogombret i un tall de formatge americà– que el llibre escolar que ensenyava a carregar i disparar fusells per defensar el somni de Lenin (“No n’hi ha prou només d’aprendre a disparar, cal aprendre a disparar amb precisió”, advertia el manual per a alumnes de secundària).
Fusells soviètics i hamburgueses ianquis –fidels cadascun a la seva naturalesa– venien el seu propi paradís, i ho feien amb manual d’instruccions.
Uns el venien ensenyant amb felicitat proletària a muntar ràpid les peces de l’arma i animant l’alumne a participar en el “campionat de tir de la setmana de la Glòria Revolucionària”, amb bales d’aire comprimit, “que no són tan inofensives”.
I els altres, amb felicitat carnal plastificada servida també amb un manual d’instruccions: “Fins i tot el procediment per demanar les nostres delicioses hamburgueses es converteix en una experiència inoblidable”, es llegia al fullet del primer McDonald’s obert a Rússia. Amb un aclariment final deliciós per a un país de neu, teatres i abrics: “A fi de servir-lo tan ràpid com ens sigui possible, a McDonald’s no tenim guarda-roba”.
Es van fer cues de fins a sis hores per comprar una hamburguesa. Va ser la bogeria i la humiliació, va ser arribar la Big Mac a Moscou i evaporar-se –com es desintegren les fades als contes per a nens– l’esperit del Llibredel jove exèrcit , amb tots els campionats de tir de la setmana de la Glòria Revolucionària i la recomanació als adolescents perquè s’exercitessin omplint els mots encreuats militars de la revista Guerrer soviètic .
L’enfonsament del primer imperi que va arribar al cosmos no va ser només material. Va ser, en essència, espiritual. El primer McDonald’s es va obrir a la plaça Puixkin, el més rus de tots els poetes russos, i l’Exèrcit Roig mateix va haver de treballar per al paradís de les patates fregides: McDonald’s va construir un gran
centre per processar aliments als afores de Moscou i diversos centenars de soldats (encara soviètics) van haver de posar-se al servei de l’hamburgueseria imperialista i estendre una línia elèctrica fins al descampat.
No van tenir temps de pair-ho: entre l’última edició del manual escolar per defensar-se amb pólvora de l’imperi de l’hamburguesa –a mitjans de 1989– i la rendició de Moscou davant aquella mateixa hamburguesa –gener del 1990– tot just van passar uns mesos.
Però d’una manera o una altra, tot el que és derrotat acaba tornant, i el militarisme kindergarten del Llibre del jove exèrcit ha tornat a Rússia cavalcant damunt l’operació militar especial contra Ucraïna. Una invasió que el Kremlin va aprofitar per passar comptes simbòlics: es va treure de sobre els 850 McDonald’s de Rússia.
Des del curs passat, totes les escoles del país imparteixen classes sobre Fonaments de seguretat i protecció de la pàtria. I com passa amb les hamburgueses de McDonald’s –que van de la bàsica a les de la Signature Collection, dissenyades per xefs de prestigi–, les lliçons de bon soldat es van sofisticant a mesura que l’alumne creix: des de jugar a la guerra amb els nens fins que la guerra jugui amb els batxillers, que aprendran a fer anar la pistola MP-443 Gratx i el fusell d’assalt AK-12.
Es cuinen horitzons de carn picada. El Ministeri d’Educació rus va aprovar al juny el primer text escolar sobre el maneig de drons. Titulat Vehicles aeris no tripulats: 8è i 9è grau , el llibre s’estudiarà a les classes de robòtica i forma part de la iniciativa nacional russa per capacitar un milió d’operadors de dron en més de 500 escoles i 30 universitats de cara al 2030.
Seria meravellós que tot aquest ambiciós pla quinquennal aeri rus estigués dissenyat per fomentar iniciatives com la de Bastard Burgers a l’illa sueca de Värmdö: des de febrer serveixen hamburgueses calentes a domicili amb drons. Però sospito –tan sols és una sospita, eh?– que Putin ensuma una altra carn. És la definitiva lliçó estratègica de la invasió d’ Ucraïna: els drons han capgirat les regles de la guerra, i els drons petits amb explosiu ja van a buscar l’intestí de cada soldat enemic.
La indigestió és general. Mentre Rússia s’oblidava del Llibredel j ove exèrcit i deixava d’ensenyar als nens com disparar fusells, als Estats Units s’intensificava el pistolerisme contra les escoles. Putin ha desenterrat ara el manual escolar de guerra i ha imposat la seva narrativa de bales. Trump imposarà la seva?
Aquests dies hauria de fer cas al tirotejat Charlie Kirk, que va afirmar de les víctimes dels tirotejos: “No podem permetre que segrestin emocionalment la narrativa”.
